Reacciones adversas a medicamentos con desenlace mortal en pacientes hospitalizados: análisis descriptivo y comparación de dos métodos para la detección de casos

Abstract

Les reaccions adverses a medicaments (RAM) comporten una càrrega clínica, social i econòmica elevada com a conseqüència d’un risc potencialment mortal, interrupció d’un tractament eficaç, intervencions mèdiques addicionals, usos de serveis de salut i hospitalitzacions prolongades. A més, les RAM també són una causa important de mortalitat i en l’àmbit hospitalari són els esdeveniments de seguretat més comuns. Les RAM amb desenllaç mortal són la cinquena causa de mort hospitalària. La farmacovigilància, ja sigui realitzada per notificació espontània o per vigilància activa, juga un paper important en la detecció, notificació i valoració de les sospites de RAM. L’objectiu general d’aquesta Tesi Doctoral és descriure les característiques de les RAM amb desenllaç mortal notificades al programa de farmacovigilància hospitalari de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) que inclou tant notificacions espontànies realitzades per professionals de la salut del centre com a la vigilància activa realitzada per farmacòlegs clínics i infermeres especialitzades. Els resultats obtinguts es poden veure reflectits en dos articles científics publicats cronològicament a les revistes British Journal of Clinical Pharmacology (BJCP) i Journal of Clinical Medicine (JCM). El primer article es va centrar en descriure les característiques de les RAM amb desenllaç mortal notificades al programa de farmacovigilància hospitalària per farmacòlegs clínics i infermeres especialitzades després de fer una vigilància activa. Aquest mètode seleccionat els casos potencials de RAM amb desenllaç mortal del registre de mortalitat de l’hospital de l’any 2015. Els casos eren revisats sí el diagnòstic de mort del pacient orientava a una causa farmacològica (per exemple, insuficiència renal aguda, arrítmies cardíaques, hemorràgies, infeccions, pancreatitis o hepatitis). Els resultats van mostrar una incidència de RAM amb desenllaç mortal de tots els ingressos hospitalaris del 0,34% i una incidència de tots els casos de mort del 7%. Les RAM amb desenllaç mortal més freqüents van ser les hemorràgies cerebrals i les infeccions en pacients immunodeprimits. Els fàrmacs més freqüentment involucrats van ser els antineoplàstics, els glucocorticoides i els antitrombòtics. En un 44% dels casos hi va haver una interacció farmacològica, per tant, potencialment prevenibles. També es va identificar que els factors de risc de RAM amb desenllaç mortal van ser el sexe, l’edat i el nombre de fàrmacs. El segon article descriu les característiques de les RAM amb desenllaç mortal notificades espontàniament pels professionals de salut de l’hospital al programa de farmacovigilància. Es van seleccionar aquells casos de RAM amb desenllaç mortal notificats entre l’any 2009 i el 2018. Els resultats van mostrar que les RAM amb desenllaç mortal més freqüents van ser les hemorràgies seguides de les infeccions. Els fàrmacs més freqüentment involucrats van ser els anticoagulants i/o antitrombòtics i els antineoplàstics. En un 39,7% dels casos hi va haver una interacció farmacològica. A més, en aquesta publicació, es va fer una comparació entre els dos mètodes de farmacovigilància realitzats. Els resultats mostren que la notificació espontània va detectar més reaccions de tipus B (Bizarre) i RAM amb desenllaç mortal que van ocórrer a l’hospital (o durant l’hospitalització); el nombre de fàrmacs concomitants va ser més gran i el tipus de RAM va ser diferent. Els dos estudis posen en manifest que les RAM més freqüents són les hemorràgiques i les infeccions i els fàrmacs més freqüents són els anticoagulants, antitrombòtics i antineoplàstics; .. així com que les interaccions farmacològiques tenen un paper important. Amb els resultats del estudis es conclou que la combinació de diversos mètodes de farmacovigilància és primordial en un programa de farmacovigilància hospitalari per detectar, avaluar, entendre i dissenyar possibles estratègies per prevenir RAM amb desenllaç mortal, per millorar la seguretat dels pacients.

