The Political Economy of Security in Morocco: Private Security and Authoritarianism in Neoliberal Times

Abstract

L’expansió del mercat de la seguretat privada i de les tecnologies de vigilància al món planteja una nova oportunitat per investigar el paper de l’Estat i de les elits dominants en el context del neoliberalisme. Els canvis en el domini del poder coercitiu poden donar nova llum sobre la relació entre la seguretat sancionada per l’Estat i el model econòmic actual. Fins ara, la majoria dels estudis en Relacions Internacionals no han tingut en compte l’impacte dels nous actors coercitius en els règims autoritaris. Aquesta investigació utilitza un marc neogramscià per abordar les dimensions materials i ideològiques de l’ordre de seguretat actual en el context neoliberal. En concret, aquesta investigació pretén posar a prova la utilitat d’un enfocament d’economia política marxiana dins dels estudis crítics de seguretat i el seu enfocament constructivista dominant sobre els significats i les pràctiques socials de la seguretat, situant l’estudi empíricament al Marroc, un règim autoritari a la perifèria del sistema-món. A la dècada de 1990 només existien al país un grapat d’Empreses de Seguretat Privada (ESPs). Avui dia, les estimacions parlen de centenars d’empreses locals i internacionals que actuen al país amb desenes de milers de treballadors. Tot i això, el règim marroquí no sembla perdre terreny en la seva centralitat en el desplegament del poder coercitiu de l’Estat en nom d’una determinada narrativa de seguretat. Aquest estudi rastreja les configuracions històriques de la seguretat estatal en context amb l’evolució de les estructures de poder. A través d’un conjunt de mètodes mixtos que van des de l’anàlisi jurídica fins al treball etnogràfic, s’analitzen les dinàmiques que defineixen les relacions entre les elits polítiques i les antigues i noves elits de seguretat. A més, s’examina la importància i l’eficàcia de l’acumulació i ús del poder coercitiu en relació amb altres recursos de poder com el capital, la terra, l’Estat, la ideologia o la tecnologia. La investigació mostra com els actors privats del sector de la seguretat es beneficien d’un Estat fort per proporcionar un marc narratiu i normatiu a les necessitats de seguretat a zones no accessibles/ineficaces per al desplegament de la seguretat pública ordinària (zones franques, fàbriques, llocs turístics i comercials, etc.). D’altra banda, les elits públiques mostren una actitud complexa cap al sector però, en última instància, semblen acomodar-se marcant els límits i trobant maneres de beneficiar-se individualment del sector, o simplement collint els beneficis del major valor de l’ordre públic i la vigilància. D’acord amb la privatització massiva de l’espai públic i la continuació del ‘tancament del territori’, la seguretat privada està completant la tasca amb un progressiu ‘tancament de la vida’. És a dir, una vigilància cada cop més omnipresent sobre les vides dels individus i les comunitats, i una destrucció de les dinàmiques comunitàries informals. Aquesta securitització de la vida es desplega de manera desigual a través de la criminalització de les comunitats i les poblacions marginades, a través de la seva professionalització forçada, o a través de la protecció tecnològica i emmurallada de la classe privilegiada.

