The verbal expression of empathy in Catalan and English

Abstract

L’objectiu principal d’aquesta tesi és estudiar i comparar l’acte de parla de l’empatia en català i anglès britànic. Per tal d’analitzar com expressem empatia en aquestes dues llengües, es va compilar un corpus ad hoc que inclou les interaccions gravades de parlants nadius d’aquestes llengües i es va analitzar principalment des d’una perspectiva pragmàtica, de l’anàlisi de la conversa i de la psicologia discursiva. L’estudi combina una metodologia quantitativa i qualitativa oferint una visió exhaustiva del què podríem anomenar “empatia socialment construïda”. L’empatia doncs es considera i es tracta no com un fenòmen psicològic (tot i que també s’inclouen alguns temes cognitius rellevants) sinó com un procés social i interaccional que es construeix de manera interpersonal. L’estudi es centra en les estratègies verbals que els parlants nadius utilitzen quan participen en el relat d’un problema del qual se n’espera una resposta empàtica, les impressions de les seves pròpies interaccions i les reflexions sobre l’ús personal i social de l’empatia. Els resultats mostren que l’expressió de l’empatia és complexa i co-construida pels participants de la pròpia interacció i no es redueix a l’ús d’una simple estratègia que expressi empatia per ella mateixa. Comparant com els diferents participants en l’estudi responen a les mateixes situacions i quins elements verbals i no verbals tendeixen a utilitzar permet analitzar les diferències i similituds de l’acte de parla de l’expressió de l’empatia en les dues llengües. Els resultats obtinguts a l’analitzar les interaccions dels dos grups de parlants difereixen bàsicament a nivell pragmalingüísitc (ex. en la freqüència d’ús dels expletius) però convergeixen a nivell sociopragmàtic (la realització del propi acte de parla). Quan analitzem com els participants perceben les seves pròpies converses, els resultats mostren que en els dos grups hi ha una correlació significativa entre el número d’estratègies i el nivell de satisfacció de la persona que rep aquesta empatia. La percepció, producció i ús social de l’empatia revelen unes semblances marcades entres els dos grups, apuntant a una sèrie de característiques generals comuns que caracteritzen l’acte de parla de l’expressió de l’empatia. Si som capaços d’entendre millor com funciona aquest acte de parla, podem aprendre a abordar eficaçment totes aquelles situacions que requereixen respondre de manera sensible i adient i, al mateix temps, millorar les nostres habilitats comunicatives en la majoria de les nostres interaccions diàries. Els camps que se’n poden beneficiar inclouen diferents àrees d’interès, des de l’ensenyament d’aspectes sociopragmàtics en l’aprenentatge de segones llengües a la formació d’eines de comunicació per a empreses o professionals de la salut, entre molts d’altres.

The main aim of this thesis is to study and compare the speech act of empathy in Catalan and British English. In order to examine how empathy-giving is communicated in these two languages, an ad hoc corpus was compiled, consisting of the recorded interactions of native speakers of these two languages, and analysed mainly from the perspective of pragmatics, conversation analysis, and discursive psychology. The study combines a quantitative and a qualitative approach, offering a comprehensive view of what we could call “socially constructed empathy”. Empathy is therefore seen and treated not as a psychological phenomenon (although some relevant cognitive issues are also included) but as a social, interactional process that is constructed interpersonally. The study focuses on the verbal strategies native speakers use when engaged in troubles telling where an empathic response is expected, their impressions of those interactions and their reflections on the personal and social use of empathy. The findings show that the expression of empathy is complex and co-constructed by the participants in the interaction, and not a matter of using a simple strategy that communicates empathy by itself. Comparing how different participants manage themselves in the same situations and what kind of verbal and non-verbal elements they tend to use allows us to examine differences and similarities in the speech act of empathy-giving in these two languages. The results obtained from analysing the interactions in both groups of speakers seem to differ basically at a pragmalinguistic level (e.g. frequency of use of expletives) but mainly converge at a sociopragmatic level (the performance of the speech act itself). When examining how these conversations are perceived by the participants, findings show that in both language groups there is a significant correlation between the number of strategies and the level of satisfaction of the empathy receiver. The social understanding, production and use of empathy reveal marked similarities between both groups, which point to some common general features characterising the speech act of empathy-giving. By better understanding how the speech act of empathy-giving works, we can learn how to deal more effectively with those situations that require responding in a sensitive and attuned manner and, at the same time, improve our communication skills in most of our everyday interactions. The fields that can benefit from this cover different areas of interest, from the teaching of sociopragmatic aspects in L2 learning to communication skills training in business or medicine, among many others.