Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia
Els programes d’optimització dels antimicrobians (PROA) es proposen com a programes de qualitat assistencial per garantir l’ús adequat dels antimicrobians a tots els nivells assistencials i es plantegen com a eina per frenar l’augment de les resistències. Hipòtesi: la implementació d’un PROA no restrictiu específic en pediatria a un Hospital Infantil de tercer nivell (PROA-NEN) permet millor adequació dels tractaments antimicrobians, una disminució del consum, contribuint positivament a la seva eficiència i millora dels resultats clínics i ecològics en els pacients pediàtrics. Objectius: 1)Determinar l’evolució quantitativa-qualitativa de la utilització dels antimicrobians d’ús sistèmic al pacient pediàtric ingressat a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron (HUVH) en els primers 5 anys d’implantació del PROA-NEN (2015- 2020); 2)Descriure l’evolució dels indicadors clínics, la taxa de resistències a antimicrobians i l’impacte de costos directes en el tractament antimicrobià; i 3) Avaluar la qualitat percebuda de les accions formatives i assessories per part dels professionals. Metodologia: es va fer un estudi d’intervenció, quasiexperimental, unicèntric, de sèries temporals interrompudes. Es van utilitzar els dies de tractament (de l’anglès Days of therapy) per 100 pacients i dia (DOT/100PD) com a unitats de mesura per al càlcul dels indicadors quantitatius del consum dels antimicrobians a partir del registre d’administració. Per a l’avaluació de l’adequació de la prescripció dels antimicrobians i la valoració de les accions formatives i d’assessoria es va fer un subestudi de talls transversals de prevalença i enquestes d’escales d’actitud, respectivament. Resultats: el consum d’antimicrobians s’ha mantingut estable malgrat l’augment de la complexitat assistencial. S’ha aconseguit una disminució del consum a la unitat de cures intensives pediàtriques, unitats quirúrgiques pediàtriques i unitat de cures intensives neonatals, així com una estabilització del consum a les unitats mèdiques pediàtriques. Els antibiòtics Access representen el 43,1%, els Watch el 54,5% i els reservi el 2,4% del total d’antibiòtics prescrits. El 2020 el consum en DOT/100PD en antibiòtics ha disminuït un 16,4% respecte al 2019 i en antifúngics un 19,76%. L’adequació de la utilització dels antimicrobians ha millorat fins a valors d’adequació del 90% en antibiòtics i 89,9% en antifúngics. En els tractaments perllongats (>7 dies) l’adequació va ser del 81% amb una disminució del percentatge de tractaments perllongats de carbapenems, glicopèptids i cefalosporines de 3a generació. S’ha observat una disminució no significativa de la mortalitat associada a infecció (27,6% vs 13%) i a nivell microbiològic hi ha hagut un descens d’E. cloacae productor d’AmpC i un lleu augment de P. aeruginosa XDR; la prevalença de soques productores de carbapenemases es manté excepcional. La implementació del programa PROA-NEN ha contribuït a la disminució de la despesa en antimicrobians amb un estalvi acumulat de 1.348.580?. S’han fet 26.545 assessories amb feedback, amb una valoració positiva Conclusions: La implementació d’un programa PROA no restrictiu específic en pediatria, el PROA-NEN, ha permès una adequació més gran de la utilització dels antibiòtics i antifúngics contribuint en la millora dels indicadors clínics i microbiològics, així com la disminució de la despesa econòmica en antimicrobians. L’ús dels antibiòtics a l’HUVH va ser similar a l’observat en altres hospitals pediàtrics de complexitat assistencial similar. Les accions PROA-NEN han permès contenir el consum global d’antimicrobians, amb una disminució de l’ús d’antibiòtics a la UCI-P, UCI-N, les unitats quirúrgiques, i també de la durada dels tractaments antibiòtics d’ampli espectre de manera global. La situació de pandèmia de COVID-19 no ha comportat un augment de l’ús d’antibiòtics ni antifúngics.
