Ensayo clínico sobre el efecto del ácido tranexámico en el sangrado y la fibrinólisis durante la artroplastia simple de cadera y rodilla

Abstract

Introducció: Les artroplàsties de maluc (ATM) i genoll (ATG) necessiten d’estratègies dirigides a minimitzar les transfusions. L’ús profilàctic de l’inhibidor de la fibrinòlisi àcid tranexàmic (ATx) és una d’aquestes. Justificació Científica: La isquèmia-reperfusió que succeeix durant les cirurgies amb torniquet (per exemple, la ARG) activa la fibrinòlisi e indueix un sagnat més intens. LA utilització d’un medicament antifibrinolític podria tenir una més gran rellevància en l’estalvi de sang que a d’altres cirurgies similars sense isquèmia (la ATM). Hipòtesi i objectius. Hipòtesi: L’àcid tranexàmic redueix el sagnat i les necessitats de transfusió a l’ATG i ATM. La cirurgia realitzada amb torniquet (ATG) produeix major fibrinòlisi que una altra cirurgia similar, però sense isquèmia (ATM). Per tant, l’ATx haurà de ser més eficaç a la ATG que a la ATM. L’ATx a l’ATG i ATM no produeix més incidència d’efectes adversos tromboembòlics. Objectius: Comparació dels paràmetres de coagulació i fibrinòlisi en la cirurgia d’ATG i ATM. Comparar l’efecte de l’ATx sobre el sagnat, les transfusions, la coagulació i la fibrinòlisi en l’en l’ATG i ATM. Avaluar la incidència de complicacions tromboembòliques. Disseny de l’estudi: Assaig clínic prospectiu, aleatoritzat i doble cec, unicèntric. Registre EudraCT 2007-000.193-22. Els pacients programats per ATG o ATM rebien ATX o placebo, segons aleatorització. Es va quantificar sagnat i paràmetres de fibrinòlisi, a més de complicacions tromboembòliques en diversos moments de l’intraoperatori i postoperatori. L’objectiu acceptat en el grup control va ser la incidència de transfusió en la nostra institució (18%). Es va considerar significatiu una reducció del 75%. Error tipus 1 = 0,05 [z (1-alfa) = 1,96] i error tipus 2 = 0,1 [z (1-beta) = 1,28], test unilateral. Considerant un 5% de pèrdues, la mida de la mostra calculat va ser 42 individus. Resultats: Van ser inclosos 44 pacients (11 ATM i 11 ATG tractats amb ATx, 11 ATM i 11 ATG van ser controls). El sagnat va ser significativament menor en el grup tractat amb ATx (mitjana 921 ml vs. 1383 ml en ATM i 969 ml vs. 1223 ml en ATG) i es van necessitar menys transfusions (cap en els pacients tractats amb ATx enfront de 5 unitats en grup control). El ATx va ser igualment eficaç en la reducció del sagnat en ambdues cirurgies. Els D-Dímers augmenten en els grups control per l’efecte de la cirurgia sobre la fibrinòlisi: en ATM de (m [DE]) 1004 mg / L (1056) a 10248 mg / L (4106) i en el cas d’ATG de 571 mg / L (290) a 6480 mg / L (3520). De manera similar, PAP augmenta de (m [DE]) 335 mg / L (307) a 1984 mg / L (955) en ATM i de 428 mg / L (323) a 1327 mg / L (889) en ATG. Això mostra l’efecte de la cirurgia sobre la fibrinòlisi. Els D-dímers, en els grups tractats amb ATx augmenten en el cas d’ATM de (m [DE]) 1077 mg / L (540) a 2590 mg / L (1765) i en el cas d’ATG de 655 mg / L (361) a 2535 mg / L (1280). Pel que fa a la PAP, augmenta de (m [DE]) 479 mg / L (360) a 1172 mg / L (448) en ATM i de 324 mg / L (109) a 936 mg / L (454) en ATG. Aquesta variació mostra l’efecte de l’ATx sobre la fibrinòlisi. Es va detectar embòlia pulmonar en 5 pacients i trombosi venosa profunda en un, sense diferències significatives entre grup ATx i placebo. Conclusions: 1. L’ATx redueix el sagnat i els concentrats d’hematies transfosos. 2. L’ATx permet estalvi similar de sagnat i transfusions en ATG i ATM. 3. El nivell de fibrinòlisi és similar al postoperatori de l’ATG i l’ATC i l’ATx te un efecte semblant en ambdues cirurgies. 4. L’ús d’àcid tranexàmic no indueix major incidència de tromboembolismes.

