Valor predictivo de la caracterización molecular del carcinoma in situ de mama, mediante inmunohistoquímica, sobre el comportamiento local y el pronóstico de la lesión

Abstract

El carcinoma ductal in situ (CDIS) és un ampli espectre de lesions de caràcter neoplàsic, amb alteracions cel·lulars similars al càncer ductal invasiu però confinades al sistema ductolobulillar, amb indemnitat de la membrana basal. En el càncer de mama invasor, la identificació dels diferents subtipus moleculars i la seva aproximació mitjançant immunohistoquímica determinen un comportament diferencial i, per tant, la indicació terapèutica en cada cas. Tot i que en el CDIS també s’han descrit subtipus moleculars similars, el seu valor pronòstic real encara es desconeix. El pronòstic del CDIS es considera excel·lent, i existeix preocupació creixent quan el seu posible sobrediagnòstic i sobretractament. La nostra hipòtesi de treball és que les característiques moleculars del carcinoma in situ de mama condicionen el seu comportament a nivell local i la seva evolució, i mitjançant la seva aproximació per immunohistoquímica, s’han analitzat les dades de 282 casos de CDIS que van ser tractats a l’Hospital de la Mar de Barcelona des de l’any 2000 al 2014, amb seguiment en el centre fins a l’any 2020. Factors anatomo-patològics relacionats habitualment amb el mal pronòstic s’han associat en el nostre treball a lesions de CDIS més extenses, destacant la negativitat dels receptors hormonals i la positivitat de Her-2. A més, la positivitat de Her-2 s’ha associat a la presència de multifocalitat/multicentricitat. Les proves d’imatge utilitzades per a l’estudi prequirúrgic del CDIS han mostrat limitacions en l’estimació de la grandària, amb risc de infraestimar les lesions de pitjor pronòstic. L’estimació incorrecta de l’extensió del CDIS per mamografia s’ha associat a més a major risc de recurrència infiltrant, i el inmunofenotipus triple negatiu s’ha associat amb major risc de recurrència homolateral.

El término carcinoma ductal in situ (CDIS) se refiere a un amplio espectro de lesiones de carácter neoplásico, con alteraciones celulares similares al cáncer ductal invasivo pero confinadas al sistema ductolobulillar, con indemnidad de la membrana basal. En el cáncer de mama invasor, la identificación de los distintos subtipos moleculares y su aproximación mediante inmunohistoquímica determinan un comportamiento diferencial y, por lo tanto, la indicación terapéutica en cada caso. Aunque en el CDIS también se han descrito subtipos moleculares similares, su valor pronóstico real en esta entidad aún se desconoce. El pronóstico del CDIS se considera excelente, y existe preocupación creciente en cuanto su posible sobrediagnóstico y sobretratamiento. Nuestra hipótesis de trabajo es que las características moleculares del carcinoma in situ de mama condicionan su comportamiento a nivel local y su evolución, y mediante su aproximación por inmunohistoquímica, se han analizado los datos de 282 casos de CDIS que fueron tratados en el Hospital del Mar de Barcelona desde el año 2000 al 2014, con seguimiento en el centro hasta el año 2020. Factores anatomo-patológicos asociados habitualmente al mal pronóstico se han asociado en nuestro trabajo a lesiones de CDIS más extensas, destacando la negatividad de los receptores hormonales y la positividad de Her-2. Además, la positividad de Her-2 se ha asociado a la presencia de multifocalidad/multicentricidad. Las pruebas de imagen utilizadas para el estudio prequirúrgico del CDIS han mostrado limitaciones en la estimación del tamaño, con riesgo de infraestimar las lesiones de peor pronóstico. La estimación incorrecta de las extensión del CDIS por mamografía se ha asociado además a mayor riesgo de recidiva infiltrante, y el inmunofenotipo triple negativo se ha asociado con mayor riesgo de recidiva homolateral.

Ductal carcinoma in situ (DCIS) is a broad spectrum of neoplastic lesions, with cellular alterations similar to invasive ductal cancer but confined to the ductolobular system, with spare basement membrane. In invasive breast cancer, the identification of the different molecular subtypes and their approximation by immunohistochemistry determine a differential behavior and, therefore, the therapeutic indication in each case. Although similar molecular subtypes have also been described in DCIS, their actual prognostic value in this entity is still unknown. The prognosis of DCIS is considered excellent, and there is growing concern regarding possible overdiagnosis and overtreatment. Our working hypothesis is that the molecular characteristics of carcinoma in situ of the breast determine its behavior at the local level and its evolution, and through its immunohistochemical approach, data from 282 cases of DCIS treated at Hospital del Mar have been analyzed from 2000 to 2014, with follow-up at the center until 2020. Pathological and anatomical factors usually associated with poor prognosis have been associated in our work with more extensive DCIS lesions, highlighting the negativity of hormone receptors and the positivity of Her-2. In addition, Her-2 positivity has been associated with the presence of multifocality/multicentricity. The imaging tests used for the preoperative study of DCIS have shown limitations in estimating the size, with the risk of underestimating the lesions with the worst prognosis. The incorrect estimation of the DCIS extent by mammography has been associated in our work with a higher risk of infiltrative recurrence, and the triple negative immunophenotype has been associated with a higher risk of ipsilateral recurrence.