Desobeir aux simulacres dans les zones a defendre

Abstract

Treball sobre la desobediència anarquista en llocs d’ocupació, ZAD en relació amb els simulacres. Durant aquesta tesi he tractat de respondre a la hipòtesi que els ocupants aconsegueixen deconstruir els simulacres creant noves vides alternatives. Em centré en el discurs i les accions dels activistes, utilitzant la metodologia etnogràfica. Durant els sis anys que va durar la meva tesi, em fui a viure als meus camps de recerca per poder analitzar-los en una situació real. Descobreixo que, tot i que els activistes aconsegueixen deconstruir el simulacre de la societat de consum i l’exposició, és molt difícil, malgrat els esforços comuns, deconstruir el simulacre del sexisme, la masculinitat, la lluita i la classe social. L’ estructura economico política capitalista i neoliberal ha condicionat, i malgrat la destrucció del simulacre que comporta, el sexisme segueix estant molt present en aquestes lluites. Tot i que els anarquistes lluiten contra totes les formes de discriminació, la lluita pels drets de les dones s’escolta. Això es deu a la lluita contra el sistema economico-polític capitalista i neoliberal que deixa de banda el patriarcat. La lluita pels drets de la dona és constant en aquests àmbits de lluita per establir la igualtat. Així mateix, la lluita contra la divisió de classes és real a les zones d’ ocupació. Nombrosos debats ajuden a deconstruir aquesta divisió. Tanmateix, no tots els activistes tenen el mateix capital cultural i econòmic, la qual cosa determina l’ idioma i les capacitats per sobreviure millor que d’ altres en aquests indrets. Així, tot i que els activistes intenten crear comunes de vida alternatives en les quals l’anarquia, com filosofia política, econòmica i ètica, s’apliqui en el discurs, en l’acció encara no s’aconsegueix.

Trabajo sobre la desobediencia anarquista en lugares de ocupación, ZAD en relación con los simulacros. Durante esta tesis he tratado de responder a la hipótesis de que los ocupantes consiguen deconstruir los simulacros creando nuevas vidas alternativas. Me centré en el discurso y las acciones de los activistas, utilizando la metodología etnográfica. Durante los seis años que duró mi tesis, me fui a vivir a mis campos de investigación para poder analizarlos en una situación real. Descubrí que, aunque los activistas logran deconstruir el simulacro de la sociedad de consumo y la exposición, es muy difícil, a pesar de los esfuerzos comunes, deconstruir el simulacro del sexismo, la masculinidad, la lucha y la clase social. La estructura económico-política capitalista y neoliberal ha condicionado, y a pesar de la destrucción del simulacro que conlleva, el sexismo sigue estando muy presente en estas luchas. Aunque los anarquistas luchan contra todas las formas de discriminación, la lucha por los derechos de las mujeres apenas se escucha. Esto se debe a la lucha contra el sistema económico-político capitalista y neoliberal que deja de lado el patriarcado. La lucha por los derechos de la mujer es constante en estos ámbitos de lucha para establecer la igualdad. Asimismo, la lucha contra la división de clases es real en las zonas de ocupación. Numerosos debates ayudan a deconstruir esta división. Sin embargo, no todos los activistas tienen el mismo capital cultural y económico, lo que determina el idioma y las capacidades para sobrevivir mejor que otros en estos lugares. Así, aunque los activistas intentan crear comunas de vida alternativas en las que la anarquía, como filosofía política, económica y ética, se aplique en el discurso, en la acción todavía no se consigue.

I work on anarchist disobedience in places of occupation, ZAD in relation to simulacra. During this thesis I have tried to answer the hypothesis that occupiers succeed in deconstructing simulacra by creating new alternative lives. I focused on the activists’ discourse and actions, using ethnographic methodology. During the six years of my thesis, I went to live in my research camps in order to analyze them in a real situation. I discovered that, although activists succeed in deconstructing the simulacrum of consumer society and exposure, it is very difficult, despite common efforts, to deconstruct the simulacrum of sexism, masculinity, struggle and social class. The capitalist and neoliberal economic-political structure has conditioned, and despite the destruction of the simulacrum it entails, sexism is still very much present in these struggles. Although anarchists fight against all forms of discrimination, the struggle for women’s rights is hardly heard. This is due to the struggle against the capitalist and neoliberal economic-political system that sets aside patriarchy. The struggle for women’s rights is constant in these areas of struggle to establish equality. Likewise, the struggle against class division is real in the occupation zones. Numerous debates help to deconstruct this division. However, not all activists have the same cultural and economic capital, which determines language and abilities to survive better than others in these places. Thus, although activists try to create alternative communes of life in which anarchy, as a political, economic and ethical philosophy, is applied in discourse, in action it is not yet achieved.