Introducción: Las artroplastias de cadera (ATC) y rodilla (ATR) requieren de estrategias dirigidas a minimizar las transfusiones. El uso profiláctico del inhibidor de la fibrinólisis ácido tranexámico (ATx) es una de ellas. Justificación Científica: La isquemia-reperfusión que se produce en las cirugías con torniquete (por ejemplo, la ATR) activa la fibrinólisis e induce mayor sangrado. El empleo de un medicamento antifibrinolítico podría tener una mayor relevancia en el ahorro de sangre que en cirugías similares sin isquemia (la ATC). Hipótesis y objetivos. Hipótesis: El ácido tranexámico reduce el sangrado y la necesidad de transfusión en la ATR y ATC. La cirugía realizada con torniquete (ATR) genera mayor fibrinólisis que otra cirugía similar, pero sin isquemia (ATC). Por tanto, el ATx será más eficaz en la ATR que en la ATC. El ATx en ATR y ATC no causa mayor incidencia de efectos adversos tromboembólicos. Objetivos: Comparación de los parámetros de coagulación y fibrinólisis en la cirugía de ATC y ATR. Comparar el efecto del ATx sobre el sangrado, las transfusiones, la coagulación y la fibrinólisis en la en la ATR y ATC. Evaluar la incidencia de complicaciones tromboembólicas. Diseño del estudio: Ensayo clínico prospectivo, aleatorizado y doble ciego, unicéntrico. Registro EudraCT 2007-000193-22. Los pacientes programados para ATR o ATC recibían ATx o placebo, según aleatorización. Se cuantificó sangrado y parámetros de fibrinólisis, además de complicaciones tromboembólicas en diversos momentos del intraoperatorio y postoperatorio. El objetivo aceptado en el grupo control fue la incidencia de transfusión en nuestra institución (18%). Se consideró significativo una reducción del 75%. Error tipo 1=0,05 [z(1-alfa) =1,96] y error tipo 2=0,1 [z(1-beta) =1,28], test unilateral. Considerando un 5% de pérdidas, el tamaño de la muestra calculado fue 42 sujetos. Resultados: Fueron incluidos 44 pacientes (11 ATC y 11 ATR tratados con ATx; 11 ATC y 11 ATR fueron controles). El sangrado fue significativamente menor en el grupo tratado con ATx (promedio 921 mL vs. 1383 mL en ATC y 969 mL vs. 1223 mL en ATR) y se necesitaron menos transfusiones (ninguna en los pacientes tratados con ATx frente a 5 unidades en grupo control). El ATx fue igualmente eficaz en la reducción del sangrado en ambas cirugías. Los D-Dímeros aumentan en los grupos control por el efecto de la cirugía sobre la fibrinólisis: en ATC de (m[DE]) 1004 µg/L (1056) a 10248 µg/L (4106) y en el caso de ATR de 571 µg/L (290) a 6480 µg/L (3520). De forma similar, PAP aumenta de (m[DE]) 335 µg/L (307) a 1984 µg/L (955) en ATC y de 428 µg/L (323) a 1327 µg/L (889) en ATR. Esto muestra el efecto de la cirugía sobre la fibrinólisis. Los D-dímeros, en los grupos tratados con ATx aumentan en el caso de ATC de (m[DE]) 1077 µg/L (540) a 2590 µg/L (1765) y en el caso de ATR de 655 µg/L (361) a 2535 µg/L (1280). En cuanto a la PAP aumenta de (m[DE]) 479 µg/L (360) a 1172 µg/L (448) en ATC y de 324 µg/L (109) a 936 µg/L (454) en ATR. Esta variación muestra el efecto del ATx sobre la fibrinólisis. Se detectó embolia pulmonar en 5 pacientes y trombosis venosa profunda en uno, sin diferencias significativas entre grupo ATx y placebo. Conclusiones: 1. El ATx reduce el sangrado y los concentrados de hematíes transfundidos. 2. El ATx permite ahorros similares de sangrado y transfusión en ATR y ATC. 3. El nivel de fibrinólisis es similar en el postoperatorio de ATR y ATC y el ATx tiene un efecto similar en ambas cirugías.

