Fractura osteoporótica de cadera. Estudio de factores de riesgo de mortalidad en la población geriátrica

Abstract

La fractura de maluc en persones majors de 65 anys és una patologia prevalent en l'actualitat i amb una repercussió molt important en el desenvolupament de la vida quotidiana d'aquest col·lectiu. Per aquesta raó, és rellevant conèixer els factors de risc que puguin condicionar el pronòstic d'aquests pacients. En la literatura actual disponible, s'han descrit alguns d'aquests, però existeixen poques recerques que esmentin l'impacte de la interacció entre ells. A més, existeixen controvèrsies entre diferents corrents teòriques per a determinar en què mesura aquests factors poden condicionar el pronòstic d'aquests pacients. Aquestes diferències són degudes a l'heterogeneïtat de les poblacions i a les particularitats de l'atenció de les persones a cada país. La present tesi doctoral pretén determinar la supervivència i aquells factors de risc de mortalitat, d'entre un conjunt de síndromes geriàtriques en població major de 65 anys que ha sofert una fractura de maluc de causa osteoporótica en la població de referència de l'Hospital Universitari Sant Joan. Per a això s'ha desenvolupat un estudi observacional prospectiu amb un any de seguiment sobre una cohort de 825 pacients atesos pel servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, majors de 65 anys que han sofert una fractura de maluc de tipus osteoporótica. Les dades s'han recollit prospectivament a partir de l'any 2015 fins a l'any 2018 i s'han registrat per a la posterior anàlisi amb el programa estadístic SPSS 28.0. Una vegada analitzades les dades, cal esmentar, en primer lloc, que la mortalitat a l'any d'haver patit una fractura de fèmur proximal és del 31,1%. D'altra banda, el principal factor de risc de mortalitat al cap de 6 mesos d'haver patit la fractura va ser el fet de sofrir síndrome confusional durant l'ingrés, mentre que els factors de risc de mortalitat a l'any van ser presentar una alteració de la funció renal a l'ingrés, registrar anèmia a l'ingrés, sofrir de demència a l'ingrés, patir infecció respiratòria durant l'estada hospitalària o presentar dependència greu o total a l'ingrés segons l'escala de Barthel. En segon lloc, aquest estudi ha pogut determinar el paper fonamental que juga l'atenció multidisciplinària dels pacients que han sofert una fractura de maluc, permetent que aquests tinguin una mi

La fractura de cadera en personas mayores de 65 años es una patología prevalente en la actualidad y con una repercusión muy importante en el desarrollo de la vida cotidiana de este colectivo. Por esta razón, es importante conocer los factores de riesgo que puedan condicionar el pronóstico de estos pacientes. En la literatura actual disponible, se han descrito algunos de éstos, pero existen pocas investigaciones que mencionen el impacto de la interacción entre ellos. Además, existen controversias entre diferentes corrientes teóricas para determinar en qué medida estos factores pueden condicionar el pronóstico de estos pacientes. Estas diferencias son debidas a la heterogeneidad de las poblaciones y a las particularidades de la atención de las personas en cada país. La presente tesis doctoral pretende determinar la supervivencia y aquellos factores de riesgo de mortalidad, de entre un conjunto de síndromes geriátricos en población mayor de 65 años que ha sufrido una fractura de cadera de causa osteoporótica en la población de referencia del Hospital Universitari Sant Joan. Para ello se ha desarrollado un estudio observacional prospectivo con un año de seguimiento sobre una cohorte de 825 pacientes atendidos por el servicio de Cirugía Ortopédica y Traumatología del Hospital Universitari Sant Joan de Reus, mayores de 65 años que han sufrido una fractura de cadera de tipo osteoporótica. Los datos se han recogido prospectivamente a partir del año 2015 hasta el año 2018 y se han registrado para el posterior análisis con el programa estadístico SPSS 28.0. Una vez analizado los datos, cabe mencionar en primer lugar, que la mortalidad al año de haber padecido una fractura de fémur proximal es del 31,1%. Por otro lado, el principal factor de riesgo de mortalidad a los 6 meses de haber padecido la fractura fue el sufrir síndrome confusional durante el ingreso, mientras que los factores de riesgo de mortalidad al año fueron presentar una alteración de la función renal al ingreso, registrarse anemia al ingreso, sufrir de demencia al ingreso, padecer infección respiratoria durante la estancia hospitalaria o presentar dependencia grave o total al ingreso según la escala de Barthel. En segundo lugar, este estudio ha podido determinar el papel fundamental que juega la atención multidisciplinar de los pacientes que han sufrido

Hip fracture in people over 65 years of age is a prevalent pathology nowadays and with a very important repercussion on the daily life of this group. For this reason, it is important to know the risk factors which can condition the prognosis of these patients. In the current available literature, some of these have been described, but there is little research that mentions the impact of the interaction between them. In addition, there are controversies between different theoretical currents to determine to what extent these factors may condition the prognosis of these patients. These differences are due to the heterogeneity of the populations and the particularities of the care of people in each country. This doctoral thesis aims to determine survival and those risk factors for mortality among a set of geriatric syndromes in the population over 65 years of age who have suffered a hip fracture of osteoporotic cause in the reference population of the Hospital Universitari Sant Joan. For this purpose, a prospective observational study was carried out with a one-year follow-up on a cohort of 825 patients attended by the Orthopaedic Surgery and Traumatology service of the Hospital Universitari Sant Joan de Reus, over 65 years of age who have suffered a hip fracture of the osteoporotic type. The data were collected prospectively from 2015 to 2018 and recorded for subsequent analysis with the SPSS statistical programme 28.0. Once the data has been analysed, it is worth mentioning, firstly, that the mortality rate one year after suffering a fracture of the proximal femur is 31.1%. On the other hand, the main risk factor for mortality 6 months after suffering the fracture was suffering confusional syndrome during admission, while the risk factors for mortality at one year were presenting an alteration in renal function on admission, registering anaemia on admission, suffering dementia on admission, suffering respiratory infection during the hospital stay or presenting severe or total dependency on admission according to the Barthel scale. Secondly, this study has been able to determine the fundamental role played by multidisciplinary care of patients who have suffered a hip fracture, allowing them to have a better functional recovery, greater adherence to treatment and lower mortality. Finally, this doctoral thesis p