Entre la legitimación y el desafío: las metáforas en el discurso de Rafael Correa en el Enlace Ciudadano

Abstract

Resum

Les metàfores són aliades del discurs polític perquè creen realitats i guien accions (Semino, 2008), compleixen un rol heurístic perquè condueixen a pensar en situacions noves, complexes o llunyanes (Chilton i Ilvin, 1993). La seva funció cognitiva al discurs polític té relació amb la capacitat de crear noves realitats. Significa que les metàfores ens condueixen als mons possibles que són constructes creats per qui els pensa, els somia i els relata. Aquesta investigació tracta de l'estudi crític del discurs de Rafael Correa Delgado, expresident d'Equador (2007-2017), mitjançant el mètode retòric que integra el text retòric i el fet retòric. Per estudiar el text vinculem a aquest mètode l'anàlisi crític de les metàfores, elements de la teoria dels mons possibles i de la nova retòrica. El text ens condueix al context per a l'anàlisi del qual ens donem suport en elements de les teories de la mediatització de la política, de la campanya electoral i la teoria de l'ECD.

Els resultats mostren que Correa utilitza principalment 10 source domain per conceptualitzar la política, la democràcia, l'acció del Govern de l'oposició i dels mitjans. A través de les metàfores i el relat dels mons possibles comunica un sistema de valors i idees per legitimar-ne l'acció i els projectes que han estat desqualificats per l'oposició i per establir un vincle emocional amb l'auditori. Utilitza el quadrat ideològic de la polarització, una estratègia discursiva dels grups de poder (van Dijk, 2016), mitjançant la qual, a més de buscar el suport de l'auditori, desafia el poder de l'oposició, dels mitjans i de les elits, però alhora, en certs temes, reprodueix el discurs d'aquests sectors i, quan ho fa, afecta els interessos de la societat.

Resumen

Las metáforas son aliadas del discurso político porque crean realidades y guían acciones (Semino, 2008), cumplen un rol heurístico porque conducen a pensar en situaciones novedosas, complejas o lejanas (Chilton e Ilvin, 1993). Su función cognitiva en el discurso político tiene relación con la capacidad de crear nuevas realidades. Significa que las metáforas nos conducen a los mundos posibles que son constructos creados por quien los piensa, los sueña y los relata. Esta investigación trata del estudio crítico del discurso de Rafael Correa Delgado, expresidente de Ecuador (2007-2017), a través del método retórico que integra el texto retórico y el hecho retórico. Para el estudio del texto vinculamos a este método el análisis crítico de las metáforas, elementos de la teoría de los mundos posibles y de la nueva retórica. El texto nos conduce al contexto para cuyo análisis nos apoyamos en elementos de las teorías de la mediatización de la política, de la campaña electoral y la teoría del ECD.

Los resultados muestran que Correa acude principalmente a 10 source domain para conceptualizar la política, la democracia, la acción del Gobierno, de la oposición y de los medios. A través de las metáforas y el relato de los mundos posibles el exmandatario comunica un sistema de valores e ideas para legitimar su acción y proyectos que han sido descalificados por la oposición y para establecer un vínculo emocional con el auditorio. Acude al cuadrado ideológico de la polarización, una estrategia discursiva de los grupos de poder (van Dijk, 2016), mediante la que, además de buscar el soporte del auditorio, desafía el poder de la oposición, de los medios y de las élites, pero al mismo tiempo, en ciertos temas, reproduce el discurso de estos sectores y cuando lo hace, afecta los intereses de la sociedad.

Abstract

Metaphors are allies to political speech because they create realities and guide actions (Semino, 2008), they fulfill an heuristic role because they lead to thinking about new, complex, or distant situations (Chilton and Ilvin, 1993). Their cognitive function in political speech is related to their capacity to create new realities. Meaning that metaphors lead us to possible worlds that are constructs created by who thinks, dreams, and tells them. This research is about the critical study of Rafael Correa Delgado’s discourse, Ecuador’s former president (2007-2017), through the rhetorical method, which integrates rhetorical text and rhetorical fact. For the study of the text, we link to this method the critical analysis of metaphors, elements of the theory of possible worlds and the new rhetoric. The text leads to the context, for whose analysis we rely on elements of the theories of the mediatization of politics, the electoral campaign and the ECD theory.

The results show that Correa uses primarily 10 source domain to conceptualize politics, democracy, the opposition government and media’s actions. Through metaphors and possible worlds telling the ex-mandatary communicates a values system and ideas to legitimate his actions and projects that have been disqualified by the opposition, and to establish an emotional bond with the audience. He uses the ideological square of polarization, a discursive strategy of the power groups (Van Dijk, 2016), through which, besides looking for the audience’s support, he defies the power of the opposition, the media, and the elites, while, with certain topics, reproducing the speeches of those areas, and when doing so, affecting the public interest.