Cuando la clase se hace carne: itinerarios de reconstrucción de mujeres atacadas con agentes químicos en Colombia

Autor/a

Franco Cian, Laura

Director/a

Comas d'Argemir Cendra, Maria Dolors

Martínez Hernáez, Angel

Fecha de defensa

2022-07-07

Páginas

252 p.



Departamento/Instituto

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social

Resumen

L'any 2012 diverses fonts periodístiques van denunciar l'elevat nombre d'atacs amb agents químics a dones a Colòmbia. Un creixent interès mediàtic i polític sobre el fenomen va impulsar els anys següents la promulgació de tres lleis i diversos actes de caràcter administratiu a través dels quals es van consignar, entre altres coses, les mesures d'atenció que han de ser garantides des del sector salut per restituir la fisonomia i funcionalitat de les zones afectades pels àcids. Aquesta tesi cerca comprendre el procés, sempre incomplet, de reconstrucció de cossos de dones atacades amb agents químics a Bogotà. Mitjançant una aproximació feminista que inclou tècniques de treball etnogràfic reflexiu i situat, s'exploren els itineraris burocràtics (Hertzfeld, 1992), terapèutics (Kleinman, 1980) i corporals (Esteban, 2004) de les supervivents. En aquests trajectes el cos mateix, entre bisturís i pròtesis autoformulades, és llegit com una plataforma per explorar una àmplia gamma de fenòmens socials i culturals. A partir de les discussions que sorgeixen de les dades empíriques recol·lectades, que troben el seu fonament en una lectura situada que explora múltiples llocs d'enunciació, aquesta tesi busca contribuir amb les discussions emmarcades en les teoritzacions feministes sobre el cos que advoquen per qüestionar les estructures de poder sota les quals es legitimen formes de reproducció de les violències cap als cossos i les subjectivitats de dones en condicions de vulnerabilitat accentuada.


En el año 2012, diversas fuentes periodísticas denunciaron el elevado número de ataques con agentes químicos a mujeres en Colombia. Un creciente interés mediático y político sobre el fenómeno impulsó en los años siguientes la promulgación de tres leyes y diversos actos de carácter administrativo a través de los cuales se consignaron, entre otras cosas, las medidas de atención que deben ser garantizadas desde el sector salud para restituir la fisionomía y funcionalidad de las zonas afectadas por los ácidos. Esta tesis busca comprender el proceso, siempre incompleto, de reconstrucción de cuerpos de mujeres atacadas con agentes químicos en Bogotá. Mediante una aproximación feminista que incluye técnicas de trabajo etnográfico reflexivo y situado, se exploran los itinerarios burocráticos (Hertzfeld, 1992), terapéuticos (Kleinman, 1980) y corporales (Esteban, 2004) de las sobrevivientes. En estos trayectos el cuerpo mismo, entre bisturís y prótesis autoformuladas, es leído como una plataforma para explorar una amplia gama de fenómenos sociales y culturales. A partir de las discusiones que surgen de los datos empíricos recolectados, que encuentran su fundamento en una lectura situada que explora múltiples lugares de enunciación, esta tesis busca contribuir con las discusiones enmarcadas en las teorizaciones feministas sobre el cuerpo que abogan por cuestionar las estructuras de poder bajo las que se legitiman formas de reproducción de las violencias hacia los cuerpos y las subjetividades de mujeres en condiciones de acentuada vulnerabilidad.


In 2012, various journalistic sources denounced the high number of attacks with chemical agents on women in Colombia. A growing media and political interest in the phenomenon, prompted in the following years the enactment of three laws and various acts of an administrative nature through which, among other things, the care measures that must be guaranteed from the health sector to restore the physiognomy and functionality of the areas affected by acids. This thesis seeks to understand the process, always incomplete, of reconstruction of the bodies of women attacked with chemical agents in Bogotá. Through a feminist approach that includes reflexive and situated ethnographic work techniques (Haraway, 1988; Harding, 1992; Marcus, 2001), the bureaucratic (Hertzfeld, 1992), therapeutic (Kleinman, 1980) and corporal (Esteban, 2004) itineraries of the survivors are explored. In these journeys, the body itself, between scalpels and self -formulated prostheses, is read as a platform to explore a wide range of social and cultural phenomena. From the discussions that arise from the empirical data collected, which find their foundation in a situated reading that explores multiple places of enunciation, this thesis seeks to contribute to the discussions framed in feminist theorizations about the body, that question the structures of power under which are legitimized forms of reproduction of violence against the bodies and subjectivities of women in conditions of accentuated vulnerability.

Palabras clave

Violència de gènere; Atacs amb àcids; nequitat; Violencias de género; Ataques con agentes químicos; Inequidad; Gender violence; Acid attacks; Inequity

Materias

3 - Ciencias sociales; 30 - Teorías y metodología en las ciencias sociales. Sociografía. Estudios de género; 316 - Sociología. Comunicación; 572 - Antropología

Área de conocimiento

Ciències Socials i Jurídiques

Documentos

TESI Laura Franco Cian.pdf

6.840Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)