La transformación de un municipio rural debido a los impactos del turismo: El caso de Andratx

Abstract

[spa] Durante las últimas décadas, el turismo ha sido uno de los principales elementos transformadores a nivel económico, social y territorial en aquellos lugares en los que este fenómeno ha tenido lugar. En el caso de Andratx, municipio sobre el que se centra nuestro estudio, la llegada de turistas nacionales e internacionales, a partir de la implantación del modelo de sol y playa fordista de principios de los 60, y la aparición de nuevas tipologías turísticas distintas a dicho producto turístico en la etapa postfordista, en los 90, fueron los factores indispensables para convertir un municipio y una sociedad rural, en un municipio turístico de referencia dentro del conjunto de las Islas Baleares, el cual cuenta con una sociedad multicultural y abierta, en consonancia a los nuevos tiempos. El inicio de la actividad turística en el municipio de Andratx estuvo ligado al desarrollo del producto de sol y playa de los núcleos de Camp de Mar y, en menor medida, de Sant Elm, al contar ambos espacios con pequeñas playas de arena fina, así como a la proyección de las primeras urbanizaciones residenciales con vistas panorámicas al mar en el núcleo de Port d’Andratx. En poco tiempo los residentes de estos espacios y del conjunto del municipio vieron como se generaba una importante actividad económica alrededor de sus playas y su costa, con la construcción de hoteles, restaurantes y segundas residencias, además de la creación de nuevos accesos e infraestructuras que facilitaban la llegada de turistas, iniciándose un proceso de turistificación que marcaría el futuro de este lugar. Estas primeras décadas destacan por la sucesión de grandes movimientos de capitales, nacionales e internacionales, a través de la inversión en los distintos núcleos turísticos, así como el consiguiente aumento del número de puestos de trabajo pertenecientes al sector terciario, en detrimento de los sectores tradicionales primario y secundario. Todo ello supuso un gran cambio para los residentes locales, los cuales vieron como se producía una mejora de su calidad de vida, al contar con empleos mejor remunerados y estables y unas condiciones laborales nunca antes imaginadas. A su vez, el crecimiento turístico acabó con la necesidad de tener que emigrar a otras zonas de la isla, de España o del extranjero, en busca de un trabajo con el que mantener a sus familias, como había ocurrido con especial intensidad en las décadas previas, además de conllevar una 17 apertura internacional del municipio y sus gentes, gracias a la llegada de turistas de distintas partes de Europa. Por otro lado, en la década de los 90 se produjo un cambio de mentalidad de la demanda que derivó en la aparición de nuevas tipologías turísticas, las cuales pusieron en valor elementos geográficos y recursos naturales antaño minusvalorados, incrementando de este modo la presión sobre aquellos territorios que poco tiempo atrás carecían de interés turístico para empresarios/inversores y turistas. Así, el inicio del postfordismo no sólo conllevó la aparición de nuevos tipos de turismo en el municipio, como es el caso del golf, sino que supuso la eclosión de tipologías turísticas preexistentes en algunos de estos núcleos turísticos, como son el turismo náutico o el residencial. La mayor oferta de estos nuevos productos, ligados a recursos turísticos como el paisaje, el mar y la montaña, trajo consigo una democratización del turismo al trasladarse la presión turística desde las zonas costeras que contaban con playas y vistas al mar hacia el resto de núcleos alejados de la costa, con la compra de fincas rústicas (antiguas explotaciones agrícolas) por parte de extranjeros. Sin embargo, no han sido pocos los casos en los que la implantación y desarrollo de los productos turísticos, ligados a los modelos fordista y postfordista, han venido acompañados de una serie de impactos sobre las sociedades locales, su economía y el entorno, provocando una percepción negativa e incluso una desafección hacia la actividad turística en sí, que se ha traducido en reacciones contrarias por parte de la sociedad local, como así ocurrió en el municipio de Andratx durante esta segunda etapa. En este caso, la oposición de la población local tuvo su origen en los excesos urbanísticos que se fueron produciendo a lo largo de los años, derivados de una evidente falta de planificación turístico-urbanística, un encarecimiento de los precios de los productos básicos y de la vivienda, el colapso de infraestructuras y servicios e, incluso, episodios de corrupción urbanística, que fueron socavando la imagen de los núcleos turísticos, creando malestar y desconfianza entre los propios residentes, turistas e inversores. En este sentido, el proceso de análisis puesto en práctica a lo largo de esta tesis, el cual se ha desarrollado desde una óptica multidisciplinar basada en la geografía y la sociología, nos ha aportado una visión de conjunto de los impactos del turismo sobre el municipio objeto de estudio desde el inicio de la década de los años 60 hasta la 18 actualidad. Además, nos ha permitido profundizar, mediante la utilización de técnicas metodológicas como: entrevistas, historias de vida, encuestas, mapas o análisis de fotografías aéreas, en la importancia de la geografía, los recursos turísticos y las relaciones entre los distintos agentes regionales (sociedad local, Administración regional e inversores nacionales e internacionales externos al municipio) sin los cuales, ha quedado demostrado, no habría sido posible llevar a cabo el hecho turístico, impidiendo la transformación de este municipio. El objetivo que se ha perseguido ha sido el de conocer los efectos económicos, sociales y territoriales que el turismo ha tenido en un municipio, antaño rural, como el de Andratx durante las últimas décadas, los cuales han transformado este espacio en su conjunto. Para ello, se ha realizado un análisis individualizado de los núcleos urbanos, turísticos y no turísticos, al contar éstos con recursos naturales distintos que han permitido la implantación de productos turísticos diferenciados, así como las relaciones de poder existentes entre los agentes partícipes en el crecimiento turístico, o no, de cada uno de ellos. A partir de aquí, se ha podido concluir que el desarrollo de un destino turístico de nueva creación, en un país desarrollado, no solo requiere de una serie de recursos naturales (recursos turísticos) que atraigan, tanto a inversores como a turistas, sino que es necesario que se den una serie de condiciones entre estos empresarios, la Administración pública regional y la sociedad local para alcanzar el éxito. Así, deberá existir un equilibrio entre las distintas partes, las cuales deberán ver en el proceso de desarrollo turístico una contraprestación, ya sea económica, laboral o ligada a una mayor calidad de vida, que evite una oposición directa que podría acabar con la totalidad del proceso de desarrollo previsto. De este modo, la investigación realizada contribuye a comprender mejor la importancia que adquieren los distintos actores (agentes regionales) en la transformación de un espacio situado en los países desarrollados, en los que existen elementos naturales, o recursos turísticos, indispensables para la implantación y desarrollo de los distintos productos turísticos. En este sentido, se espera que los resultados obtenidos puedan ser de utilidad en aquellos lugares que cuenten con la atracción turística suficiente, infraestructuras básicas y unas características similares a las del caso de estudio, 19 convirtiéndose en una fuente de referencia y una herramienta para los residentes locales y la Administración pública de dichos territorios.

[cat] Al llarg de les darreres dècades, el turisme ha estat un dels principals elements transformadors a nivell econòmic, social i territorial en aquells llocs on aquest fenomen s’ha produït. En el cas d’Andratx, municipi en el qual es centra el nostre estudi, l’arribada de turistes nacionals i internacionals a partir de la implantació del model de sol i platja fordista de principis dels 60, i l’aparició de noves tipologies turístiques diferents a aquest producte turístic a l’etapa postfordista, als 90, van ser els factors indispensables per convertir un municipi i una societat rural, en un municipi turístic de referència dintre del conjunt de les Illes Balears, el qual compta amb una societat multicultural i oberta, en consonància amb els nous temps. L’inici de l’activitat turística al municipi d’Andratx estava lligat al desenvolupament del producte de sol i platja dels nuclis de Camp de Mar i, en menor mesura, de Sant Elm, ja que els dos espais compten amb petites platges d’arena fina, així com la projecció de les primeres urbanitzacions residencials amb vistes panoràmiques a la mar en el nucli del Port d’Andratx. En poc temps, els residents d’aquests espais i del conjunt del municipi van veure com es generava una important activitat econòmica al voltant de les seves platges i la seva costa, amb la construcció d’hotels, restaurants i segones residències, a més de la creació de nous accessos i infraestructures que facilitaven l’arribada de turistes, iniciant així un procés de turistificació que marcaria el futur d’aquest lloc. Aquestes primeres dècades destaquen per la successió de grans moviments de capitals, nacionals i internacionals, a través de la inversió en els distints nuclis turístics, així com el conseqüent augment del nombre de llocs de feina del sector terciari, en detriment dels sectors tradicionals, primari i secundari. Tot això suposà un gran canvi per als residents locals, els quals van veure com es produïa una millora de la seva qualitat de vida ja que comptaven amb llocs de feina més ben remunerats i estables i unes condicions laborals mai imaginades abans. A la vegada, el creixement turístic acabà amb la necessitat de haver d’emigrar a altres zones de l’illa, d’Espanya o de l’estranger per cercar un lloc de feina per poder mantenir a les seves famílies, com havia ocorregut amb especial intensitat a les dècades anteriors, a més de comportar una obertura internacional del 20 municipi i la seva gent, gràcies a l’arribada de turistes de diferents parts d’Europa. Per altre banda, a la dècada dels 90 es va produir un canvi de mentalitat de la demanda que va derivar en l’aparició de noves tipologies turístiques, les quals posaren en valor elements geogràfics i recursos naturals antany menysvalorats, incrementant d’aquesta manera la pressió damunt aquells territoris que poc temps abans no tenien interès turístic per empresaris/inversos i turistes. Així, l’inici del postfordisme no tan sols va comportar l’aparició de nous tipus de turisme al municipi, com és el cas del golf, sinó que va suposar l’eclosió de tipologies turístiques preexistents en alguns d’aquests nuclis turístics, com són el turisme nàutic o el residencial. La major oferta d’aquests nous productes, lligats a recursos turístics com el paisatge, la mar i la muntanya, va provocar una democratització del turisme i es va traslladar la pressió turística des de les zones costaneres que comptaven amb platges i vistes a la mar, cap a la resta de nuclis allunyats de la costa, com la compra de finques rústiques (antigues explotacions agràries) per part dels estrangers. A pesar d’això, no han estat pocs els casos en els que la implantació i desenvolupament dels productes turístics lligats als models fordista i postfordista han vingut acompanyats d’una sèrie d’impactes sobre les societats locals, la seva economia i l’entorn, provocant una percepció negativa i fins i tot una desafecció cap a l’activitat turística en sí, que s’ha traduït en reaccions contràries per part de la societat local, como així va ocórrer en el municipi d’Andratx durant aquesta segona etapa. En aquest cas, l’oposició de la població local va tenir el seu origen en els excessos urbanístics que es varen anar produint al llarg dels anys, derivats d’una evident falta de planificació turísticaurbanística, un encariment dels preus dels productes bàsics i de l’habitatge, el col·lapse d’infraestructures i serveis i, fins i tot episodis de corrupció urbanística, que varen anar soscavant la imatge dels nuclis turístics, creant malestar i desconfiança entre els propis residents, turistes i inversos. En aquest sentit, el procés d’anàlisi posat en pràctica al llarg de la tesi, el qual s’ha desenvolupat des d’una òptica multidisciplinària basada en la geografia i la sociologia, ens ha aportat una visió de conjunt dels impactes del turisme sobre el municipi objecte d’estudi des de l’inici de la dècada dels anys 60 fins l’actualitat. A més, ens ha permès aprofundir, mitjançant la utilització de tècniques metodològiques com entrevistes, històries de vida, enquestes, mapes o anàlisi de fotografies aèries, en la importància de 21 la geografia, els recursos turístics i les relacions entre els diferents agents regionals (societat local, Administració regional i inversors nacionals i estrangers externs al municipi) sense els quals, ha quedat demostrat, no hauria estat possible dur a terme el fet turístic, impedint la transformació d’aquest municipi. L’objectiu que s’ha perseguit ha estat el de conèixer els efectes econòmics, socials i territorials que el turisme ha tingut en un municipi, antany rural, como el d’Andratx durant les darreres dècades, els quals han transformat el seu espai en el seu conjunt. Per això, s’ha realitzat una anàlisi individualitzada dels nuclis urbans, turístics i no turístics, ja que aquests compten amb recursos naturals diferents que han permès la implantació de productes turístics diferenciats, així com les relacions de poder existents entre els agents partícips en el creixement turístic, o no, de cada un d’ells. A partir d’aquí, s’ha pogut concloure que el desenvolupament d’un destí turístic de nova creació, en un país desenvolupat, no tan sols requereix d’uns recursos naturals (recursos turístics) que atreguin, tant a inversors com a turistes, si no que és necessari que es donin una sèrie de condicions entre aquests empresaris, l’Administració pública regional i la societat local per tenir èxit. Així, haurà d’existir un equilibri entre les diferents parts, les quals hauran de veure en el procés de desenvolupament turístic una contraprestació, ja sigui econòmica, laboral o lligada a una major qualitat de vida, que impedeixi una oposició directa que podria acabar amb la totalitat del procés de desenvolupament previst. D’aquesta manera, la investigació realitzada contribueix a comprendre millor la importància que adquireixen els distints actors (agents regionals) en la transformació d’un espai situat en els països desenvolupats, en els que existeixen elements naturals, o recursos turístics, indispensables per a la implantació i desenvolupament dels diferents productes turístics. En aquest sentit, s’espera que els resultats obtinguts puguin esser d’utilitat en aquells llocs que comptin amb l’atracció turística suficient, infraestructures bàsiques i unes característiques similars a les del cas d’estudi, convertint-se en una font de referència i una eina per als residents locals i l’administració pública d’aquests territoris.

