In loco horroris et vastae solitudine? Necròpolis i poblament entre els segles V I XII a l'ager tarraconensis occidental/Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat

Abstract

Es presenta un estudi de l'evolució del poblament del sector occidental de l'ager tarraconensis (comarques del Camp De Tarragona, Conca de Barberà i Priorat) entre els segles V i XII a partir de les necròpolis. Es tracta d'una aproximació al tema a partir de les necròpolis rurals en establiments definibles com a villae de manera genèrica que es troben en les zones planes i agrícolament fèrtils, i agrupaments de tombes aparentment aïllades, que generalment són en les zones de muntanya i en llocs alts. La datació en termes generals abasta els segles V a XII, és a dir entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal per part del comtat de Barcelona. A més, es realitza un estudi de l'evolució funerària de la ciutat de Tàrraco/Terracona/Tarraquna en aquests segles. A partir de l'estudi de les necròpolis, tenint en compte les limitacions del seu coneixement per ser en força casos excavacions antigues, sense datacions absolutes de 14C, materials associats, amb pocs estudis antropològics etc, es planteja que aquest territori va continuar ocupat fins la conquesta feudal, al contrari del que la historiografia ha plantejat després de la invasió àrabo-amazic del 713-714. La informació que proporciona l'estudi de les necròpolis es confronta amb altres dades: historiografia, evolució del territori al Penedès, Pirineu, Lleida i Terres de l'Ebre, toponímia, documentació diplomàtica, textos islàmics, evidències arqueològiques etc. La conclusió es clara: no existeix un buit de poblament entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal, hi ha una evolució del mateix al llarg d'aquests segles, la qual es trenca de manera definitiva amb el repartiment i reorganització del territori en ser conquerit pel comtat de Barcelona. En altres paraules, el món antic en aquestes terres no acaba amb la fi política de l'imperi romà, ni amb la conquesta islàmica, sinó amb la conquesta feudal, és a dir a partir del canvi de mil·leni.

A study of the evolution of the population of the western sector of the ager tarraconensis (counties of Camp de Tarragona, Conca de Barberà and Priorat) between the 5th and 12th centuries from the necropolis is presented. It is an approach to the theme from rural necropolises in establishments that can be defined as villae in a generic way that are found in plain and agriculturally fertile areas, and clusters of seemingly isolated tombs, which are usually in mountain areas and in high places. The dating in general terms covers the 5th to 12th centuries, between late antiquity and the feudal conquest by the county of Barcelona. Further, a study of the funeral evolution of the city of Tarraco / Terracona / Tarraquna in these centuries is carried out. From the study of the necropolises, taking into account the limitations of their knowledge because in many cases are ancient diggings, no 14C dating, associated artfacts, with few anthropological studies, etc., it is proposed that this territory continued to be occupied until the

feudal conquest, not that historiography has suggested after the Arab-Amazigh invasion of 713- 714. The information provided by the study of the necropolises is confronted with other data: historiography, evolution of the territory in the Penedès, Pyrenees, Lleida and Terres de l'Ebre, toponymy, documents, Islamic texts, archaeological evidence, etc. The conclusion is clear: there is no depopulation between late antiquity and feudal conquest, there is an evolution during these centuries, which is broken definitively with the distribution and reorganization of the territory when was conquered by the county of Barcelona. In other words, the ancient world in these lands does not finish with the political end of the Roman Empire, nor with the Islamic conquest, but with the feudal conquest, that is, from the turn of the millennium.