La hidrocefàlia en la hemorràgia subaracnoïdal aneurismàtica: Estudi de les escales predictives de la dependència al shunt i nous factors de risc

Abstract

Introducció: La hidrocefàlia crònica és una complicació freqüent i potencialment modificable de la hemorràgia subaracnoïdal espontània que empitjora els resultats funcionals, quan no es tracta de forma precoç amb la implantació d’una derivació. Encara que unes poques publicacions han intentat sistematitzar els diferents predictors en una única escala de risc, la investigació d’aquestes és limitada, moltes d’aquestes escales no són pràctiques en els entorns clínics actuals, o que no són científicament acceptades, pel que no estan comunament acceptades. Tampoc es coneix quina de les escales pot predir millor la necessitat d’un shunt en la hidrocefàlia. Malgrat els resultats prometedors d’algunes de les noves escales per a predir la hidrocefàlia dependent de la DVP, hi ha una manca de validació externa d’aquestes. No hem trobat en la literatura mèdica publicada fins ara, cap estudi que en faci una validació externa i en el que s’hagi pogut demostrar que sigui apropiada per a ser utilitzada en la pràctica clínica habitual, més enllà de la població on ha estat creada. Objectiu: L’objectiu principal d’aquesta tesis ha estat la de validar una escala predictiva (SDASH score) per a la valoració de la dependència a la derivació ventriculo-peritonial en la hidrocefàlia secundària a la HSA aneurismàtica. Com a objectius secundaris s’ha intentat establir un valor llindar òptim del SDASH score fins ara no establert, s’ha comparar la capacitat predictiva d’aquesta escala amb altres escales predictives ja existents. I per últim s’ha estudiat la sortida de LCR del drenatge ventricular com a nou factor predictor de hidrocefàlia secundària a la HSA. Material i mètodes: S’ha recollit una sèrie consecutiva de pacients durant el període de Gener del 2017 a Març del 2020, ingressats a l’hospital Germans Trias i Pujol amb el diagnòstic de hemorràgia subaracnoïdal espontània d’origen aneurismàtica. S’ha estudiat en tots els pacients, una sèrie de variables clíniques, com és la sortida de LCR a través del drenatge ventricular a les 24 hores, 48 hores, 72 hores, i la sortida de LCR total. També variables radiològiques, i de tractament, aplicant-se l’escala SDASH, l’escala de CHESS, la BNI score, la escala de Graeb, la escala de Graeb modificada, i la Hijdra score. S’ha realitzat un seguiment clínic i radiològic durant 3 mesos. L’anàlisi estadístic s’ha fet mitjançant un anàlisis de regressió logística multivariada, introduint totes les variables amb una possible associació amb la hidrocefàlia crònica. La validació externa de l’escala, i l’anàlisi de nous factors predictors s’ha efectuat utilitzant un model de regressió logística. Resultats: En l’estudi 1, vam confirmar la fiabilitat de la escala SDASH per a la predicció de SDHC. Vàrem estimar la precisió diagnòstica de SDASH per a diferents punts de tall i vàrem trobar que una puntuació de ≥ 3 era el punt de tall més favorable per a determinar el risc de desenvolupar SDHC. En l’estudi 2, una regressió logística multivariable va mostrar que la mitjana general de producció d’LCR, i la mitjana de 72 hores de producció d’LCR) van mantenir-se associades de manera independent amb la col·locació de DVP. Conclusions: De l’estudi 1: 1.Els nostres resultats confirmen el poder de predicció de l’escala SDASH per a la dependència de la derivació després d’una HSA aneurismàtica. 2. L’escala SDASH, l’escala CHESS score, l’escala de Graeb, i l’escala de Graeb modificat poden ajudar en el maneig anticipat de la hidrocefàlia en la HSA aneurismàtica, De l’estudi 2: 3. Els paràmetres de sortida del LCR a través del DVE són útils per a predir la possible dependència a la derivació. 4. La producció d’LCR es correlaciona directament amb la col·locació de VPS dins de les primeres 72 hores després de la HSA.

