Letalidad y reincidencia en la conducta suicida

Abstract

Objectiu: El propòsit d’aquesta tesi és 1) avaluar l’existència d’associació entre letalitat i reincidència aprofundint en les variables que s’associen a aquests factors de manera independent, 2) analitzar la rellevància de l’adherència terapèutica com a prevenció de les temptatives repetides de suïcidi, 3) estudiar el suïcidi en una subpoblació tan particular como ho és la professió mèdica, i 4) avaluar l'aparició d'ideació suïcida en metges durant la pandèmia. Mètode: Aquesta tesi està composta per quatre articles. S'hi analitzen quatre poblacions. En la primera mostra s'avaluen de manera transversal les característiques clíniques i demogràfiques associades a la letalitat i la reincidència i la seva associació entre elles. En la segona mostra s'avaluen de manera longitudinal els factors clínics i demogràfics associats a la reincidència en una població de suïcides atesos amb especial èmfasi en l'adherència terapèutica. En la tercera mostra, s'avaluen les diferències entre el suïcidi de la professió mèdica i la població general i finalment, en l'últim treball s'investiga l'aparició d'ideació suïcida en metges durant la pandèmia. Resultats: La reincidència i la letalitat es relacionen de manera independent amb algunes variables sociodemogràfiques, però no hem trobat relació entre elles. L'adherència terapèutica no es relaciona amb una menor reincidència en els pacients en seguiment per conducta suïcida. La població mèdica presenta major mortalitat per suïcidi que la població general destacant sobretot les dones. Les dones metges presenten major risc d'ideació suïcida durant la pandèmia que la resta de professionals sanitaris. Conclusions: La descripció dels factors de risc associats a la reincidència i la letalitat i l'absència de relació entre ambdues, així com la necessitat de complementar l'adherència terapèutica en el seguiment per a evitar la repetició de temptativa suïcida, són dades que tenen aplicació en les estratègies preventives en el medi assistencial. Resulta de gran interès destacar la vulnerabilitat de la professió mèdica al suïcidi i més encara, l'alta prevalença d'ideació suïcida en circumstàncies d'estrès com la pandèmia per a incentivar els programes preventius específicament dissenyats per a aquest col·lectiu i contemplar una perspectiva de gènere sobre aquest tema.

Objetivo: El propósito de esta tesis es 1) evaluar la existencia de asociación entre letalidad y reincidencia profundizando en las variables que independientemente se asocian a dichos factores, 2) analizar la relevancia de la adherencia terapéutica como prevención de reintento de suicidio, 3) estudiar el suicidio en una subpoblación tan particular como la profesión médica y 4) evaluar la aparición de ideación suicida en médicos durante la pandemia. Método: Esta tesis está compuesta por cuatro artículos. Se analizan cuatro poblaciones. En la primera muestra se evalúa de modo transversal las características clínicas y demográficas asociadas a la letalidad y la reincidencia y su asociación entre ellos. En la segunda muestra se evalúa de modo longitudinal los factores clínicos y demográficos asociados a la reincidencia en una población de suicidas atendidos con especial énfasis en la adherencia terapéutica. En la tercera muestra, se evalúan las diferencias entre el suicidio de la profesión médica y la población general y finalmente, en el último trabajo se investiga la aparición de ideación suicida en médicos durante la pandemia. Resultados: La reincidencia y la letalidad independientemente se relacionan con algunas variables sociodemográficas, pero no hemos hallado relación entre ellas. La adherencia terapéutica no se relaciona con una menor reincidencia en los pacientes en seguimiento por conducta suicida. La población médica presenta mayor mortalidad por suicidio que la población general destacando sobre todo mujeres. Las mujeres médicos presentan mayor riesgo de ideación suicida durante la pandemia que el resto de profesionales sanitarios. Conclusiones: La descripción de los factores de riesgo asociados a la reincidencia y la letalidad y la ausencia de relación entre ellas, así como la necesidad de complementar la adherencia terapéutica en el seguimiento para evitar el reintento suicida, son datos que tienen aplicación en las estrategias preventivas en el medio asistencial. Resulta de gran interés destacar la vulnerabilidad de la profesión médica al suicidio y más aún, la alta prevalencia de ideación suicida en circunstancias de estrés como la pandemia para incentivar los programas preventivos específicamente diseñados para este colectivo y contemplar una perspectiva de género al respecto.

Objective: The purpose of this thesis is 1) to evaluate the possible association between lethality and recidivism, by examining the variables that are independently associated with these factors, 2) to analyse the relevance of therapeutic adherence in preventing further suicide attempts and, 3) to study suicide in a subpopulation as specific as the physician population and 4) evaluate the appearance of suicidal ideation in physicians during the pandemic. Method: This thesis consists of four articles in which four populations are analysed. In the first sample, the clinical and demographic characteristics associated with fatality and recidivism and their association between them are evaluated in a cross-sectional manner. In the second sample, the clinical and demographic factors associated with recidivism in a population of suicides treated with special emphasis on therapeutic adherence are evaluated longitudinally. In the third sample, the differences between suicide in the medical profession and the general population are evaluated and finally, in the last study, the appearance of suicidal ideation in physicians during the pandemic is investigated. Results: Recidivism and lethality are independently related to some sociodemographic variables, but we have not found a relationship between them. Therapeutic adherence is not associated with a lower recidivism in follow-up patients with suicidal behaviour. Physicians have a higher suicide mortality than the general population, especially the female gender. Female physicians are at higher risk of suicidal ideation during the pandemic than other health professionals. Conclusions: The description of the risk factors associated with recidivism and lethality and the absence of a relationship between them, as well as the need to complement therapeutic adherence during follow-up to prevent repeated suicidal behaviour, are useful data in preventive strategies within the healthcare environment. It is very important to highlight the vulnerability of physicians to suicidal ideation in stressful circumstances such as the pandemic to encourage preventive programs specifically designed for this group and to consider a gender perspective.