Insomni en adults amb TDAH: comorbiditats i evolució clínica| Insomnia in adults with ADHD: comorbidities and clinical course| Insomnio en adultos con TDAH: comorbilidades y evolución clínica|

Abstract

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per la presència de símptomes d’inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat que generen una disfunció marcada en diversos àmbits de la vida. La seva persistència a l’edat adulta se situa en aproximadament el 65% dels casos, associant una prevalença del 2,5-3%. El trastorn d’insomni és el trastorn del son més prevalent a la nostra societat, caracteritzat per la presència d’una dificultat en la conciliació o en el manteniment del son, o bé per un despertar precoç, que es vincula a un deteriorament diürn clínicament significatiu. Aquestes dificultats es produeixen com a mínim tres nits a la setmana durant un mínim de tres mesos. En els darrers anys hi ha hagut un interès creixent per conèixer la relació entre el TDAH i l’insomni, havent-se realitzat múltiples estudis en població infantojuvenil. Tot i això, en població adulta els estudis són escassos i de vegades amb resultats contradictoris. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és aprofundir en el coneixement del trastorn d’insomni en adults amb TDAH. Això inclou descriure tant la prevalença del trastorn d’insomni com estudiar el conjunt de variables clíniques i sociodemogràfiques associades. També, mitjançant un estudi longitudinal, analitzar la relació que s’estableix entre aquestes variables i la remissió del trastorn d’insomni. El primer estudi apunta una prevalença elevada del trastorn d’insomni (44,4%) a la població adulta amb TDAH. Els resultats assenyalen que el trastorn d’insomni s’associa amb una major severitat clínica del TDAH i una major comorbiditat mèdica i psiquiàtrica, especialment amb els trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, trastorns de personalitat i trastorns per ús de substàncies. Així mateix, també es relaciona amb la presentació combinada del TDAH i amb una pitjor qualitat de vida relacionada amb la salut. Per contra, el tractament amb fàrmacs estimulants o l’estabilitat del tractament farmacològic del TDAH s’associen a una presència menor de trastorn d’insomni. El segon estudi valora longitudinalment la relació entre la remissió del trastorn d’insomni i les variables associades al TDAH. L’anàlisi dels resultats mostra una remissió del trastorn d’insomni als 6 mesos al 72,4% dels casos, associant-se a una reducció de la severitat clínica del TDAH, així com a una millora de la comorbiditat psiquiàtrica i de la qualitat de vida relacionada amb la salut. Aquests resultats conclouen que el trastorn d’insomni es presenta amb una elevada prevalença en els pacients adults amb TDAH i que el seu tractament i remissió condicionen una millor evolució clínica del TDAH, amb una reducció de la severitat i de la comorbiditat psiquiàtrica, així com una millora de la qualitat de vida. Aquests resultats poden contribuir a una millor aproximació clínica a ambdós trastorns, la complexa interacció dels quals no ha estat encara ben definida.

El trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) es un trastorno del neurodesarrollo caracterizado por la presencia de síntomas de inatención y/o hiperactividad e impulsividad que generan una marcada disfunción en diversos ámbitos de la vida. Su persistencia en la edad adulta se sitúa en aproximadamente el 65% de los casos, asociando una prevalencia del 2,5-3%. El trastorno de insomnio es el trastorno del sueño más prevalente en nuestra sociedad, caracterizado por la presencia de una dificultad en la conciliación o mantenimiento del sueño, o bien un despertar precoz, que se vincula a un deterioro clínicamente significativo durante el día. Estas dificultades se producen al menos tres noches a la semana durante un mínimo de tres meses. En los últimos años ha habido un interés creciente por conocer la relación entre el TDAH y el insomnio, habiéndose realizado múltiples estudios en población infanto-juvenil. Sin embargo, en población adulta los estudios son escasos y en ocasiones con resultados contradictorios. El objetivo de esta tesis doctoral es profundizar en el conocimiento del trastorno de insomnio en adultos con TDAH. Esto incluye describir la prevalencia del trastorno de insomnio como estudiar el conjunto de variables clínicas y sociodemográficas asociadas. También, a través de un estudio longitudinal, analizar la relación que se establece entre estas variables y la remisión del trastorno de insomnio. El primer estudio apunta una elevada prevalencia del trastorno de insomnio (44,4%) en la población adulta con TDAH. Los resultados señalan que el trastorno de insomnio se asocia con una mayor severidad clínica del TDAH y una mayor comorbilidad médica y psiquiátrica, especialmente con los trastornos del estado de ánimo, trastornos de ansiedad, trastornos de personalidad y trastornos por uso de sustancias. Asimismo, también se relaciona con la presentación combinada del TDAH y con una peor calidad de vida relacionada con la salud. Por el contrario, el tratamiento con fármacos estimulantes o la estabilidad del tratamiento farmacológico del TDAH se asocian a una menor presencia de trastorno de insomnio. El segundo estudio valora de forma longitudinal la relación entre la remisión del trastorno de insomnio y las variables asociadas al TDAH. El análisis de los resultados muestra una remisión del trastorno de insomnio a los 6 meses en el 72,4% de los casos, asociándose a una reducción de la severidad clínica del TDAH, así como a una mejoría de la comorbilidad psiquiátrica y de la calidad de vida relacionada con la salud. Estos resultados concluyen que el trastorno de insomnio se presenta con una elevada prevalencia en los pacientes adultos con TDAH y que su tratamiento y remisión condicionan una mejor evolución clínica del TDAH, con una reducción de su severidad y de su comorbilidad psiquiátrica, así como una mejoría de la calidad de vida. Estos resultados pueden contribuir a una mejor aproximación clínica a ambos trastornos, cuya compleja interacción no ha sido todavía bien definida.

Attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) is a neurodevelopmental disorder characterized by inattention and/or hyperactivity-impulsivity behavior that interfere with daily life activities. ADHD frequently persists into adulthood up to 65% with a prevalence ranging between 2.5-3%. Insomnia is the most prevalent sleep disorder in our society, characterized by difficulty in sleep-onset, sleep maintenance, or early awakening, causing daily significant discomfort or clinical impairment. These occurs at least three nights a week for a minimum of three months. In the last decades there has been an increased scientific interest in study the relationship between ADHD and insomnia. In children several research has been published; however, few studies have been conducted on this issue and their results are heterogeneous in adult ADHD. Therefore, the objective of this doctoral thesis is to increase the knowledge of the insomnia disorder in adults with ADHD. This includes describe the prevalence of insomnia disorder as well as the set of associated clinical and sociodemographic variables. Also, to analyze the relationship between these variables and the remission of the insomnia disorder through a longitudinal study. The first study points to a high prevalence of insomnia disorder (44.4%) in adult ADHD. The results shows that insomnia disorder is associated with greater ADHD clinical severity and, medical and psychiatric comorbidity, especially with mood disorders, anxiety disorders, personality disorders and substance use disorders. Likewise, it is also related to the ADHD combined presentation and poorer health-related quality of life. On the contrary, stimulant drugs or the pharmacological ADHD treatment stability are associated with a lower prevalence of insomnia disorder. The second study evaluated longitudinally the relationship between the insomnia disorder remission and the ADHD associated variables. The results show a 72.4% remission of the insomnia disorder at 6 months, associated with an ADHD clinical severity reduction, as well as an improvement of the psychiatric comorbidity and health-related quality of life. It can be concluded that insomnia disorder is high prevalent in adult ADHD, and its treatment and remission determine a better clinical ADHD evolution, associating ADHD severity and psychiatric comorbidity reduction, as well as an improvement of quality of life. These results may contribute to a better clinical approach to both disorders, whose complex interaction has not yet been well fixed.