La expansión del mercado de la seguridad privada y de las tecnologías de vigilancia en el mundo plantea una nueva oportunidad para investigar el papel del Estado y de las élites dominantes en el contexto del neoliberalismo. Los cambios en el dominio del poder coercitivo pueden arrojar nueva luz sobre la relación entre la seguridad sancionada por el Estado y el modelo económico actual. Hasta ahora, la mayoría de los estudiosos de las Relaciones Internacionales no han tenido en cuenta el impacto de los nuevos actores coercitivos en los regímenes autoritarios. Esta investigación utiliza un marco neogramsciano para abordar las dimensiones materiales e ideológicas del actual orden de seguridad en el contexto neoliberal. En concreto, esta investigación pretende poner a prueba la utilidad de un enfoque de economía política marxiana dentro de los estudios críticos de seguridad y su enfoque constructivista dominante sobre los significados y las prácticas sociales de la seguridad, situando empíricamente el estudio en Marruecos, un régimen autoritario en la periferia del sistema-mundo. En la década de 1990 sólo existían en el país un puñado de Empresas de Seguridad Privada (ESPs). Hoy en día, las estimaciones hablan de cientos de empresas locales e internacionales que actúan en el país con decenas de miles de trabajadores. Sin embargo, el régimen marroquí no parece perder terreno en su centralidad en el despliegue del poder coercitivo del Estado en nombre de una determinada narrativa de seguridad. Este estudio rastrea las configuraciones históricas de la seguridad estatal en contexto con la evolución de las estructuras de poder. A través de un conjunto de métodos mixtos que van desde el análisis jurídico hasta el trabajo etnográfico, se analizan las dinámicas que definen las relaciones entre las élites políticas y las antiguas y nuevas élites de seguridad. Además, se examina la importancia y la eficacia de la acumulación y el uso del poder coercitivo en relación con otros recursos de poder como el capital, la tierra, el Estado, la ideología o la tecnología. La investigación muestra cómo los actores privados del sector de la seguridad se benefician de un Estado fuerte para proporcionar un marco narrativo y normativo a las necesidades de seguridad en zonas no accesibles/ineficaces para el despliegue de la seguridad pública ordinaria (zonas francas, fábricas, lugares turísticos y comerciales, etc.). Por otra parte, las élites públicas muestran una actitud compleja hacia el sector pero, en última instancia, parecen acomodarse marcando los límites y encontrando formas de beneficiarse individualmente del sector o simplemente cosechando los beneficios del mayor valor del orden público y la vigilancia. En consonancia con la privatización masiva del espacio público y la continuación del “cerramiento del territorio”, la seguridad privada está completando la tarea con un progresivo “cerramiento de la vida”. Es decir, una vigilancia cada vez más omnipresente sobre las vidas de los individuos y las comunidades, y una destrucción de las dinámicas comunitarias informales. Esta securitización de la vida se despliega de forma desigual a través de la criminalización de las comunidades y las poblaciones marginadas, a través de su profesionalización forzada, o a través de la protección tecnológica y enmurallada de la clase privilegiada.

The expanding market of private security and global surveillance-technology in the world poses a novel opportunity to investigate the role of the state and dominant elites within the context of neoliberalism. The changes in the dominance over coercive power can shed new light on the relationship between state-sanctioned security and the current economic model. So far, most International Relations scholarship has neglected to account for the impact of new coercive actors on authoritarian regimes. This research uses a neogramscian framework to tackle the material and ideational dimensions of the current security order in the context of neoliberal times. Specifically, this research aims to test the usefulness of a Marxian political economic focus within critical security studies and its dominant constructivist approach to the meanings and social practices of security, empirically situating the study in Morocco, an authoritarian regime at the periphery of the world-system. Only a handful of PSCs existed in the 1990s in the country. Today, estimates account for hundreds of local and international companies acting in the country with dozens of thousands of workers. Yet the Moroccan regime does not seem to lose ground in its centrality in deploying state coercive power in the name of a certain narrative of security. This study traces back the historical configurations of state security in context with the evolving power structures. Through a mix-methods toolbox that ranges from legal analysis to ethnographic work the dynamics that define relations between political elites, and old and new security elites are analyzed. It further examines the importance and effectiveness of accumulating and using coercive power in relation to other resources of power such as capital, land, the state, ideology or technology. The research shows how private actors in the security sector profit from a strong state in order to provide a narrative and regulatory framework for security needs in areas not accessible/inefficient to ordinary public security deployment (free trade zones, factories, tourist and commercial sites, etc.). On the other hand, public elites show a complex attitude towards the sector but ultimately seem to accommodate by setting the boundaries and through either finding ways to individually benefit from the sector or simply by reaping the benefits of the enhanced value of public order and surveillance. Consistent with the massive privatization of public space and the continuation of ‘land enclosure’, private security is completing the task with a progressive ‘life enclosure’. That is, an ever more pervasive surveillance over individuals’ and communities’ lives, and a destruction of informal community dynamics. This is securitization of life is unequally deployed through criminalization of communities and marginalized populations, through their forced professionalization, or through technological and gated protection of the privileged class.