La alexitimia en el trastorno por consumo de sustancias y su relación con comorbilidades, evolución y pronóstico

Abstract

L’alexitímia és un constructe que engloba les dificultats en la identificació i descripció de les emocions, disminució en la fantasia i vida interna, així com també un pensament més concret centrat en aspectes externs i allunyats de la vida emocional interna. Es considera que la presència d’alexitímia és un factor que té un impacte important en la regulació emocional, essent aquesta regulació emocional un factor clau en el trastorn per consum de substàncies. Es coneix que la presència d’alexitímia en pacients amb trastorn per consum de substàncies és elevada. No obstant això, hi ha desconeixement en moltes àrees de com l’alexitímia es relaciona amb les addiccions des d’un punt de vista clínic, incloent-hi: la relació amb trets psicològics i la comorbiditat psiquiàtrica, la seva associació amb la qualitat de vida i l’impacte o influència que podria tenir en les recaigudes i adherència al tractament. A més, aquests factors no han estat estudiats suficientment en població espanyola. Per l’anterior, l’objectiu de la present tesi, que es presenta per compendi de publicacions, és aprofundir en el coneixement de l’alexitímia en el trastorn per consum de substàncies en població espanyola, incloent-hi la correlació i mútua interacció entre l’alexitímia i les comorbiditats psiquiàtriques en pacients amb trastorn per ús de substàncies, pel que fa a l’evolució, adherència al tractament i pronòstic d’aquests pacients. El primer estudi assenyala uns alts nivells i una alta prevalença d’alexitímia (41.3%) en pacients espanyols amb trastorn per consum de substàncies. A més, els nivells de alexitímia eren més elevats en pacients amb nivells elevats de depressió i ansietat, en els pacients més impulsius i en aquells que presentaven comorbiditat psiquiàtrica (especialment trastorn de l’ànim i psicòtics). A banda d’això, l’alexitímia s’associava amb una pitjor qualitat de vida i amb major severitat de l’addicció. Al realitzar una anàlisi multivariant, l’alexitímia es relacionava de forma independent amb l’ansietat tret, impulsivitat i el component físic de la qualitat de vida. El segon estudi valorava de forma longitudinal la relació entre l’alexitímia i l’adherència i el moment de recaiguda de pacients amb trastorn per consum de substàncies. A través d’anàlisis de supervivència de Kaplan Meier i regressions de Cox s’observa que l’alexitímia té una relació amb menor temps d’adherència al tractament i amb recaigudes més primerenques. L’últim treball analitza les característiques psicomètriques de l’Escala Toronto d’Alexitímia de 20 ítems (TAS-20) en pacients espanyols amb trastorn per consum de substàncies mitjançant un anàlisi de fiabilitat i una anàlisi factorial confirmatori. S’analitza aquesta escala atès que es considera que és el Gold Estàndard d’avaluació de l’alexitímia, essent la primera vegada que s’analitza la TAS-20 en pacients espanyols amb addiccions. D’una banda, es va observar una bona fiabilitat en general i unes característiques psicomètriques adequades. D’altra banda, cal assenyalar que un dels factors d’aquesta escala (el factor que avalua el pensament orientat a l’extern) no s’ajusta d’una manera adequada, essent això ja reportat en altres estudis que avaluaven aquesta escala en pacients amb trastorn per consum de substàncies en altres idiomes i cultures. Es pot concloure que l’alexitímia és un factor fortament relacionat amb el trastorn per consum de substàncies des de diferents punts d’abordatge clínic. Aquest és el motiu que justifica la importància de la seva valoració a la clínica diària i la realització d’un abordatge per als dèficits que representa aquest constructe.

