La Inteligencia Artificial en el proceso penal de instrucción español: posibles beneficios y potenciales riesgos

Abstract

En l'actualitat, a Espanya, l'Administració de Justícia és l'Administració pública menys valorada pels ciutadans, cosa que resulta intolerable i exigeix una reforma immediata, profunda i sense precedents. I és que la justícia és lenta, és ineficient i, per tant, no ofereix un servei de qualitat, cosa que resulta especialment greu en l'àmbit del procés penal d'instrucció, tenint en compte la gran quantitat de drets fonamentals que hi ha en joc. Avui dia, però, les noves tecnologies poden jugar un paper clau i essencial en la millora del servei que els òrgans d'instrucció atorguen a la ciutadania i, en concret, la Intel·ligència Artificial té un potencial especial per mitigar les problemàtiques que causen la majoria d'ineficiències. Així, l'ús de sistemes capaços de bussejar entre milions de dades per segon i auxiliar el jutge en la presa de decisions de manera cautelar; l'ús de sistemes que permeten identificar o verificar la identitat d'una persona a través de l'anàlisi de les dades biomètriques; la utilització de sistemes capaços d'interactuar amb les víctimes o testimonis i executar comandes parlades, així com de filtrar i organitzar la informació continguda en milions de documents o de detectar denúncies falses; l'ús d'eines capaces de fer “ciberpatrullatge”; i la utilització d'eines amb potencial per analitzar imatges, llegir matrícules a temps real o detectar documents falsos, entre d'altres, sens dubte, són fenòmens que poden incrementar fins a nivells insospitats l'eficiència de la investigació criminal. Tanmateix, aquests possibles beneficis s'han de posar en equilibri amb els riscos potencials que els sistemes d'intel·ligència artificial poden comportar, per la qual cosa la introducció de tal tecnologia a l'àmbit de l'Administració de Justícia no és una cosa que es pugui fer de forma ràpida, ligera i precipitada, i en tot cas ha destablir una regulació amb límits clars i específics que sigui garantista amb els drets fonamentals ia la vegada resulti fomentadora de l´evolució.

En la actualidad, en España, la Administración de Justicia es la Administración Pública peor valorada por los ciudadanos, lo cual resulta intolerable y exige una reforma inmediata, profunda y sin precedentes. Y es que la justicia es lenta, es ineficiente y, por ende, no ofrece un servicio de calidad, lo cual resulta especialmente grave en el ámbito del proceso penal de instrucción, habida cuenta de la gran cantidad de derechos fundamentales que hay en juego.

Hoy en día, no obstante, las nuevas tecnologías pueden jugar un papel clave y esencial en la mejora del servicio que los órganos de instrucción otorgan a la ciudadanía y, en concreto, la Inteligencia Artificial tiene un especial potencial para mitigar las problemáticas que causan la mayoría de ineficiencias.

Así, el uso de sistemas capaces de bucear entre millones de datos por segundo y auxiliar al juez en la toma de decisiones de forma cautelar; el empleo de sistemas que permiten identificar o verificar la identidad de una persona a través del análisis de sus datos biométricos; la utilización de sistemas capaces de interactuar con las víctimas o testigos y ejecutar comandos hablados, así como de filtrar y organizar la información contenida en millones de documentos o de detectar denuncias falsas; el uso de herramientas capaces de hacer “ciberpatrullaje”; y la utilización de herramientas con potencial para analizar imágenes, leer matrículas a tiempo real o detectar documentos falsos, entre otras, son, sin duda, fenómenos que pueden incrementar hasta niveles insospechados la eficiencia de la investigación criminal.

Sin embargo, tales posibles beneficios deben ponerse en equilibrio con los potenciales riesgos que los sistemas de Inteligencia Artificial pueden entrañar, por lo que la introducción de tal tecnología en el ámbito de la Administración de Justicia no es algo que pueda hacerse de forma rápida, liviana y precipitada, debiendo en todo caso establecer una regulación con límites claros y específicos que sea garantista con los derechos fundamentales y a su vez resulte fomentadora de la evolución.

At present, in Spain, the Administration of Justice is the Public Administration worst valued by citizens, which is intolerable and requires an immediate, profound and unprecedented reform. Justice is slow, inefficient and, therefore, does not offer a quality service, which is particularly serious in the field of criminal investigation proceedings, given the large number of fundamental rights at stake. Nowadays, however, new technologies can play a key and essential role in the improvement of the service that the investigative bodies provide to citizens and, in particular, Artificial Intelligence has a special potential to mitigate the problems that cause most inefficiencies. Thus, the use of systems capable of diving through millions of data per second and assisting the judge in making precautionary decisions; the use of systems capable of identifying or verifying the identity of a person through the analysis of biometric data; the use of systems capable of interacting with victims or witnesses and executing spoken commands, as well as filtering and organizing the information contained in millions of documents or detecting false reports; the use of tools capable of “cyber patrolling”; and the use of tools with the potential to analyze images, read license plates in real time or detect false documents, among others, are, without a doubt, phenomena that can increase the efficiency of criminal investigation to unsuspected levels. However, such possible benefits must be balanced against the potential risks that Artificial Intelligence systems may entail, so that the introduction of such technology in the field of the Administration of Justice is not something that can be done quickly, lightly and hastily, and in any case a regulation must be established with clear and specific limits that guarantee fundamental rights and at the same time encourage evolution.