La disregulación emocional en los trastornos de la conducta alimentaria

Abstract

Introducció: Donada la gravetat de l’impacte dels Trastorns de la Conducta Alimentària, la dificultat per a tractar-los, i el creixent nombre de persones que els pateixen, s’ha tornat cada vegada més important el comprendre la naturalesa d’aquests trastorns i els factors que intervenen en el seu desenvolupament i manteniment. El principal objectiu d’aquest treball és explorar la disregulació emocional en una mostra de pacients amb un Trastorn de la Conducta Alimentària de manera transversal i longitudinal, i analitzar la relació amb variables clíniques, psicopatològiques i de la personalitat. Mètode: La mostra estava formada per 116 pacients (grup clínic) i 87 subjectes controls sans (grup control). A la vegada, hem dividit el grup clínic en dos subgrups basat més en criteris fenomenològics en lloc de diferenciar entre les categories diagnòstiques de Trastorn de la Conducta alimentària que estableix el DSM-5. D’una banda, pacients amb predomini de restricció alimentària sense episodis bulímic-purgatius, subgrup restrictiu, i per l’altre, pacients amb predomini de conductes bulímic-purgatives, subgrup purgatiu. El grup clínic ha estat avaluat en dos moments diferents amb un interval de temps d’un any entre la primera i la segona avaluació. L’Escala de dificultats en la regulació emocional (DERS) s’ha utilitzat per a avaluar la disregulació emocional. Resultats: Els resultats van confirmar unes dificultats en la disregulació emocional en el subgrup purgatiu respecte al grup control en la puntuació total de la DERS i les seves subescales. En comparar el subgrup restrictiu i el grup control s’evidencien diferències entre les subescales però no en la puntuació total de la DERS. Entre el subgrup restrictiu i purgatiu també es van reportar unes diferències estadísticament significatives presentant majors dificultats el subgrup purgatiu. També s’evidencia com a diferents variables clíniques i dimensions de la personalitat juguen un paper important en aquest funcionament emocional. Al cap d’un any de la primera avaluació, les pacients amb TCA mostren diferències estadísticament significatives en relació a la primera avaluació. Els canvis en la disregulació emocional semblen estar relacionats de manera rellevant amb canvis en la simptomatologia pròpia del TCA. Conclusions: El nostre estudi suggereix la importància de contemplar la disregualció emocional com un factor a incloure en les intervencions per a millorar l’eficàcia dels tractaments. Distingir el perfil de les persones amb TCA segons el funcionament emocional permetria desenvolupar un tractament dirigit a dificultats específiques.

Introducción: Dada la gravedad del impacto de los Trastornos de la Conducta Alimentaria, la dificultad para tratarlos, y el creciente número de personas que los padecen, se ha vuelto cada vez más importante el comprender la naturaleza de estos trastornos y los factores que intervienen en su desarrollo y mantenimiento. El principal objetivo de este trabajo es explorar la disregulación emocional en una muestra de pacientes con un Trastorno de la Conducta Alimentaria de forma transversal y longitudinal, y analizar la relación con variables clínicas, psicopatológicas y de la personalidad. Método: La muestra estaba formada por 116 pacientes (grupo clínico) y 87 sujetos controles sanos (grupo control). A su vez, hemos dividido el grupo clínico en dos subgrupos basado más en criterios fenomenológicos en lugar de diferenciar entre las categorías diagnósticas de Trastorno de la Conducta alimentaria que establece el DSM-5. Por un lado, pacientes con predominio de restricción alimentaria sin episodios bulímico-purgativos, subgrupo restrictivo, y por el otro, pacientes con predominio de conductas bulímico-purgativas, subgrupo purgativo. El grupo clínico ha sido evaluado en dos momentos diferentes con un intervalo de tiempo de un año entre la primera y la segunda evaluación. La Escala de dificultades en la regulación emocional (DERS) se ha utilizado para evaluar la disregulación emocional. Resultados: Los resultados confirmaron unas dificultades en la disregulación emocional en el subgrupo purgativo respecto al grupo control en la puntuación total de la DERS y sus subescalas. Al comparar el subgrupo restrictivo y el grupo control se evidencian diferencias entre las subescalas pero no en la puntuación total de la DERS. Entre el subgrupo restrictivo y purgativo también se reportaron unas diferencias estadísticamente significativas presentando mayores dificultades el subgrupo purgativo. También se evidencia como diferentes variables clínicas y dimensiones de la personalidad juegan un papel importante en este funcionamiento emocional. Después de un año de la primera evaluación, las pacientes con TCA muestran diferencias estadísticamente significativas en relación a la primera evaluación. Los cambios en la disregulación emocional parecen estar relacionados de manera relevante con cambios en la sintomatología propia del TCA. Conclusiones: Nuestro estudio sugiere la importancia de contemplar la disregualción emocional como un factor a incluir en las intervenciones para mejorar la eficacia de los tratamientos. Distinguir el perfil de las personas con TCA según el funcionamiento emocional permitiría desarrollar un tratamiento dirigido a dificultades específicas.

Introduction: Given the severity of the Eating Disorders impact, the difficulty in treating them, and the increasing number of people who suffer from them, it has become increasingly important to understand the nature of these disorders and its development and maintenance factors. The main purpose of this research is to explore emotional dysregulation in a sample of Eating Disorder patients in a transversal and longitudinal way, and analyze its relation with clinical, psychopathological and personality variables. Method: The sample consisted of 116 patients (clinical group) and 87 healthy control subjects (control group). We divided the clinical group into two subgroups based on more phenomenological criteria instead of differentiating between the diagnostic categories of Eating Disorder established by the DSM-5. On the one hand, patients with a predominance of food restriction without bulimic-purgative episodes, restrictive subgroup; and on the other, patients with a predominance of bulimic-purgative behaviors, purgative subgroup. The clinical group has been evaluated on two different moments with an interval of one year between the first and the second assessment. The Difficulties in Emotional Regulation Scale (DERS) has been used to asses emotional dysregulation. Results: Results confirmed difficulties in emotional dysregulation in purgative subgroup respect the control group in DERS total score and its subscales. When comparing restrictive subgroup and control group, there are differences between the subscales but not in DERS total score. Statistically significant differences were also reported between the restrictive and purgative subgroup, with the purgative subgroup presenting greater difficulties. It is also evident how different clinical variables and personality dimensions play an important role in this emotional functioning. After one year of the first assessment, ED patients show statistically significant differences in relation to the first assessment. Changes in emotional dysregulation seem to be related in a relevant way with changes in the symptoms of ED. Conclusions: Our study suggests the importance of considering emotional dysregulation as a factor to include in interventions to improve the efficacy of treatments. Distinguishing the profile of people with ED according to emotional functioning would allow development a treatment adressed to specific difficulties.