Scultura funeraria romana dei Musei Archeologico e Lapidario di Verona

Abstract

L’escultura funerària és una font d’informació dirigida no només a delinear les relacions socials entre ciutadans individuals o la visibilitat d’una família, sinó també destinada a comprendre el desig dels nuclis esmentats de promoure i mantenir la memòria i el prestigi dels seus membres fins i tot després de la mort. En aquesta investigació s’ha intentat definir la producció escultòrica funerària de la Verona romana mitjançant l’anàlisi d’una mostra de material conservat als Museus Arqueològic i Lapidari de Verona. Les troballes preses en consideració van ser seleccionades prenent com a criteri la presència de decoració figurativa i han estat analitzades a través de l’aspecte formal i iconogràfic del monument, enriquint i consolidant la informació obtinguda tant per les dades deduïbles de l’aparell epigràfic com per la comparació amb contextos provincials ja coneguts. A nivell iconogràfic, l’escultura funerària veronesa adopta els principals models difosos a la capital i transmesos a la regió cisalpina. Es distingeix per la sobrietat de la decoració destinada als monuments funeraris; tanmateix, aquesta sobrietat no motiva la disminució de la qualitat dels tallers locals, que demostren un coneixement dels models urbans i, de vegades, una capacitat de reelaboració local molt polifacètica i conscient dels mateixos. La senzillesa de la decoració veronesa troba el seu valor específic en les referències al·legòriques dels motius elegits, de vegades genèrics, altres específicament desitjats pel comitent. Fins i tot quan és especialment esquemàtica, la figuració es fa amb atenció al detall i amb homogeneïtat compositiva, encaixant perfectament en els altres elements constitutius del monument. Tampoc falten obres de més monumentalitat i millor qualitat, cosa que confirma l’habilitat dels tallers locals.

La escultura funeraria es una fuente de información dirigida no sólo a delinear las relaciones sociales entre ciudadanos individuales o la visibilidad de una familia, sino también destinada a comprender el deseo de dichos núcleos de promover y mantener la memoria y el prestigio de sus miembros incluso después de la muerte. En esta investigación se ha intentado definir la producción escultórica funeraria de la Verona romana mediante el análisis de una muestra de material conservado en los Museos Arqueológico y Lapidario de Verona. Los hallazgos tomados en consideración fueron seleccionados tomando como criterio la presencia de decoración figurativa y han sido analizados a través del aspecto formal e iconográfico del monumento, enriqueciendo y consolidando la información obtenida tanto por los datos deducibles del aparato epigráfico como por la comparación con contextos provinciales ya conocidos. A nivel iconográfico, la escultura funeraria veronesa adopta los principales modelos difundidos en la capital y transmitidos en la región cisalpina. Se distingue por la sobriedad de la decoración destinada a los monumentos funerarios; sin embargo, esta sobriedad no motiva la disminución de la calidad de los talleres locales, que demuestran un conocimiento de los modelos urbanos y, a veces, una capacitad de reelaboración local muy polifacética y consciente de los mismos. La sencillez de la decoración veronesa encuentra su valor específico en las referencias alegóricas de los motivos elegidos, a veces genéricos, otras específicamente deseados por el comitente. Incluso cuando es especialmente esquemática, la figuración se realiza con atención al detalle y con homogeneidad compositiva, encajando perfectamente en los demás elementos constitutivos del monumento. Tampoco faltan obras de mayor monumentalidad y mejor calidad, lo que confirma la habilidad de los talleres locales.

Funerary sculpture is a source of information aimed not only at delineating the social relations between individual citizens or the visibility of a family, but also at understanding the desire of these groups to promote and maintain the memory and prestige of their members even after death. This research has attempted to define the funerary sculptural production of Roman Verona by analysing a sample of material preserved in the Archaeological and Lapidary Museums of Verona. The finds taken into consideration were selected on the basis of the presence of figurative decoration and were analysed through the formal and iconographic aspects of the monument, enriching and consolidating the information obtained both from the data deduced from the epigraphic apparatus and from the comparison with known provincial contexts. In iconographic terms, Veronese funerary sculpture adopts the main models widespread in the capital and transmitted in the Cisalpine region. It is distinguished by the sobriety of the decoration used for funerary monuments; however, this sobriety does not diminish the quality of the local workshops, which demonstrate a knowledge of roman models and, at times, a very multifaceted and conscious capacity for local reworking. The simplicity of Veronese decoration finds its specific value in the allegorical references of the motifs chosen, sometimes generic, sometimes specifically desired by the client. Even when it is particularly schematic, the figuration is executed with attention to detail and compositional homogeneity, fitting in perfectly with the other constituent elements of the monument. There is also no lack of works of greater monumentality and better quality, which confirms the skill of the local workshops.