Técnicas de imagen en patología ostemuscular en el lupus eritematoso sistémico

Abstract

L’afectació articular al lupus eritematós sistèmic (LES) és la més freqüent, essent aquesta una malaltia multisistèmica i molt heterogènia. Qualsevol estructura osteomuscular es pot veure afectada. L’afectació articular va des d’artràlgies autolimitades a artropatia severa deformant. Clàsicament s’havia considerat una afectació no erosiva, però l’aplicació de noves tècniques d’imatge més sensibles mostra, no només una prevalença de lesions inflamatòries més alta del que s’esperava, sinó una presència d’erosions important. Hi ha diversos articles realitzats amb ecografia (ECO), però els estudis mitjançant ressonància magnètica (RM) són molt escassos. A més, no s’han establert grups clínics, serològics o demogràfics que puguin estar relacionats amb les manifestacions musculoesquelètiques al LES. D’altra banda, és ben sabut que aquesta afectació afecta la qualitat de vida dels pacients i que pot comportar un pronòstic diferent a llarg termini. En aquest treball doctoral es pretén: - Estudiar la prevalença de les lesions inflamatòries musculoesquelètiques mitjançant RM, en pacients amb LES, simptomàtics o asimptomàtics per a aquest domini, i comparar-los amb subjectes sans. - Establir si hi ha un patró característic que es relacioni amb les alteracions musculoesquelètiques. - Avaluar com afecten les manifestacions musculoesquelètiques al LES la qualitat de vida. - Estudiar, en pacients inicialment avaluats mitjançant ECO, si els que presenten alteracions inflamatòries ecogràfiques tenen un pronòstic diferent a llarg termini. Després dels dos treballs de recerca, s’ha objectivat una alta prevalença de lesions inflamatòries mitjançant RM (sinovitis, erosions, edema ossi, tenosinovitis, peritendinitis) fins i tot en pacients asimptomàtics, en comparació amb subjectes sans. Quan es troben alteracions per RM, els pacients presenten una edat més gran, menor afectació renal i un diferent ús de tractaments (major ús de metotrexat i menor de micofenolat). Aquests pacients presenten, a més, pitjor qualitat de vida (QoL) mesurada a través d’escales de dolor, fatiga i disfuncionalitat. En aquells pacients que es va estudiar de forma prospectiva (6 anys) es va trobar que aquells amb lesions ecogràfiques a l’inici, continuen manifestant clínica a aquest nivell al llarg del temps i reben més metotrexat que la resta. Aquesta tesi doctoral emfatitza la necessitat de fer servir tècniques d’imatge d’alta sensibilitat (ECO o RM) per a l’avaluació musculoesquelètica dels pacients amb LES, fins i tot en aquells asimptomàtics. Alhora, estableix un possible patró clínic associat, que haurà d’estudiar-se en estudi de grans cohorts.

La afectación articular en el lupus eritematoso sistémico (LES) es la más frecuente, siendo ésta una enfermedad multisistémica y muy heterogénea. Cualquier estructura osteomuscular puede verse afectada. La afectación articular va desde artralgias autolimitadas a severa artropatía deformante. Clásicamente se había considerado una afectación no erosiva, pero la aplicación de nuevas técnicas de imagen más sensibles muestra, no solo una prevalencia de lesiones inflamatorias más alta de lo esperado, sino una importante presencia de erosiones. Existen varios artículos realizados con ecografía (ECO), pero los estudios mediante resonancia magnética (RM) son muy escasos. Además, no se han establecido grupos clínicos, serológicos o demográficos que puedan estar relacionados con las manifestaciones musculoesqueléticas en el LES. Por otra parte, es bien sabido que esta afectación afecta a la calidad de vida de los pacientes y que puede comportar un diferente pronóstico a largo plazo. En este trabajo doctoral se pretende: - Estudiar la prevalencia de las lesiones inflamatorias musculoesqueléticas mediante RM, en pacientes con LES, sintomáticos o asintomáticos para este dominio, y compararlos con sujetos sanos. - Establecer si existe un patrón característico que se relacione con las alteraciones musculoesqueléticas. - Evaluar cómo afectan las manifestaciones musculoesqueléticas en el LES a la calidad de vida. - Estudiar, en pacientes inicialmente evaluados mediante ECO, si los que presentan alteraciones inflamatorias ecográficas tienen un pronóstico diferente a largo plazo. Tras los dos trabajos de investigación, se ha objetivado una alta prevalencia de lesiones inflamatorias mediante RM (sinovitis, erosiones, edema óseo, tenosinovitis, peritendinitis) incluso en pacientes asintomáticos, en comparación con sujetos sanos. Cuando se encuentran alteraciones por RM, los pacientes presentan una edad mayor, menor afectación renal y un diferente uso de tratamientos (mayor uso de metotrexato y menor de micofenolato). Estos pacientes, presentan, además peor calidad de vida (QoL) medida a través de escalas de dolor, fatiga y disfuncionalidad. En aquellos pacientes que se estudió de forma prospectiva (6 años) se encontró que aquellos con lesiones ecográficas al inicio, continúan manifestando clínica a este nivel a lo largo del tiempo y reciben más metotrexato que el resto. Esta tesis doctoral enfatiza la necesidad de usar técnicas de imagen de alta sensibilidad (ECO o RM) para la evaluación musculoesquelética de los pacientes con LES, incluso en aquellos asintomáticos. A su vez, establece un posible patrón clínico asociado, que deberá estudiarse en estudio de grandes cohortes.

Joint involvement in SLE is the most frequent manifestation and shows a wide heterogeneity. It has not a valid classification and it is usually underestimated, when studied by plain radiography. Subclinical inflammatory musculoskeletal (MSK) involvement is not well known. High resolution imaging technics show a high prevalence of inflammatory abnormalities. Some studies by ultrasound (US) have been made, but studies by magnetic resonance imaging (MRI) are very rare Moreover, clinical, demographical and serological clusters related to MSK abnormalities are not well stablished. These alterations are known to be related to pain, fatigue and functional disability, and the latest contribute to health-related quality of life (HRQoL) related to SLE; its impact on health-related quality of life has not been well stablished in these patients either. In this doctoral project we aim to: - Describe the prevalence of joint and tendon involvement in hand and wrist of SLE patients, either with clinical arthritis, arthralgia or asymptomatic and compare it with healthy subjects using contrasted MRI. - Determinate if there is a demographic, clinic or serological profile related to inflammatory joint involvement evaluated by contrasted MRI. - Study the relation between joint and tendon involvement confirmed by contrasted MRI and these patient related outcomes (PRO). - Evaluate the long-term prognosis of patients with US abnormalities at baseline in a prospective study We found SLE patients to have a high prevalence of inflammatory musculoskeletal alterations by contrasted MRI, even if asymptomatic. Not only tenosynovitis but peritendonitis is also present. When MSK alterations are present in MRI, patients are mainly older and have less renal involvement, receiving more methotrexate (MTX) and less mycophenolate than those who do not have MSK involvement. Also, they have a worse HRQoL measured by pain, fatigue and functional disability. When US abnormalities are found and followed during time (6 years), patients affected by MSK symptoms receive more immunosuppressants (MTX), describing a specific long-term outcome. This work highlights, not only the high prevalence of inflammatory abnormalities identified by high resolution imaging tests in SLE patients, but also a different outcome, which should lead clinicians to be more aware about these patients and if possible, confirm these data in larger cohorts.