Introducción: La hidrocefalia crónica es una complicación frecuente y potencialmente modificable de la hemorragia subaracnoidea espontánea que empeora los resultados funcionales, cuando no se trata de forma precoz con la implantación de una derivación. Aunque unas pocas publicaciones han intentado sistematizar los diferentes predictores en una única escala de riesgo, la investigación de estas es limitada, muchas de estas escalas no son prácticas en los entornos clínicos actuales, o que no son científicamente aceptadas, por el que no están comúnmente aceptadas. Tampoco se conoce qué de las escalas puede predecir mejor la necesidad de un shunt en la hidrocefalia. A pesar de los resultados prometedores de algunas de las nuevas escalas para predecir la hidrocefalia dependiente de la DVP, hay una carencia de validación externa de estas. No hemos encontrado en la literatura médica publicada hasta ahora, ningún estudio que haga una validación externa y en el que se haya podido demostrar que sea apropiada para ser utilizada en la práctica clínica habitual, más allá de la población donde ha sido creada. Objetivo: El objetivo principal de esta tesis ha sido la de validar una escala predictiva (SDASH score) para la valoración de la dependencia a la derivación ventriculo-peritoneal en la hidrocefalia secundaria a la HSA aneurismática. Como objetivos secundarios se ha intentado establecer un valor umbral óptimo del SDASH score hasta ahora no establecido, se ha comparar la capacidad predictiva de esta escala con otras escalas predictivas ya existentes. Y por último se ha estudiado la salida de LCR del drenaje ventricular como nuevo factor predictor de hidrocefalia secundaria a la HSA. Material y métodos: Se ha recogido una serie consecutiva de pacientes durante el periodo de Enero del 2017 a Marzo del 2020, ingresados en el hospital Germans Trias y Pujol con el diagnóstico de hemorragia subaracnoidea espontánea de origen aneurismática. Se ha estudiado en todos los pacientes, una serie de variables clínicas, como es la salida de LCR a través del drenaje ventricular a las 24 horas, 48 horas, 72 horas, y la salida de LCR total. También variables radiológicas, y de tratamiento, aplicándose la escala SDASH, la escala de CHESS, la BNI score, la escala de Graeb, la escala de Graeb modificada, y la Hijdra score. Se ha realizado un seguimiento clínico y radiológico durante 3 meses. El análisis estadístico se ha hecho mediante un análisis de regresión logística multivariada, introduciendo todas las variables con una posible asociación con la hidrocefalia crónica. La validación externa de la escala, y el análisis de nuevos factores predictores se ha efectuado utilizando un modelo de regresión logística. Resultados: En el estudio 1, confirmamos la fiabilidad de la escala SDASH para la predicción de SDHC. Estimamos la precisión diagnóstica de SDASH para diferentes puntos de corte y encontramos que una puntuación de ≥ 3 era el punto de corte más favorable para determinar el riesgo de desarrollar SDHC. En el estudio 2, una regresión logística multivariable mostró que la media general de producción de LCR, y la media de 72 horas de producción de LCR) se mantuvieron asociadas de manera independiente con la colocación de DVP. Conclusiones: Del estudio 1: 1. Nuestros resultados confirman el poder de predicción de la escala SDASH para la dependencia de la derivación después de una HSA aneurismática. 2. La escala SDASH, la escala CHESS score, la escala de Graeb, y la escala de Graeb modificado pueden ayudar en el manejo anticipado de la hidrocefalia en la HSA aneurismática, Del estudio 2: 3. Los parámetros de salida del LCR a través del DVE son útiles para predecir la posible dependencia a la derivación. 4. La producción de LCR se correlaciona directamente con la colocación de VPS dentro de las primeras

Introduction: Chronic hydrocephalus is a common and potentially modifiable complication of spontaneous subarachnoid hemorrhage that worsens functional outcomes when is not treated early with shunt implantation. Although a few publications have attempted to systematize the different predictors into a single risk scale, research on these is limited, many of these scales are not practical in current clinical settings, or that they are not scientifically accepted. It is also not known which of the scales can best predict the need for a shunt in hydrocephalus. Despite the promising results of some of the new scales for predicting DVP-dependent hydrocephalus, there is a lack of external validation of these. We have not found in the medical literature published so far, any study that makes an external validation and in which it has been able to demonstrate that it is appropriate to be used in routine clinical practice, beyond the population where it has been created.Objective: The main objective of this thesis has been to validate a predictive scale (SDASH score) for the assessment of ventriculoperitoneal shunt dependency in hydrocephalus secondary to aneurysmal SAH. As a secondary objective, an attempt to establish a limiting value for the SDASH score that has been made, and the predictive capacity of this scale has been compared with other existing predictive scales. Finally, CSF outflow from ventricular drainage has been studied as a new predictive factor of hydrocephalus secondary to SAH. Material and Methods: A consecutive series of patients was collected during the period from January 2017 to March 2020, admitted to the Germans Trias i Pujol Hospital with the diagnosis of spontaneous subarachnoid hemorrhage of aneurysmal origin. A series of clinical variables were studied in all patients, such as CSF output through ventricular drainage at 24 hours, 48 hours, 72 hours, and total CSF output. Also radiological and treatment variables, applying the SDASH scale, the CHESS scale, the BNI score, the Graeb scale, the modified Graeb scale, and the Hijdra score. Clinical and radiological follow-up was carried out for 3 months. Statistical analysis was performed using multivariate logistic regression analysis, introducing all variables with a possible association with chronic hydrocephalus. External validation of the scale and analysis of new predictors was performed using a logistic regression model. Results: In study 1, we confirmed the reliability of the SDASH scale for the prediction of SDHC. We estimated the diagnostic accuracy of SDASH at different cut-off points and found that a score of ≥ 3 was the most favorable cut-off point for determining the risk of developing SDHC. In study 2, a multivariate logistic regression showed that the overall mean CSF production and the 72-hour mean CSF production remained independently associated with DVP collocation. Conclusions: From study 1: ·Our results confirm the predictive power of the SDASH scale for shunt dependence following aneurysmal SAH. ·The SDASH scale, the CHESS score scale, the Graeb scale, and the modified Graeb scale can help in the early management of hydrocephalus in aneurysmal SAH. From study 2: · CSF outflow parameters through the EVD are useful in predicting possible shunt dependency · CSF production correlates directly with VPS placement within the first 72 hours after SAH.