Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals
La política simbòlica compleix diverses funcions importants a la vida política i social. Són un mitjà per crear, legitimar i sostenir però també per mobilitzar, impugnar i transformar els ordres polítics i les relacions entre l’Estat i la societat. Per això, els líders apel·len a identitats destacades, creences comunes i emocions que ressonen a les seves audiències. Aquesta tesi, basada en articles, se centra en els aspectes simbòlics dels governs autoritaris a la República Islàmica de l’Iran i la República de Turquia a la intersecció de la política interior i la política exterior. Encara que l’Iran i Turquia es poden considerar “no del tot enemics, però menys que amics” (Akbarzadeh i Barry, 2016, p. 980), comparteixen diversos punts en comú i similituds que permeten fer interessants anàlisis comparatives. Aquestes van més enllà d’ocupar una posició similar com a Estats musulmans no àrabs en una regió amb Estats veïns principalment àrabs i un terreny històric i cultural compartit. Des del punt de vista polític, si bé hi ha diferències significatives en les seves respectives estructures polítiques actuals, han experimentat trajectòries similars de canvi i reforma i, actualment, es considera que tots dos tenen governs autoritaris. A més, al llarg del passat i del present, han aplicat polítiques i estratègies internes semblants. Malgrat el seu estil autoritari de governar, la tesi sosté que no exerceixen i projecten el poder polític únicament a través de mitjans materials o coercitius, sinó que recorren igualment a un ampli repertori d’estratègies simbòliques. En aquest context, Lisa Wedeen (2015, p. 30) ha assenyalat que “la política no es tracta únicament d’interessos materials, sinó també de conteses sobre el món simbòlic, sobre la gestió i l’apropiació de significats.” Així doncs, la tesi explora com les elits polítiques de la República Islàmica de l’Iran i de la República de Turquia utilitzen la política simbòlica per crear, mantenir i canviar els acords i objectius polítics a les seves polítiques internes i externes, i com utilitzen la política simbòlica per sol·licitar i mobilitzar suports tant al país com a l’estranger. Per tant, la tesi analitza com les elits polítiques fan servir mitjans i estratègies simbòliques per configurar l’entorn polític i social. A causa de la interconnexió inherent entre l’esfera domèstica i la internacional, els processos interns tenen implicacions importants per a la política exterior i viceversa. Aquestes implicacions s’abordaran igualment. La tesi ofereix noves perspectives sobre l’ús de la política simbòlica en general i dels dos països en particular, establint sinèrgies mitjançant l’anàlisi i el contrast dels enfocaments de política interior i exterior de la República Islàmica de Iran i la República de Turquia.
La política simbólica cumple varias funciones importantes en la vida política y social. Son un medio para crear, legitimar y sostener, pero también para movilizar, impugnar y transformar los órdenes políticos y las relaciones entre el Estado y la sociedad. Para ello, los líderes apelan a identidades destacadas, creencias comunes y emociones que resuenan en sus audiencias. Esta tesis, basada en artículos, se centra en los aspectos simbólicos de los gobiernos autoritarios en la República Islámica de Irán y la República de Turquía en la intersección de la política interior y la política exterior. Aunque Irán y Turquía pueden considerarse “no del todo enemigos, pero menos que amigos” (Akbarzadeh y Barry, 2016, p. 980), comparten varios puntos en común y similitudes que permiten realizar interesantes análisis comparativos. Estas van más allá de ocupar una posición similar como Estados musulmanes no árabes en una región con Estados vecinos principalmente árabes y un terreno histórico y cultural compartido. Desde el punto de vista político, si bien existen diferencias significativas en sus respectivas estructuras políticas actuales, han experimentado trayectorias similares de cambio y reforma y, en la actualidad, se considera que ambos tienen gobiernos autoritarios. Además, a lo largo del pasado y del presente, han aplicado políticas y estrategias internas similares. Sin embargo, a pesar de su estilo autoritario de gobernar, la tesis sostiene que no ejercen y proyectan el poder político únicamente a través de medios materiales o coercitivos, sino que recurren igualmente a un amplio repertorio de estrategias simbólicas. En este contexto, Lisa Wedeen (2015, p. 30) ha señalado que “la política no se trata únicamente de intereses materiales, sino también de contiendas sobre el mundo simbólico, sobre la gestión y la apropiación de significados.” Así pues, la tesis explora cómo las élites políticas de la República Islámica de Irán y de la República de Turquía utilizan la política simbólica para crear, mantener y cambiar los acuerdos y objetivos políticos en sus políticas internas y externas y cómo utilizan la política simbólica para solicitar y movilizar apoyos tanto en el país como en el extranjero. Por lo tanto, la tesis analiza cómo las élites políticas utilizan medios y estrategias simbólicas para configurar su entorno político y social. Debido a la interconexión inherente entre la esfera doméstica y la internacional, los procesos internos tienen importantes implicaciones para la política exterior y viceversa. Estas implicaciones se abordarán igualmente. La tesis ofrece nuevas perspectivas sobre el uso de la política simbólica en general y de los dos países en particular, estableciendo sinergias mediante el análisis y el contraste de los enfoques de política interior y exterior de la República Islámica de Irán y la República de Turquía.
Symbolic politics serve several important functions in political and social life. They are a means to create, legitimize, and sustain but also to mobilize, contest as well as transform political orders and state-society relations. To this end, leaders appeal to salient identities, common beliefs and emotions that resonate with their audiences. This article-based thesis focuses on the symbolic aspects of authoritarian rule in the Islamic Republic of Iran and the Republic of Turkey at the intersection of domestic politics and foreign policy. While Iran and Turkey can be considered “not quite enemies, but less than friends” (Akbarzadeh and Barry, 2016, p. 980), they share several commonalities and similarities which enable interesting comparative analyses. These go beyond occupying a similar position as non-Arab Muslim states in a region with primarily Arab neighbouring states and a shared historical and cultural ground. From a political point of view, while there are significant differences in their current respective political structures, they have experienced similar trajectories of change and reform and today, both are considered to have authoritarian governments. Furthermore, throughout the past and present, these have pursued similar domestic policies and strategies. However, despite their authoritarian style of governing, the thesis argues that they are not exercising and projecting political power only through material or coercive means, but they equally draw on a large repertoire of symbolic strategies. In this context, Lisa Wedeen (2015, p. 30) has remarked that “politics is not merely about material interests but also about contests over the symbolic world, over the management and appropriation of meanings.” The thesis thus explores how the political elites in the Islamic Republic of Iran and the Republic of Turkey use symbolic politics to create, sustain, and change political arrangements in their domestic and foreign policies and how they use symbolic politics to solicit and mobilize support both at home and abroad. The thesis therefore analyses how the political elites use symbolic means and strategies to shape their political and social environment. Because of the inherent interconnectedness between the domestic and the international sphere, domestic processes have important implications for foreign policy and vice versa. These implications will equally be addressed. The thesis offers new perspectives on the use of symbolic politics in general and the two countries in particular by drawing synergies through analysing and contrasting the Islamic Republic of Iran’s and the Republic of Turkey’s domestic and foreign policy approaches.
Política simbòlica; Política simbólica; Symbolic politics; República islàmica d'Iran; República islámica de Irán; Islamic republic of Iran; República de Turquia; República de Turquía; Republic of Turkey
32 - Política
Ciències Socials