Escritura colaborativa en línea para la elaboración del género de discurso

Abstract

La escritura colaborativa en línea en la aplicación de la metodología Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) ha sido poco estudiada. De manera frecuente, la investigación especializada en el área da cuenta de los beneficios que este método activo ofrece para la adquisición profunda de conocimientos, pero son menos las investigaciones que abordan los componentes solidarios del trabajo en equipo desarrollado digitalmente y los aprendizajes lingüísticos y discursivos del género producto de la resolución del problema planteado. En esta tesis doctoral se presentan tres estudios de caso con el objetivo general de explorar la escritura colaborativa del género informe de resolución de problemas como resultado de la aplicación de la metodología Aprendizaje Basado en Problemas en el contexto de la Biología: dos estudios de caso de una universidad española y uno de una universidad chilena. Los participantes son estudiantes de primer año de áreas afines a la Biología y sus profesores. A partir del estudio de estos casos ofrecemos un conjunto de seis artículos que responden, por una parte, a una representación de los perfiles más relevantes de los participantes de la producción colaborativa en línea con el objetivo de describir exhaustivamente cómo escriben los estudiantes cuando resuelven un ABP. Por otra parte, indagamos en la evaluación de la escritura colaborativa desde una perspectiva sociocultural. De este modo, logramos dar cuenta de los efectos que la evaluación produce en los procesos regulatorios y en los aprendizajes que obtienen los estudiantes cuando realizan producciones escritas colaborativamente. Finalmente, atendemos a los rasgos discursivos del género informe de resolución de problemas producto del ABP, con la finalidad de comprender cómo los docentes retroalimentan este género atendiendo a su organización retórica. En este marco, esta investigación no busca la generalización de los resultados, pues los hallazgos de los estudios de caso se circunscriben a los contextos particulares en que se sitúan. En conjunto los resultados demuestran que los estudiantes utilizan diversas herramientas digitales, como paquetes ofimáticos y herramientas en línea, y desarrollan distintos perfiles flexibles y solidarios al momento de producir un texto como resultado de un ABP. Además, aunque los discentes adquieren ciertos aprendizajes que obedecen a conceptos y procedimientos tanto disciplinares como discursivos, es necesario corregular más el viii proceso seguido. Finalmente, la organización retórica del informe de resolución de problemas genera dificultades entre los alumnos, que pueden ser solventadas por los docentes a través del modelado del género y una retroalimentación dinámica y expansiva. Las implicaciones de estos resultados constituyen una contribución muy relevante, tanto desde el punto de vista didáctico, para profundizar en el ABP a través de la escritura colaborativa, como descriptivo, para caracterizar con detalle el género de discurso escrito en colaboración analizado: el informe de resolución de problemas.

Online collaborative writing in the application of Problem-Based Learning (PBL) methodology has been little studied. Frequently, specialised research in the area reports on the benefits that this active method offers for the acquisition of in-depth knowledge, but there is less research that addresses the solidarity components of teamwork developed digitally and the linguistic and discursive learning of the genre as a result of solving the problem posed. In this doctoral thesis three case studies are presented with the general objective of exploring the collaborative writing of the problem-solving report genre as a result of the application of the Problem-Based Learning methodology in the context of Biology: two case studies from a Spanish university and one from a Chilean university. The participants are first-year students in biology-related fields and their teachers. From the study of these cases, we offer a set of six articles that respond, on the one hand, to a representation of the most relevant profiles of the participants in online collaborative production with the aim of describing comprehensively how students write when they solve a PBL. On the other hand, we investigate the evaluation of collaborative writing from a sociocultural perspective. In this way, we manage to account for the effects that assessment produces in the regulatory processes and in the learning obtained by students when they produce collaborative writing productions. Finally, we look at the discursive features of the problem-solving report genre as a product of PBL, with the aim of understanding how teachers provide feedback on this genre in terms of its rhetorical organisation. Within this framework, this research does not seek to generalise the results, as the findings of the case studies are confined to the particular contexts in which they are situated. Overall, the results show that students use a variety of digital tools, such as office packages and online tools, and develop different flexible and supportive profiles when producing a text as a result of PBL. Moreover, although the learners acquire certain learning that obeys both disciplinary and discursive concepts and procedures, there is a need for further co-regulation of the process followed. Finally, the rhetorical organisation of the problem-solving report generates difficulties among students, which can be solved by teachers through genre modelling and dynamic and expansive feedback. The implications of these results constitute a very relevant contribution, both from a didactic point of view, to deepen PBL through collaborative writing, and from a descriptive one, to characterise in detail the genre of collaborative writing discourse analysed: the problem-solving report.

L’escriptura col·laborativa en línia a l’aplicació de la metodologia Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) ha estat poc estudiada. De manera freqüent, la investigació especialitzada en l’àrea dóna compte dels beneficis que aquest mètode actiu ofereix per a l’adquisició profunda de coneixements, però són menys les investigacions que aborden els components solidaris del treball en equip desenvolupat digitalment i els aprenentatges lingüístics i discursius del gènere producte de la resolució del problema plantejat. En aquesta tesi doctoral es presenten tres estudis de cas amb l’objectiu general d’explorar l’escriptura col·laborativa del gènere informe de resolució de problemes com a resultat de l’aplicació de la metodologia Aprenentatge Basat en Problemes en el context de la biologia: dos estudis de cas de una universitat espanyola i una universitat xilena. Els participants són estudiants de primer any d’àrees afins a la biologia i als professors. A partir de l’estudi d’aquests casos oferim un conjunt de sis articles que responen, d’una banda, a una representació dels perfils més rellevants dels participants de la producció col·laborativa en línia amb l’objectiu de descriure exhaustivament com escriuen els estudiants quan resolen un ABP. D’altra banda, indaguem a l’avaluació de l’escriptura col·laborativa des d’una perspectiva sociocultural. D’aquesta manera, aconseguim donar compte dels efectes que l’avaluació produeix en els processos regulatoris i en els aprenentatges que obtenen els estudiants quan fan produccions escrites col·laborativament. Finalment, atenem als trets discursius del gènere informe de resolució de problemes producte de l’ABP, amb la finalitat de comprendre com els docents retroalimenten aquest gènere atenent la seva organització retòrica. En aquest marc, aquesta investigació no cerca la generalització dels resultats, ja que els resultats dels estudis de cas se circumscriuen als contextos particulars en què se situen. Globalment, aquests resultats demostren que els estudiants utilitzen diverses eines digitals, com ara paquets ofimàtics i eines en línia, i desenvolupen diferents perfils flexibles i solidaris al moment de produir un text com a resultat d’un ABP. A més, encara que els discents adquireixen certs aprenentatges que obeeixen a conceptes i procediments tant disciplinars com discursius, cal corregular més el procés seguit. Finalment, l’organització retòrica de l’informe de resolució de problemes genera dificultats entre els xii alumnes, que poden solucionar els docents a través del modelatge del gènere i una retroalimentació dinàmica i expansiva. Les implicacions d'aquests resultats constitueixen una contribució molt rellevant, tant des del punt de vista didàctic, per aprofundir en l’ABP a través de l’escriptura col·laborativa com descriptiu, per caracteritzar amb detall el gènere de discurs escrit en col·laboració analitzat: l’informe de resolució de problemes.