Estudi comparatiu de la imatge projectada per una destinació enoturística des d’una xarxa social: el cas del Penedès

Abstract

La capacitat i potencial de creació de la Imatge Turística d’una Destinació (TDI) divergeix significativament entre territoris, especialment entre aquelles destinacions urbanes i no urbanes. L’aglutinament poblacional en àrees urbanes redueix el contacte i relació amb zones no urbanes i, per tant, en limita la reproducció i difusió d’imatges pertanyents a aquest àmbit. El paper de les xarxes socials esdevé clau en l’acceleració qualitativa i, sobretot, quantitativa de la generació d’informació respecte a destinacions i emplaçaments. Cal afegir que aquesta escletxa d’oportunitats s’incrementa entre destinacions, també a causa de la disponibilitat més gran de recursos i eines relatius al Business Intelligence, tant per part institucional com pel sector privat. Per tal de contribuir a rebaixar el creixement d’aquesta segregació espacial, es planteja un sistema que permeti mesurar i comparar la projecció de la imatge induïda i de la imatge autònoma d’una destinació turística projectada a través d’Instagram mitjançant un procediment de costos reduïts i tècnicament simplificat.

La capacidad y potencial de creación de la Imagen Turística de un Destino (TDI) diverge significativamente entre territorios, especialmente entre aquellos destinos urbanos y no urbanas. El aglutinamiento poblacional en áreas urbanas reduce el contacto y relación con zonas no urbanas y, por lo tanto, limita la reproducción y difusión de imágenes pertenecientes a este ámbito. El papel de las redes sociales acontece clave en la aceleración cualitativa y, sobre todo, cuantitativa de la generación de información respecto a destinos y emplazamientos. Hay que añadir que esta rendija de oportunidades se incrementa entre destinos, también a causa de la disponibilidad más grande de recursos y herramientas relativos al Business Intelligence, tanto por parte institucional como por el sector privado. Para contribuir a rebajar el crecimiento de esta segregación espacial, se plantea un sistema que permita mesurar y comparar la proyección de la imagen inducida y de la imagen autónoma de un destino turístico proyectado a través de Instagram intermediando un procedimiento de costes reducidos y técnicamente simplificado.

The production of Tourism Destination Image (TDI) –and its potential spread– differs greatly between territories, and especially so between urban and non-urban destinations. The concentration of population that defines urban areas lessens the mutual contact and kinship vis-à-vis their non-urban counterpart, thus limiting the exposure and circulation of images in this field of interest. In this context, the role of social media reveals itself as essential for both the qualitative and (especially) quantitative upswing of the production of information referred to destinations and locations. It is also worth mentioning that this opportunity gap is greater amongst destinations, in part due to a rise in the availability of Business Intelligence resources and tools –both regarding the public and the private sectors. In order to help easing off the growth of such spatial segregation, a system ought to be set out that allows the measurement and comparison of the projection of induced and autonomous tourism destination images on Instagram through a procedure that is both limited in its costs and technically streamlined.