Evolución de los patrones de aprendizaje en universitarios iberoamericanos: Relaciones con la regulación, el estrés académico y el rendimiento

Abstract

El fracàs universitari a Iberoamèrica obté taxes alarmants, sobretot en els primers anys (Espanya 33,9% i Llatinoamèrica 50%). Els factors que s’associen refereixen a una concepció superficial de l’aprenentatge, dificultats reguladores d’execució i escassa motivació intrínseca en els estudiants d’inici de carrera. Això contrasta amb la metodologia universitària orientada a l’aprenentatge autònom i autoregulat. Així, aquesta dissonància entre les maneres d’aprendre (patrons d’aprenentatge) i els requeriments del context universitari sembla estar en la base de l’estrès acadèmic dels estudiants. Un estrès que ha de ser, també, autogestionat. Tot això, amb l’objectiu d’adquirir els coneixements necessaris i que aquests es vegin reflectits en el seu rendiment acadèmic. En la present tesi doctoral es va proposar analitzar l’evolució dels patrons d’aprenentatge i la relació que aquests guarden amb les estratègies de regulació, l’estrès acadèmic, l’esforç i el rendiment en els dos primers anys d’universitat a Iberoamèrica. Es va dissenyar un estudi longitudinal en el qual es va obtenir informació a l’inici del segon semestre del primer curs i es va repetir l’operació en el segon semestre del segon curs. Es va comptar amb una mostra de 458 estudiants (entre els 16 anys i els 48 anys) de disciplines relacionades amb les Ciències de l’Educació que pertanyen a vuit universitats col·laboradores distribuïdes en set països iberoamericans (l’Argentina, Xile, Colòmbia, Espanya, Mèxic, el Perú i Veneçuela). Es va aplicar el Inventory of Learning Patterns (ILP) per identificar els patrons d’aprenentatge. Pel que fa a l’estrès es van aplicar tres qüestionaris diferenciats que permeten la identificació dels estressors, a través del Qüestionari d’Estrès Acadèmic en la Universitat (CEAU), les reaccions fent ús de l’instrument Reaccions – Qüestionari d’Estrès Acadèmic (R-CEA) i les estratègies d’afrontament amb base en l’instrument d’Afrontament - Qüestionari d’Estrès Acadèmic (A-CEA). També es va aplicar un qüestionari sociodemogràfic i de rendiment acadèmic, que, a més, comptava amb preguntes sobre l’esforç. Es van dur a terme dos anàlisis, un centrat en les variables i un altre centrat en els subjectes. Els resultats assenyalen l’existència d’una estructura empírica de quatre patrons (PI, MD/ac, RD i UD) i cinc grups d’estudiants que responen a estudiants flexibles (altes puntuacions en tots els patrons), dirigits al significat en acció, estudiants average (puntuacions mitjanes en els patrons), no dirigits i estudiants passius (puntuacions baixes en tots els patrons). En el seu conjunt, l’alt rendiment és descrit pel patró MD/ac, les estratègies d’afrontament de reavaluació positiva, la planificació dels recursos propis i la cerca de suport social. Però a més, amb l’esforç. Per part seva, el baix rendiment en els dos primers anys de carrera es caracteritzen pel patró passiu idealista, el no dirigit i el dirigit a la reproducció; tots els factors estressors i les reaccions davant l’estrès d’esgotament físic, irascibilitat i pensaments negatius. Finalment, el perfil que té tendència a abandonar la universitat en els dos primers cursos és el patró passiu idealista, amb presència dels factors estressors d’obligacions acadèmiques i expedient i perspectives de futur. A més, s’identifica que la major adaptació i l’èxit en la universitat passa per desenvolupar l’estratègia d’autoregulació, adquirir estratègies d’afrontament i multiplicar aquesta combinació amb l’esforç, els com deriva en un alt rendiment.