Introduction: Total hip (THA) and knee (TKA) arthroplasties are surgeries which need some transfusion sparing strategy. One of the options is the prophylactic use of the fibrinolysis antagonist tranexamic acid (TxA). Scientific justification: The ischemia-reperfusion phenomena during surgeries made with tourniquet (as TKA), lead to a fibrinolysis activation, and enhance bleeding. In that case, the use of an antifibrinolytic drug could have a more relevant paper in blood sparing comparing with other similar ischemia-free surgeries. Hypothesis and objectives. Hypothesis: Tranexamic acid reduces bleeding and blood transfusions in TKA and THA. Surgeries performed under tourniquet (TKA) develop more fibrinolysis than other similar ischemia-free ones (THA). Therefore, TxA could be more efficient in TKA than in THA. TxA doesn’t increase the risk of thromboembolic events in TKA and THA. Objectives: Comparison of coagulation and fibrinolysis parameters in TKA a THA surgeries. Comparison of the effect of TxA over bleeding, transfusion, coagulation, and fibrinolysis in TKA and THA. Evaluation of the incidence of thromboembolic complications. Study design: Prospective clinical trial randomized and double blinded. Register EudraCT 2007-000193-22. Scheduled patients to TKA or THA received TxA or placebo randomly. We collected data about bleeding, fibrinolysis and complications of thromboembolism during different moments before and after the surgical operation. The accepted group control’s goal was the incidence of transfusion at our background (18%). A reduction of 75% was considered significant. Error type 1=0, 05 (z(1-alfa)) =1,96) and error type2 =0,1 (z(1-beta) =1,28), test unilateral. The sample size was 42 individuals (taking into account 5% of losses). Results: Forty four patients were included (11 THA and 11 TKA treated with TxA, 11 THA and 11 TKA were controls). Bleeding was significantly lower in the TxA group (mean 921 ml vs. 1383 ml in THA and 969 ml vs. 1223 ml in TKA) as well as red blood cells units transfused (zero in TxA group against 5 in the control group). TxA reduced bleeding in TKA and THA equally. The surgery affects fibrinolysis, as it causes an increase of D-dimers in both control groups. Regarding THA: from (m[DE]) 1004 µg/L (1056) to 10248 µg/L (4106) and as for TKA, they go from 571 µg/L (290) to 6480 µg/L (3520). Similarly, PAP increases from (m[DE]) 335 µg/L (307) to 1984 µg/L (955) in THA and from 428 µg/L (323) to 1327 µg/L (889) in TKA. In the case of THA surgery treated with TxA, D-dimers numbers go from (m[DE]) 1077 µg/L (540) to 2590 µg/L (1765). And as for TKA they go from 655 µg/L (361) to 2535 µg/L (1280). The increase of PAP ranges from (m[DE]) 479 µg/L (360) to 1172 µg/L (448) performed in THA and from 324 µg/L (109) a 936 µg/L (454) done in TKA. We detected 5 patients affected by pulmonary embolism and another one suffered venous thrombosis. With no significant differences between ATX group and placebo. Conclusions: 1. TxA treatment reduces bleeding and the amount of transfusions needed. 2. TxA saves the same level of bleeding and number of red blood cells transfusions either in TKA or THA. 3. Post-operative TKA and THA procedures show the same level of fibrinolysis. TxA works similarly on both operations. 6. Acid tranexamic treatment doesn’t increase the incidence of thromboembolism.