Las reacciones adversas a medicamentos (RAM) conllevan una alta carga clínica, social y económica como resultado de un riesgo potencialmente mortal, interrupción de un tratamiento eficaz, intervenciones médicas adicionales, usos de servicios de salud y hospitalizaciones prolongadas. Además, las RAM también son una causa importante de mortalidad y en el ámbito hospitalario son los eventos de seguridad más comunes. Las RAM con desenlace mortal son la quinta causa de muerte hospitalaria. La farmacovigilancia, ya sea realizada por notificación espontanea o por vigilancia activa, juega un papel importante en la detección, notificación y valoración de sospechas de RAMs. El objetivo general de esta Tesis Doctoral es describir las características de las RAM con desenlace mortal notificadas al programa de farmacovigilancia hospitalario del Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) que incluye tanto notificaciones espontaneas realizadas por profesionales de la salud del centro como vigilancia activa realizada por farmacólogos clínicos y enfermeras especializadas. Los resultados obtenidos se pueden ver reflejados en dos artículos científicos publicados cronológicamente en las revistas British Journal of Clinical Pharmacology (BJCP) y Journal of Clinical Medicine (JCM). El primer artículo se centró en describir las características de las RAM con desenlace mortal notificadas al programa de farmacovigilancia hospitalaria por farmacólogos clínicos y enfermeras especializadas tras realizar una vigilancia activa. Este método ha constado en la selección de potenciales casos de RAM con desenlace mortal del registro de mortalidad del hospital en el año 2015. Los casos eran seleccionados sí el diagnóstico de muerte del paciente orientaba a una causa farmacológica (por ejemplo, insuficiencia renal aguda, arritmias cardiacas, hemorragias, infecciones, pancreatitis o hepatitis). Los resultados mostraron una incidencia de RAM con desenlace mortal de todos los ingresos hospitalarios del 0,34% y una incidencia de todos los casos de muerte del 7%. Las RAM con desenlace mortal más frecuentes fueron las hemorragias cerebrales y las infecciones en pacientes inmunodeprimidos. Los fármacos más frecuentemente involucrados fueron los antineoplásicos, los glucocorticoides y los antitrombóticos. En un 44% de los casos hubo una interacción farmacológica, por lo tanto, potencialmente prevenibles. También se identificó que los factores de riesgo de RAM con desenlace mortal fueron el sexo, la edad y numero de fármacos. El segundo artículo versa en describir las características de las RAM con desenlace mortal notificadas espontáneamente por los profesionales de salud del hospital al programa de farmacovigilancia. Se seleccionaron aquellos casos de RAM con desenlace mortal notificados entre el año 2009 y el 2018. Los resultados mostraron que las RAM con desenlace mortal más frecuentes fueron las hemorragias seguidas de las infecciones. Los fármacos más frecuentemente involucrados fueron anticoagulantes y/o antitrombóticos y los antineoplásicos. En un 39,7% de los casos hubo una interacción farmacológica. Además, en esta publicación, se realizó una comparación entre los dos métodos de farmacovigilancia realizados. Los resultados muestran que la notificación espontánea detectó más reacciones de tipo B (Bizarre) y RAM con desenlace mortal adquiridas en el hospital (o durante una hospitalización); el número de fármacos concomitantes fue mayor y el tipo de RAM va a ser diferente. Ambos estudios ponen en manifiesto que las RAM más frecuentes son las hemorrágicas y las infecciones y los fármacos más frecuentes son los anticoagulantes, antitrombóticos y antineoplásicos. También que las interacciones farmacológicas juegan un papel importante. Con los resultados de los estudios se concluye que la combinación de varios métodos de farmacovigilancia es primordial en un programa de farmacovigilancia hospitalario para detectar, evaluar, entender y diseñar posibles estrategias para prevenir RAM con desenlace mortal, para mejorar la seguridad de los pacientes.

Adverse drug reactions (ADRs) have high clinical, social, and economic burdens as a result of result of a life-threatening risk, stopping an effective treatment, additional medical interventions, use of health services, and long hospitalizations. Furthermore, ADRs are also an important cause of mortality and in the hospital setting they are the most common safety events. Drug-related deaths (DRD) are the fifth cause of hospital death. Pharmacovigilance, whether carried out by spontaneous notification or by active surveillance, plays a key role in the detection, notification, and assessment of suspected ADRs. The general aim of this Doctoral Thesis is to describe the characteristics of the DRDs notified to the Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) pharmacovigilance program, which includes both spontaneous notifications made by health professionals and active surveillance by clinical pharmacologists and specialized nurses. The results can be seen in two scientific articles published in the British Journal of Clinical Pharmacology (BJCP) and the Journal of Clinical Medicine (JCM). The first paper focused on describing the characteristics of DRDs reported to the hospital pharmacovigilance program by clinical pharmacologists and specialist nurses after an active surveillance study. Potential DRD cases were selected from the hospital´s mortality registry of the year 2015 if the patient´s death diagnosis potentially oriented to a death caused by a drug (such as acute renal failure, cardiac arrhythmia, hemorrhage, infections, pancreatitis, or hepatitis). The results showed an incidence of DRD of all hospital admissions of 0.34% and an incidence of all cases of death of 7%. The most common DRD were cerebral haemorrhages and infections in drug-immunosuppressed patients. The most frequently involved drugs were antineoplastics, glucocorticosteroids, and antithrombotics (33%); drug–drug interactions were present in 44% of the cases, therefore potentially preventable. DRD risk factors were also identified as sex, age, and number of drugs. The second article describes the characteristics of DRD spontaneously reported by hospital health professionals to the pharmacovigilance program. The cases of spontaneous reported DRD cases were selected from the pharmacovigilance registry from the year 2009 to 2018. The results showed that the most common DRDs were hemorrhages followed by infections. The most commonly involved drugs were anticoagulants and/or antithrombotics and antineoplastics. A 39.7% of the cases had a drug interaction. Furthermore, in this publication, a comparison was made between the two pharmacovigilance methods. The results show that spontaneous notification reporting detected more type B reactions (Bizarre) and hospital-acquired DRDs; the number of concomitant drugs was higher and the type of ADR was different. Both studies show that the most common ADRs are hemorrhagic, and infections and the most commonly involved drugs are anticoagulants, antithrombotics and antineoplastics. Also, that drug interactions play a role in DRDs. With the results of the studies, we conclude that the combination of several pharmacovigilance methods is essential in a hospital program to detect, assess, understand and design possible strategies to prevent ADRs, to ensure patient safety.