El fracaso universitario en Iberoamérica obtiene tasas alarmantes, sobre todo en los primeros años (España 33,9% y Latinoamérica 50%). Los factores que se asocian refieren a una concepción superficial del aprendizaje, dificultades regulatorias, de ejecución y escasa motivación intrínseca en los estudiantes de inicio de carrera. Ello contrasta con la metodología universitaria orientada al aprendizaje autónomo y autorregulado. Así, esta disonancia entre las formas de aprender (patrones de aprendizaje) y los requerimientos del contexto universitario parece estar en la base del estrés académico en los estudiantes. Un estrés que debe ser, también, auto gestionado. Todo ello, con el objetivo de adquirir los conocimientos necesarios y que estos se vean reflejados en su rendimiento académico. La presente tesis doctoral se propuso analizar la evolución de los patrones de aprendizaje y la relación que estos guardan con las estrategias de regulación, el estrés académico, el esfuerzo y el rendimiento en los dos primeros años de universidad en Iberoamérica. Se diseñó un estudio longitudinal en el que se obtuvo información al inicio del segundo semestre del primer curso y se repitió la operación en el segundo semestre del segundo curso. Se contó con una muestra de 458 estudiantes (entre los 16 años y los 48 años) de disciplinas relacionadas con las Ciencias de la Educación que pertenecen a ocho universidades colaboradoras distribuidas en siete países iberoamericanos (Argentina, Chile, Colombia, España, México, Perú y Venezuela). Se aplicó el Inventory of Learning Patterns (ILP) para identificar los patrones de aprendizaje. En cuanto al estrés se aplicaron tres cuestionarios diferenciados que permiten la identificación de los estresores, a través del Cuestionario de Estrés Académico en la Universidad (CEAU), las reacciones haciendo uso del instrumento Reacciones – Cuestionario de Estrés Académico (R-CEA) y las estrategias de afrontamiento con base en el instrumento de Afrontamiento - Cuestionario de Estrés Académico (A-CEA). También se aplicó un cuestionario sociodemográfico y de rendimiento académico, que además contaba con preguntas sobre el esfuerzo. Se llevaron a cabo dos análisis, uno centrado en las variables y otro centrado en los sujetos. Los resultados señalan la existencia de una estructura empírica de cuatro patrones (PI, MD ac, RD y UD) y cinco grupos de estudiantes que responde a estudiantes flexibles (altas puntuaciones en todos los patrones), dirigidos al significado en acción, estudiantes average (puntuaciones medias en los patrones), no dirigidos y estudiantes pasivos (puntuaciones bajas en todos los patrones). En su conjunto, el alto rendimiento es descrito por el patrón MD/ac, las estrategias de afrontamiento de reevaluación positiva, la planificación de los recursos propios y la búsqueda de apoyo social. Pero además con el esfuerzo. Por su parte, el bajo rendimiento en los dos primeros años de carrera se caracteriza por el patrón pasivo idealista, el no dirigido y el dirigido a la reproducción; todos los factores estresores y las reacciones ante el estrés de agotamiento físico, irascibilidad y pensamientos negativos. Por último, el perfil que tiene tendencia a abandonar la universidad en los dos primeros cursos es el patrón pasivo idealista, con presencia de los factores estresores de obligaciones académicas y expediente y perspectivas de futuro. Además, se identifica que la mayor adaptación y el éxito en la universidad pasa por desarrollar la estrategia de autorregulación, adquirir estrategias de afrontamiento y multiplicar esta combinación con el esfuerzo, los cual deriva en un alto rendimiento.

University failure in Ibero-America obtains alarming rates, especially in the first years (Spain 33.9% and Latin America 50%). The associated factors refer to a superficial conception of learning, regulatory difficulties, execution difficulties and low intrinsic motivation in early-degree students. This contrasts with the university methodology oriented towards autonomous and self-regulated learning. Thus, this dissonance between the ways of learning (learning patterns) and the requirements of the university context seems to be at the core of academic stress in students. A stress that must also be self-managed. All this, with the aim of acquiring the necessary knowledge and this be reflected in their academic performance. This doctoral thesis aimed to analyze the evolution of learning patterns and their relationship with regulation strategies, academic stress, effort and performance in the first two years of university in Ibero-America. A longitudinal study was designed in which information was obtained at the beginning of the first year second semester and the operation was repeated in the second year second semester. There was a sample of 458 students (between 16 and 48 years old) from disciplines related to Educational Sciences belonging to eight collaborating universities distributed in seven Ibero-American countries (Argentina, Chile, Colombia, Spain, Mexico, Peru and Venezuela). The Inventory of Learning Patterns (ILP) was applied to identify learning patterns. Regarding stress, three different questionnaires that allow the identification of stressors were applied, through the Academic Stress Questionnaire at the University (CEAU), the reactions using the survey Reactions - Academic Stress Questionnaire (R-CEA) and the coping strategies based on the Coping survey - Academic Stress Questionnaire (A-CEA). A sociodemographic and academic performance questionnaire was also applied, which also had questions about effort. Two analyses were carried out, one focused on the variables and the other focused on the subjects. The results indicate the existence of an empirical structure of four patterns (PI, MD ac, RD and UD) and five groups of students that respond to flexible students (high scores in all patterns), directed to the meaning in action, average students (with medium scores on patterns), undirected, and passive students (low scores on all patterns). As a whole, high performance is described by the MD/ac pattern, positive reappraisal coping strategies, self-resource planning, and seeking social support. But also with effort. On the other hand, low performance in the first two years of the degree is characterized by the idealistic passive pattern, the undirected one and the one directed to reproduction; all stressors and stress reactions of physical exhaustion, anger and negative thoughts. Lastly, the profile with a tendency to drop out of university in the first two years is the idealistic passive pattern, with the presence of the stressors of academic obligations and records and future prospects. In addition, it is identified that the greatest adaptation and success in the university happens by developing the self-regulation strategy, acquiring coping strategies and multiplying this combination with effort, which results in high performance.