Keeping hope in the Neverland through resistance and struggle: the Saturday mothers

Abstract

La tesi tracta sobre la lluita de les Mares dels Dissabtes a Turquia. Han estat demanant on paren els seus fills i filles, que van ‘desaparèixer forçadament’ a Turquia. Han estat lluitant contra les desaparicions forçades i la impunitat al carrer més concorregut d'Istanbul, Turquia, des de 1995, tots els dissabtes a les 12:00 h., exigint justícia i veritat. Hi ha tres objectius principals de la tesi que són (1) prendre consciència d’on es troben les Mares dels Dissabtes al món, i en els moviments per la pau de les dones, (2) contribuir a les reivindicacions de les Mares dels Dissabtes en la seva lluita definint els termes i conceptes clau en l'àmbit dels drets humans i les violacions dels drets humans i (3) destacar la presència de les Mares dels Dissabtes dins de l'ètica científica i la dignitat humana. La tesi se centra en la qüestió de com les Mares dels Dissabtes creen la realitat social ontològicament en l'esfera pública. Examina (1) com transformen la maternitat en la seva lluita a través de la memòria, la veritat, el dol, la política de l'emoció, la insistència i la resistència i com recreen el concepte de maternitat; (2) com les Mares dels Dissabtes són interpretades per diverses eines de les mitjans de comunicació; (3) com la lluita de les mares dels dissabtes és interpretada per les activistes que donen suport a les mares dels dissabtes; (4) com la lluita de les Mares dels Dissabtes és interpretada pels membres del mateix grup de Mares dels Dissabtes. Dins d'aquests objectius i preguntes de recerca, s'utilitza el mètode feminista qualitatiu i el mètode d'anàlisi narrativa crítica a través de diverses anàlisis de documents i entrevistes semiestructurades a 38 persones. Es conclou que la lluita de les Mares dels Dissabtes va transformar el concepte de maternitat en l'esfera pública, redefinint termes com memòria, veritat, dol, insistència i resistència a través d'una política d'emoció. Això es tradueix en la creació de les seves pròpies desaparicions i les desaparicions forçades a la plaça de Galatasaray, on es reuneixen des de 1995, que és on poden continuar existint ontològicament amb els seus éssers estimats perduts.

La tesis trata sobre la lucha de las Madres del Sábado de Turquía. Han estado pidiendo conocer el paradero de sus hijos e hijas que fueron ‘desaparecidos’ por la fuerza en Turquía. Han estado luchando contra las desapariciones forzadas y la impunidad en la calle más concurrida de Estambul, Turquía, desde 1995, todos los sábados a las 12:00 h., exigiendo justicia y verdad. Hay tres objetivos principales de la tesis que son (1) crear conciencia, definiendo la importancia de las Madres del Sábado en el mundo, en los movimientos por la paz de las mujeres, (2) contribuir a las exigencias de las Madres del Sábado en su lucha, definiendo los términos y conceptos clave en el campo de los derechos humanos y las violaciones de los derechos humanos, y (3) enfatizar la presencia de las Madres del Sábado dentro de la ética científica y la dignidad humana. La tesis se centra en la cuestión de cómo las Madres del Sábado crean la realidad social ontológicamente en la esfera pública. Examina (1) cómo transforman la maternidad en su lucha a través de la memoria, la verdad, el duelo, la política de la emoción, la insistencia y la resistencia y cómo recrean el concepto de maternidad; (2) cómo las Madres del Sábado son interpretadas por varias herramientas de los medios de comunicación; (3) cómo la lucha de las Madres del Sábado es interpretada por las Activistas que apoyan a las Madres del Sábado; (4) cómo la lucha de las Madres del Sábado es interpretada por los miembros del grupo de las Madres del Sábado. Dentro de estos objetivos y preguntas de investigación, se utilizan el método feminista cualitativo y el método de análisis narrativo crítico a través de diversos análisis documentales y entrevistas semiestructuradas a 38 personas. Se concluye que la lucha de las Madres del Sábado transformó el concepto de maternidad en la esfera pública al redefinir términos como memoria, verdad, duelo, insistencia y resistencia a través de una política de emoción. Esto resulta en la creación de sí mismas y las desapariciones forzadas en la Plaza Galatasaray, donde se han reunido desde 1995, que es donde pueden continuar existiendo ontológicamente con sus seres queridos perdidos.

The thesis is about the Saturday Mothers struggle of Turkey. They have been asking for their sons’ and daughters’ whereabouts who were forcibly disappeared in Turkey. They have been struggling against enforced disappearances and impunity in the most crowded street in Istanbul, Turkey, since 1995, every Saturday at 12:00 p.m. demanding justice and truth. There are three main aims of the thesis which are (1) to raise awareness by defining where the Saturday Mothers stand in the world, in women’s peace movements, (2) to contribute towards the claims of the Saturday Mothers in their struggle by defining the key terms and concepts in the field of human rights and human rights violations, and (3) to stress the presence of the Saturday Mothers within scientific ethics and human dignity. The thesis focuses on the question of how the Saturday Mothers create social reality ontologically in the public sphere. It examines (1) how they transform motherhood in their struggle through memory, truth, mourning, politics of emotion, insistence, and resistance and how they recreate the concept of motherhood; (2) how the Saturday Mothers are interpreted by various media tools; (3) how the Saturday Mothers struggle is interpreted by the Saturday Mothers Activists; (4) how the Saturday Mothers struggle is interpreted by the members of the Saturday Mothers’ group. Within these aims and research questions, qualitative feminist method and critical narrative analysis method are used through various document analyses and semi-structured interviews with 38 subjects. It is concluded that the Saturday Mothers struggle transformed the concept of motherhood on the public sphere by redefining such terms like memory, truth, mourning, insistence, and resistance through a politics of emotion. This results in creating their own selves and the enforced disappearances at Galatasaray Square where they have gathered since 1995 – which is where they can ontologically continue to exist with their lost loved ones.