dc.contributor.author
De la Fuente Marañón, Rebeca
dc.date.accessioned
2022-06-30T10:57:02Z
dc.date.available
2022-06-30T10:57:02Z
dc.date.issued
2022-05-30
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/674677
dc.description.abstract
[eng] The vertical transport of particles plays a key role in the major mechanisms driving biogeophysical
cycles in the ocean and contributes to the distribution of pollulants and its
accumulation on the ocean bottom. Most of theoretical models analyzing the global patterns
of ocean circulation are restricted to surface waters. While available data from satellite altimetry
and sediment traps are scarce below surface waters, Lagrangian particle tracking over
the three-dimensional space may cover some gaps in our knowledge and better address future
experimental research. The aim of this thesis is to analyze the vertical transport of particles
in the ocean with tools of Statistical Physics and Dynamical Systems, and by providing a
theoretical characterization of transport for particles that are inmersed in a three-dimensional
fluid and travel in a preferential direction of motion.
We start analyzing the vertical dispersion and distribution properties of idealized sinking
microplastics in the Mediterranean sea. As a first step, we determine the dynamics describing
the motion of typical microplastics and evaluate the importance of physical effects such as
inertia, Coriolis force, small-scale turbulence and variable seawater density. As a second step,
we apply the dynamical equations of motion to negatively buoyant rigid microplastics that
sink from the sea surface and calculate their amount and distribution along the water column.
Next, we develop a general formalism to study transport structures of particles that
move in a preferential direction. The three-dimensional structures of transport given by the
so-called Lagrangian Coherent Structures are commonly analyzed from cross-sections as
they intersect at specific layers. However, few measurements have been developed characterizing
the Lagrangian motion of particles depending on spatial distances instead of
time. To aim at this, we characterize the Lagrangian transport of sinking particles traveling
between horizontal layers located at different depths of the flow domain. Consequently,
the derived formalism is applied to particles that are released from one layer and reach a
second one due to their sinking motion. We define a two-layer map describing the transport
of particles between layers, and apply concepts from dynamical systems and network
theory to analyze the structures behind the two-layer map. We define a novel measure, the
vii
Finite Depth Lyapunov Exponent, which quantifies the horizontal dispersion of particles
when traveling between two layers. This geometrical description is heuristically related to
network measures, such as degrees and entropies associated to the two-layer map. Numerical
results are obtained by using an analytic three-dimesional flow with chaotic behaviour: a
modified version of the ABC flow, imposing fluid particles to travel in a preferential direction.
Finally, we apply the transport characterization between layers to sinking particles that
are released from the ocean surface in the Canary Islands basin. Horizontal dispersion and
connectivity between layers are analyzed from quantifiers previously developed. We also
compare and analyze global properties when varying the settling velocity and the depth of the
bottom layer. Furthermore, both layers are partitioned into almost isolated regions identified
from a community detection algorithm. The resulting subdomains are characterized by low
interconnectivity between them and high internal mixing.
en_US
dc.description.abstract
[spa] El transporte vertical de partículas desempeña un papel fundamental en los principales
mecanismos que impulsan los ciclos biogeofísicos en el océano y contribuye a la distribución
de contaminantes y a su acumulación en el fondo oceánico. La mayoría de los modelos
teóricos que analizan los patrones globales de la circulación oceánica se limitan a las aguas
superficiales. Mientras los datos disponibles procedentes de la altimetría por satélite y de
las trampas de sedimentos son escasos por debajo de las aguas superficiales, el estudio lagrangiano
de partículas en el espacio tridimensional puede aumentar nuestro conocimiento y
abordar mejor la investigación experimental. El objetivo de esta tesis es analizar el transporte
vertical de partículas en el océano a partir de herramientas de física estadística y sistemas
dinámicos, y proporcionando una caracterización teórica del transporte para partículas que
están inmersas en un fluido tridimensional y viajan en una dirección preferente.
En primer lugar, analizamos las propiedades de dispersión y distribución vertical de
microplásticos idealizados que se hunden en el mar Mediterráneo. Como primer paso, determinamos
la dinámica que describe el movimiento de los microplásticos típicos y evaluamos
la importancia de efectos físicos como la inercia, la fuerza de Coriolis, la turbulencia a
pequeña escala y la densidad variable del agua de mar. Como segundo paso, aplicamos
las ecuaciones dinámicas de movimiento a microplásticos rígidos que se hunden desde la
superficie del mar y calculamos la cantidad y distribución de las partículas a lo largo de la
columna de agua.
En segundo lugar, desarrollamos un formalismo general para el estudio de las estructuras
de transporte de las partículas que se mueven en una dirección preferente. Las estructuras
tridimensionales de transporte dadas por las llamadas Estructuras Coherentes Lagrangianas
caracterizan la estructura del movimiento que tiene lugar en un momento dado y son comúnmente
analizadas a partir de cortes bidimensionales donde intersectan. Sin embargo, se han
desarrollado pocas medidas que caractericen el movimiento lagrangiano de las partículas en
función de distancias espaciales en lugar del tiempo. En esta dirección, caracterizamos el
transporte lagrangiano de partículas que se hunden y viajan entre capas horizontales situadas
ix
a diferentes profundidades del dominio del flujo. En consecuencia, el formalismo derivado
es aplicado específicamente a partículas que se mueven desde una capa y alcanzan una
segunda a lo largo de sus trayectorias debido a su movimiento de hundimiento. Definimos
un mapa de dos capas que describe el transporte lagrangiano de partículas entre capas, y
aplicamos conceptos de teoría de sistemas dinámicos y de redes para analizar las estructuras
de transporte que hay detrás del mapa de dos capas. Definimos una medida novedosa, el
Exponente de Lyapunov de Profundidad Finita, que cuantifica la dispersión horizontal de
las partículas cuando viajan entre ambas capas. Además, esta descripción geométrica se
relaciona heurísticamente con medidas de red, como grados y entropías, asociadas al mapa de
dos capas. Los resultados numéricos se ilustran utilizando un flujo analítico tridimensional
con comportamiento caótico: una versión modificada del flujo ABC, que impone a las
partículas viajar en una dirección preferente.