La alexitimia es un constructo que engloba las dificultades en la identificación y descripción de las emociones, disminución en la fantasía y vida interna, así como también un pensamiento más concreto centrado en aspectos externos y alejados de la vida emocional interna. Se considera que la presencia de alexitimia es un factor que tiene un profundo impacto en la regulación emocional, siendo dicha regulación emocional un factor clave en el trastorno por consumo de sustancias. Se conoce que la presencia de alexitimia en pacientes con trastorno por consumo de sustancias es elevada. Sin embargo, hay desconocimiento en muchas áreas de cómo la alexitimia se relaciona con las adicciones desde un punto de vista clínico, incluyendo: relación con rasgos psicológicos y la comorbilidad psiquiátrica, su asociación con la calidad de vida y el impacto o influencia que podría tener en las recaídas y adherencia al tratamiento. Además, dichos factores apenas han sido estudiados en población española. Por lo anterior, el objetivo de la presente tesis, que se presenta por compendio de publicaciones, es profundizar en el conocimiento de la alexitimia en el trastorno por consumo de sustancias en población española, incluyendo la correlación y mutua interacción entre la alexitimia y las comorbilidades psiquiátricas en pacientes con trastorno por uso sustancias, con respecto a la evolución, adherencia al tratamiento y pronóstico de estos pacientes. El primer estudio señala unos altos niveles y una alta prevalencia de alexitimia (41.3%) en pacientes españoles con trastorno por consumo de sustancias. Además, los niveles de alexitimia eran mayores en pacientes con niveles mayores de depresión y ansiedad, en los pacientes más impulsivos y en aquellos que presentaban comorbilidad psiquiátrica (especialmente trastorno del ánimo y psicóticos). Además, la alexitimia se asociaba con una peor calidad de vida y con mayor severidad de la adicción. Al realizar un análisis multivariante, la alexitimia se relacionaba de forma independiente con ansiedad rasgo, impulsividad y el componente físico de la calidad de vida. El segundo estudio valoraba de forma longitudinal la relación entre la alexitimia y la adherencia y el momento de recaída de pacientes con trastorno por consumo de sustancias. A través de análisis de supervivencia de Kaplan Meier y regresiones de Cox se observa que la alexitimia tiene una relación con menor tiempo de adherencia al tratamiento y con recaídas más tempranas. El último trabajo analiza las características psicométricas de la Escala Toronto de Alexitimia de 20 ítems (TAS-20) en pacientes españoles con trastorno por consumo de sustancias a través de análisis de fiabilidad y un análisis factorial confirmatorio. Se analiza dicha escala dado que se considera que es el Gold Estándar de evaluación de la alexitimia, siendo la primera vez que se analiza la TAS-20 en pacientes españoles con adicciones. Se observó una buena fiabilidad en general y unas características psicométricas adecuadas; aunque hay que señalar que uno de los factores de esta escala (el factor que evalúa el pensamiento orientado a lo externo) no se ajusta de una forma adecuada, siendo esto ya reportado en otros estudios que evaluaban esta escala en pacientes con trastorno por consumo de sustancias en otros idiomas y culturas. Se puede concluir que la alexitimia es un factor fuertemente relacionado con el trastorno por consumo de sustancias desde distintos puntos de abordaje clínico. Siendo por ello importante su valoración en la clínica diaria y realizar un abordaje para los déficits que representa dicho constructo.

Alexithymia is a construct that encompasses difficulties in the identification and description of emotions, a decrease in fantasy and internal life, as well as a more concrete thinking focused on external aspects and away from the internal emotional life. The presence of alexithymia is considered to be a factor that has a great impact on emotional regulation, such emotional regulation being a key factor in substance use disorder. The presence of alexithymia in patients with substance use disorder is known to be high. However, there is a lack of knowledge in many areas of how alexithymia is related to addictions from a clinical point of view, including the relationship with psychological traits and psychiatric comorbidity, its association with quality of life, and the impact or influence it could have on relapses and adherence to treatment. Furthermore, these factors have scarcely been studied in the Spanish population. Therefore, the objective of this thesis, which is presented by compendium of publications, is to deepen the knowledge of alexithymia in substance use disorder in the Spanish population, including the correlation and mutual interaction between alexithymia and psychiatric comorbidities, the association with quality of life, the relationship with the adherence to treatment and substance use relapse. The first study indicates high levels and a high prevalence of alexithymia (41.3%) in Spanish patients with substance use disorder. Furthermore, alexithymia levels were higher in patients with higher levels of depression and anxiety, in more impulsive patients, and in those with psychiatric comorbidity (especially mood and psychotic disorders). In addition, alexithymia was associated with a poorer quality of life and with greater severity of addiction. When performing a multivariate analysis, alexithymia was independently related to trait anxiety, impulsivity, and the physical component of quality of life. The second study evaluated longitudinally the relationship between alexithymia and adherence and the time of relapse in patients with substance use disorder. Through Kaplan Meier survival analysis and Cox regressions, it was observed that alexithymia has a relationship with a shorter time of adherence to treatment and with earlier relapses. The latest work analyzes the psychometric characteristics of the 20-item Toronto Alexithymia Scale (TAS-20) in Spanish patients with substance use disorder through reliability analysis and a confirmatory factor analysis. This scale is analyzed since it is considered to be the Gold Standard for the assessment of aleixithymia, being the first time that the TAS-20 has been analyzed in Spanish patients with addictions. It is a question of good reliability in general and adequate psychometric characteristics; Although it should be noted that one of the factors of this scale (the factor that evaluates externally oriented thinking) does not fit it in an adequate way, this being already reported in other studies that evaluated this scale in patients with substance use disorders in other languages and cultures. It can be concluded that alexithymia is a factor strongly related to substance use disorder from different points of clinical approach. For this reason, its assessment in the daily clinic and to carry out an approach to the deficits represented by said construct is important.