[eng] Throughout these past decades tourism has been one of the main transforming elements at an economic, social and territorial level in those places where this phenomenon has taken place. In the case of Andratx, the municipality in which this study is focused, the arrival of national and international tourists after the implementation of the Fordist sun and beach model of the early 60s, together with the appearance of other new tourist types in the post-Fordist stage in the 90s, became the essential elements to transform this municipality and its rural society into a reference tourist municipality within the whole of the Balearic Islands, one that now has a multicultural and open-minded society, along to the new era. The beginning of the tourist activity in the municipality of Andratx was connected to the development of sun and beach product in the area of Camp de Mar and, to a lesser extent Sant Elm, as both comprise small beaches of fine sand as well as to the projection of the first residential developments with panoramic views of the sea in the urban area of Port d’Andratx. In a short time-span, the neighbouring residents and the locals in the municipality experienced how an important economic activity related to their beaches and coast was being generated, through the construction of hotels, restaurants and second homes, in addition to the creation of new facilities and infrastructures that facilitated the arrival of tourists, initiating a tourist breakthrough that would set the grounds for the future of this place. The former decades stand out for a sequence of major movements of capital, both national and international which occurred through the investment in different tourist areas, as well as via the increase in the number of jobs belonging to the tertiary sector at the expense of traditional primary and secondary ones. It all entailed a significant change for local residents, who experienced an improvement of their quality of life out of better paid and stable jobs and working conditions never imagined before. In turn, the growth of tourism put an end to the need of emigrating to other areas in the island, Spain or going abroad seeking a job that would sustain their families, as it had already happened in previous decades. Together with the arrival of tourists from different parts of Europe it all paved the way for an international opening of this municipality and its people. 23 Yet in the 90s there was a shift in mentality regarding demand which led to the birth of new tourist typologies that would enhance the value of geographical features and natural resources that had been undermined until then, thus increasing the pressure onto those areas which initially lacked any kind of tourist interest for entrepreneurs/ investors and tourists. In this way, the beginning of Postfordism not only led to new types of tourism in this municipality, such as golf, but it also empowered pre-existing tourist typologies in these areas, such as nautical or residential tourism. The greater offer of these new products, all linked to tourist resources like landscape, sea and mountains, brought a democratization of tourism along with it, as most of the tourist pressure on coastal areas with beaches and sea views was displaced towards other nuclei away from the coast as a result of the acquisition of rustic estates (former agricultural exploitations) by foreign people. Nonetheless, many have been the cases in which the implementation and development of tourist products related to Fordist and post-Fordist models have come along a series impacts on local societies, their economies and the environment, causing a negative perception and even a disaffection towards the tourist activity itself. This has resulted in contrary reactions from local residents as it happened in the municipality of Andratx during this second stage. In particular, the discontent of the local population stemmed from the urban excesses which occurred over the years due to a lack of tourist-urban planning, a price increase of basic products and housing, the over crowding of several infrastructures and services and even episodes of urban corruption, all of which damaged the perception of tourist areas, creating a general discomfort and mistrust among residents, tourists and investors. In this sense, the analysis put into effect in this thesis, which has been developed from a multidisciplinary perspective having geography and sociology as a premise, puts forth an overall vision on the impact of tourism on the aforementioned municipality from the early 60s until present. Furthermore, the usage of methodological techniques like life stories, surveys, maps or the analysis of aerial photographs has enabled a deeper study on the importance of geography, tourist resources and the interrelation among different regional agents such as local citizens, regional administration and both national and international investors. Without these agents, as it is demonstrated here, the tourist phenomenon hence the transformation of this municipality would not have been possible. 24 Thus the main objective of this work has been to examine the economic, social and territorial effects of tourism on a formerly rural municipality like Andratx during these past decades in which the area has been transformed in its entirety. To do so, a detailed analysis of the existing urban areas, both tourist and non-tourist, has been carried out as they comprise different natural resources which have facilitated the implementation of diverse tourist products. Likewise, the study also tackles the existing power relations among the agents contributing to tourist growth or its decline of each one of the aforementioned zones. From this point onwards it has been possible to conclude that the evolution of a newly created tourist destination, in a developed country, not only requires natural resources (tourist resources) that attract both investors and tourists, but it also must meet a series of conditions involving entrepreneurs, the regional public administration and the local society in order to achieve success. Therefore, there must be a balance between the different parties who, in turn, will need to foresee some kind of compensation in the process of tourist development, may it be economic, occupational or associated to a higher quality of life; one which avoids a direct opposition that could put an end to the prearranged process of tourist development. In this manner, this research contributes to a better understanding of the importance that the different actors (regional agents) acquire concerning the transformation of a space located in developed countries where there are particular natural elements, said tourist resources, which are essential for the implementation and development of the different tourist products. In this sense, it is expected that the results obtained may be useful in those places that have sufficient tourist attraction, basic infrastructures and other features that resemble those in this case study, hence becoming a reliable source of reference and a tool for residents and for the public administration of given territories.