Finalmente, aplicamos la caracterización del transporte entre capas a las partículas que se
hunden tras liberarse desde la superficie del océano en la cuenca de las Islas Canarias. La
dispersión horizontal y la conectividad entre capas se analizan a partir de los cuantificadores
desarrollados previamente. También comparamos y analizamos las propiedades globales
de la dinámica de las partículas al variar la velocidad de sedimentación y la profundidad de
la capa de fondo. Además, ambas capas se dividen en regiones casi aisladas identificadas
a partir de un algoritmo de detección de comunidades. Los subdominios resultantes se
caracterizan por una baja interconectividad entre ellos y una elevada mezcla interna.
en_US
dc.description.abstract
[cat] El transport vertical de partícules exerceix un paper fonamental en els principals mecanismes
que impulsen els cicles biogeofísics en l’oceà i contribueix a la distribució de contaminants i
a la seva acumulació en el fons oceànic. La majoria dels models teòrics que analitzen els
patrons globals de la circulació oceànica es limiten a les aigües superficials. Mentre les dades
disponibles procedents de l’altimetria per satèl·lit i de les trampes de sediments són escassos
per sota de les aigües superficials, l’estudi lagrangià de partícules en l’espai tridimensional
pot augmentar el nostre coneixement i abordar millor la recerca experimental. L’objectiu
d’aquesta tesi és analitzar el transport vertical de partícules en l’oceà a partir d’eines de física
estadística i sistemes dinàmics, i proporcionant una caracterització teòrica del transport per a
partícules que estan immerses en un fluid tridimensional i viatgen en una direcció preferent.
En primer lloc, analitzem les propietats de dispersió i distribució vertical de microplàstics
idealitzats que s’enfonsen en el mar Mediterràni. Com a primer pas, determinem la dinàmica
que descriu el moviment dels microplàstics típics i avaluem la importància d’efectes físics
com la inèrcia, la força de Coriolis, la turbulència a petita escala i la densitat variable de
l’aigua de mar. Com a segon pas, apliquem les equacions dinàmiques de moviment a microplàstics
rígids que s’enfonsen des de la superfície de la mar i calculem la quantitat i
distribució de les partícules al llarg de la columna d’aigua.
En segon lloc, desenvolupem un formalisme general per a l’estudi de les estructures de
transport de les partícules que es mouen en una direcció preferent. Les estructures tridimensionals
de transport donades per les anomenades Estructures Coherents Lagrangianes
caracteritzen l’estructura del moviment que té lloc en un moment donat i són comunament
analitzades a partir de talls bidimensionals on intersecten. No obstant això, s’han desenvolupat
poques mesures que caracteritzin el moviment lagrangià de les partícules en funció
de distàncies espacials en lloc del temps. En aquesta direcció, caracteritzem el transport
lagrangià de partícules que s’enfonsen i viatgen entre capes horitzontals situades a diferents
profunditats del domini del flux. En conseqüència, el formalisme derivat és aplicat específicament
a partícules que es mouen des d’una capa i arriben a una segona al llarg de les seves
xi
trajectòries a causa del seu moviment d’enfonsament. Definim un mapa de dues capes que
descriu el transport lagrangià de partícules entre capes, i apliquem conceptes de teoria de
sistemes dinàmics i de xarxes per a analitzar les estructures de transport que hi ha darrere
del mapa de dues capes. Definim una mesura nova, l’Exponent de Lyapunov de Profunditat
Finita, que quantifica la dispersió horitzontal de les partícules quan viatgen entre totes dues
capes. A més, aquesta descripció geomètrica es relaciona heurísticamente amb mesures de
xarxa, com a graus i entropies, associades al mapa de dues capes. Els resultats numèrics
s’il·lustren utilitzant un flux analític tridimensional amb comportament caòtic: una versió
modificada del flux ABC, que imposa a les partícules viatjar en una direcció preferent.
Finalment, apliquem la caracterització del transport entre capes a les partícules que
s’enfonsen després d’alliberar-se des de la superfície de l’oceà en la conca de les Illes
Canàries. La dispersió horitzontal i la connectivitat entre capes s’analitzen a partir dels
quantificadors desenvolupats prèviament. També comparem i analitzem les propietats globals
de la dinàmica de les partícules en variar la velocitat de sedimentació i la profunditat de la
capa de fons. A més, totes dues capes es divideixen en regions gairebé aïllades identificades
a partir d’un algorisme de detecció de comunitats. Els subdominis resultants es caracteritzen
per una baixa interconnectivitat entre ells i una elevada mescla interna.
en_US
dc.format.extent
131 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Physical systems
en_US
dc.subject
Complex fluids
en_US
dc.subject
Fluid dynamics
en_US
dc.subject
Chaotic advection
en_US
dc.subject
Network theory
en_US
dc.subject
Flow networks
en_US
dc.subject
Ocean modelling
en_US
dc.subject
Sinking particles
en_US
dc.subject
Microplastic particles
en_US
dc.subject
Statistical physics
en_US
dc.subject.other
Non-lineal dynamics in fluids
en_US
dc.title
Lagrangian transport of sinking particles. From theoretical characterization to oceanic applications
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
López Sánchez, Cristóbal
dc.contributor.director
Hernández García, Emilio
dc.contributor.tutor
Toral Garcés, Raúl
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess