Valor pronòstic de la qualitat espermàtica en la fertilitat de parelles que es sotmeten a inseminació artificial conjugal

Abstract

L’esterilitat, una malaltia que presenta increments anuals d’incidència, afecta actualment entre el 7% i el 15% de les parelles en edat fèrtil. És conegut que en la meitat dels casos hi contribueix un factor masculí, pel que la qualitat seminal és un dels paràmetres importants a estudiar, ja que existeixen múltiples factors que la poden alterar. Alguns d’aquests factors, com l’exposició a tòxics o diferències en l’estil de vida poden variar segons l’àmbit geogràfic. Davant l’increment de parelles estèrils, les tècniques de reproducció han suposat una important solució en molts casos, però encara presenten una disponibilitat limitada a nivell públic, motiu pel qual s’ha suggerit que una millor direcció dels pacients al tractament més adequat podria ajudar a incrementar les taxes d’èxit. Els objectius principals de la present tesi doctoral han estat elucidar si ha existit una reducció de la qualitat seminal en els últims 20 anys en els pacients que acudeixen a l’Hospital Parc Taulí, i determinar quins dels paràmetres masculins i femenins tenen un efecte en la consecució d’un embaràs clínic en tractaments d’inseminació artificial conjugal, per a construir un model amb capacitat predictiva sobre aquesta tècnica. Els resultats del primer objectiu han mostrat que el volum, el pH, la motilitat progressiva, el percentatge d’espermatozoides immòbils i d’espermatozoides amb morfologia normal van disminuir al llarg del les darreres dues dècades, el que tradueix una reducció de la qualitat seminal en els homes que acudeixen per esterilitat a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. El segon objectiu va consistir en un estudi prospectiu que va incloure 197 parelles consecutives candidates a cicles d’inseminació intrauterina conjugal, dividits en dos anys. Al final del primer any es van identificar els paràmetres tant femenins com masculins que s’associaven a la falta d’embaràs clínic. El segon any va servir per a validar aquests paràmetres i per a generar un model multivariable amb possibilitats d’aplicar-se a la clínica. El model va donar lloc a una sensibilitat del 38,4% (IC 95% 31,9% a 45,3%) i una especificitat del 96,8% (IC 95% 83,8% a 99,8%). L’odds ratio obtinguda va ser d’11,9; el valor predictiu positiu va ser 65,26% i el valor predictiu negatiu de 90,94%. Així doncs, l’aplicació retrospectiva d’aquest model hauria augmentat un 30% la taxa d’embaràs clínic, en cas d’haver estat aplicat en els mateixos pacients inclosos en l’estudi.

La estertilidad es una enfermedad que presenta aumentos anuales de incidencia, afecta actualmente entre el 7% y el 15% de las parejas en edad fértil. Se sabe que en la mitad de los casos contribuye un factor masculino, por lo que la calidad seminal es uno de los parámetros importantes a estudiar, ya que existen múltiples factores que pueden alterarla. Algunos de estos factores, como la exposición a sustancias tóxicas o las diferencias en el estilo de vida, pueden variar dependiendo de la zona geográfica. Ante el aumento de parejas estériles, las técnicas de reproducción han sido una solución importante en muchos casos, pero aún así tienen una disponibilidad limitada a nivel público, por lo que se ha sugerido que una mejor orientación de los pacientes al tratamiento más adecuado podría ayudar a aumentar las tasas de éxito. Los principales objetivos de esta tesis doctoral han sido determinar si se ha producido una reducción de la calidad seminal en los últimos 20 años en los pacientes que acudieran al Hospital Parc Taulí, y determinar cuáles de los parámetros masculinos y femeninos tienen un efecto en la consecución de un embarazo clínico en tratamientos de inseminación artificial conyugal, para construir un modelo con capacidad predictiva sobre esta técnica. Los resultados del primer objetivo han demostrado que el volumen, el pH, la motilidad progresiva, el porcentaje de espermatozoides inmóviles y espermatozoides con morfología normal disminuyeron en las últimas dos décadas, dando lugar a una reducción de la calidad seminal en los hombres que acuden por infertilidad al Hospital Parc Taulí de Sabadell. El segundo objetivo consistió en un estudio prospectivo que incluyó 197 parejas consecutivas candidatas a ciclos de inseminación intrauterina conyugal, divididos en dos años. Al final del primer año, se identificaron parámetros femeninos y masculinos asociados con la falta de embarazo clínico. El segundo año sirvió para validar estos parámetros y generar un modelo multivariante con posibilidades de ser aplicado a la clínica. El modelo resultó en una sensibilidad de 38,4% (IC 95% 31,9% a 45,3%) y una especificidad de 96,8% (IC 95% 83,8% a 99,8%). El odds ratio obtenido fue de 11,9; el valor predictivo positivo fue del 65,26% y el valor predictivo negativo del 90,94%. Por lo tanto, la aplicación retrospectiva de este modelo habría aumentado la tasa de embarazo clínico en un 30%, si se aplicara en las mismas pacientes incluidas en el estudio.

Infertility, a disorder with increasing annual incidence, currently affects between 7% and 15% of couples at reproductive age. The contribution of a male factor in half of cases is well accepted, making seminal quality one of the main parameters to study, since there are multiple factors that can affect it. Among these factors, such as exposure to toxic substances or lifestyle differences, may vary depending on the geographical area. In face of the increasing amount of sterile couples, assisted reproductive techniques have been an important contribute in many cases, though often with limited availability, suggesting that a better guidance of patients towards the most appropriate treatment could help increasing treatment success rates. The main objectives of this doctoral thesis have been to assess whether there has been a reduction in seminal quality in the last 20 years in patients who attend Hospital Universitari Parc Taulí, and determine which male and female parameters have an effect on achieving a clinical pregnancy through conjugal artificial insemination treatments, in order to build a model with predictive capability for this technique. The results of the first objective showed a decrease in volume, pH, progressive motility, percentage of non-motile sperm and of normal morphology sperm over the past two decades, suggesting a reduction in seminal quality in men who consult for infertility at the Hospital Universitari Parc Taulí in Sabadell. The second objective consisted of a prospective study that included 197 consecutive couples candidates for cycles of intrauterine insemination, divided into two years. At the end of the first year, both female and male parameters associated with absence of clinical pregnancy were identified. The second year served to validate these parameters and to generate a multivariate model that could be applied in clinic practice. The model presented a sensitivity of 38.4% (CI 95% 31.9% to 45.3%) and a specificity of 96.8% (CI 95% 83.8% to 99.8%). The odds were 11.9; the positive predictive value was 65.26% and the negative predictive value of 90.94%. Therefore, the retrospective application of this model would have increased the rate of clinical pregnancy by 30%, if applied in the same patients included in the study.