Los programas de optimización de los antimicrobianos (PROA) se proponen como programas de calidad asistencial para garantizar el uso adecuado de los antimicrobianos en todos los niveles asistenciales y se plantean como herramienta para frenar el aumento de las resistencias. Hipótesis: la implementación de un PROA no restrictivo específico en pediatría en un Hospital Infantil de tercer nivel (PROA-NEN) permite mayor adecuación de los tratamientos antimicrobianos, una disminución del consumo, contribuyendo positivamente a su eficiencia y mejora de los resultados clínicos y ecológicos en los pacientes pediátricos. Objetivos: 1) Determinar la evolución cuantitativa-cualitativa de la utilización de los antimicrobianos de uso sistémico en el paciente pediátrico ingresado en el Hospital Infantil del Vall d’Hebron(HUVH) en los primeros 5 años de implantación del PROA-NEN (2015-2020); 2) Describir la evolución de los indicadores clínicos, tasa de resistencias a antimicrobianos e impacto de costes directos en el tratamiento antimicrobiano; y 3) Evaluar la calidad percibida de las acciones formativas y asesorías por parte de los profesionales. Metodología: se realizó un estudio de intervención, cuasiexperimental, unicéntrico, de series temporales interrumpidas. Se utilizaron los días de tratamiento (del inglés Days of therapy) por 100 pacientes y día (DOT/100PD) como unidades de medida para el cálculo de los indicadores cuantitativos del consumo de los antimicrobianos a partir del registro de administración. Para la evaluación de la adecuación de la prescripción de los antimicrobianos y la valoración de las acciones formativas y de asesoría se realizó un sub-estudio de cortes transversales de prevalencia y encuestas de escalas de actitud, respectivamente. Resultados: el consumo de antimicrobianos se ha mantenido estable pese al aumento en la complejidad asistencial. Se ha logrado una disminución del consumo en la unidad de cuidados intensivos pediátricos, unidades quirúrgicas pediátricas y unidad de cuidados intensivos neonatales, así como una estabilización del consumo en las unidades médicas pediátricas. Los antibióticos Access representan el 43,1%, los Watch el 54,5% y los Reserve el 2,4% del total de antibióticos prescritos. En 2020 el consumo en DOT/100PD en antibióticos ha disminuido un 16,4% respecto al 2019 y en antifúngicos un 19,76%. La adecuación de la utilización de los antimicrobianos ha mejorado hasta valores de adecuación del 90% en antibióticos y 89,9% en antifúngicos. En los tratamientos prolongados (>7días) la adecuación fue del 81% con una disminución del porcentaje de tratamientos prolongados de carbapenems, glicopéptidos y cefalosporinas de 3ª generación. Se ha observado una disminución no significativa de la mortalidad asociada a infección (27,6% vs 13%) y a nivel microbiológico ha habido un descenso de las cepas de E. cloacae productor de AmpC y un leve aumento de P. aeruginosa XDR; la prevalencia de cepas productoras de carbapenemasas se mantiene excepcional. La implementación del programa PROA-NEN ha contribuido en la disminución en el gasto en antimicrobianos con un ahorro acumulado de 1.348.580?. Se han realizado 26.545 asesorías con feedback, con una valoración positiva Conclusiones: La implementación de un programa PROA no restrictivo específico en pediatría, el PROA-NEN, ha permitido una mayor adecuación de la utilización de los antibióticos y antifúngicos contribuyendo en la mejora de los indicadores clínicos y microbiológicos, así como la disminución del gasto económico en antimicrobianos. El uso de los antibióticos en el HUVH fue similar al observado en otros hospitales pediátricos de complejidad asistencial similar. Las acciones PROA-NEN han permitido contener el consumo global de antimicrobianos, con una disminución del uso de antibióticos en la UCI-P, UCI-N, las unidades quirúrgicas, y también de la duración de los tratamientos antibióticos de amplio espectro de forma global. La situación de pandemia de COVID-19 no ha comportado un aumento del uso de antibióticos ni antifúngicos.
Background: Antimicrobial stewardship programs (ASPs) are quality-improvement interventions aimed at optimizing antimicrobial use at all levels of health care. They are an essential tool for slowing the spread of microbial resistance. Hypothesis: The implementation of a non-restrictive pediatric ASP (PROA-NEN) at Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), a tertiary care pediatric hospital in Barcelona, Spain, will lead to a more judicious use of antimicrobial treatments, reducing overall consumption, contributing to more cost-effective treatments, and improving clinical and ecological outcomes in hospitalized pediatric patients. Objectives: 1) to analyze quantitative and qualitative changes in antimicrobials for systemic use in hospitalized pediatric patients at the HUVH over a period of 5 years from the implementation of the PROA-NEN ASP (2015); 2) to describe changes in clinical indicators and antimicrobial resistance rates and evaluate the impact of PROA-NEN on direct antimicrobial costs; and 3) to evaluate the perceived quality of the training and audit activities among the health care practitioners involved. Methods: A single-center, quasi-experimental time-series analysis was performed to analyze the impact of PROA-NEN on antimicrobial use, clinical indicators, antimicrobial resistance rates, and direct costs. Antimicrobial consumption was measured using days of therapy per 100 patient days (DOT/100PD);Appropriateness of prescribing practices was evaluated by prevalence studies at different time points. Attitude scales were used to rate training and audit activities. Results: Antimicrobial consumption at the HUVH remained stable over time, despite the increase in care complexity. Antibiotic consumption decreased in the pediatric intensive care unit, pediatric surgical units and the neonatal intensive care unit. No significant differences were observed for antibiotic consumption in pediatric medical units. Access-group antibiotics accounted for 43.1% of all antibiotics prescribed, while Watch- and Reserve-group antibiotics for 54.5% and 2.4%, respectively. Antibiotic consumption fell by 16.4% in 2020 compared with 2019 while antifungal consumption fell by 19.76. Appropriateness of antimicrobial use also improved, with 90% of antibiotic prescriptions and 89.9% of antifungal prescriptions deemed appropriate. Eighty-one percent of prolonged antibiotic treatments (>7 days) were considered appropriate. Within this area, there was a reduction in the use of carbapenems, glycopeptides, and third-generation cephalosporins. There was also a non-significant reduction in infection-associated mortality (27.6% vs 13%). The main microbiological findings were a significant decrease in AmpC-producing Enterobacter cloacae strains and a slight increase in extensively drug-resistant Pseudomonas aeruginosa. The prevalence of carbapenemase-producing organisms remained very low throughout the study period. Implementation of the PROA-NEN ASP reduced the overall cost of antimicrobial agents during the study period by ?1,348,580. A total of 26,545 audits with feedback were conducted. Satisfaction was high among the health care professionals. Conclusions: Implementation of a non-restrictive pediatric-specific ASP resulted in more appropriate antibiotic and antifungal use, improvements in clinical and microbiological indicators, and savings on antimicrobial expenditure. Antibiotic use at the HUVH is similar to that observed in other pediatric hospitals with a similar level of complexity. The PROA-NEN intervention reduced overall antimicrobial use, with significant reductions observed for antibiotics in pediatric surgical units and in the neonatal and pediatric intensive care units. Shorter broad-spectrum antibiotic treatment lengths were also observed. The COVID-19 pandemic did not result in an increased use of antibiotics or antifungals among hospitalized pediatric patients at the HUVH in 2020.
Antimicrobians; Antimicrobianos; Antimicrobial stewarship programs; Programes Optimització Antimicrobians (PROA); Programas de Optimización de Antimicrobianos (PROA); Antimicrobial; Pediatria; Pediatría; Pediatric
616.9 - Communicable diseases. Infectious and contagious diseases, fevers
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.