Mecanismos y consecuencias clínicas de los patrones electrocardiográficos de infarto agudo de miocardio con bloqueo de rama izquierda del haz de His

Abstract

El diagnòstic d’infart de miocardi en presència de bloqueig de branca esquerra del feix de His (BBEFH) és un repte per al clínic, donat que els canvis electrocardiogràfics intrínsecs al propi trastorno de la conducció basal poden emmascarar els patrons electrocardiogràfics d’isquèmia. L’estratègia actual, recomanada per les guies clíniques europees és realitzar una coronariografia emergent a tots els pacients amb sospita de síndrome coronària aguda i bloqueig de branca esquerra no conegut però, aquesta estratègia presenta un nombre de falsos positius molt elevat. A pesar de que s’han creat diversos algoritmes electrocardiogràfics pel diagnòstic d’infart en presència de BBEFH, no es recomana el seu us generalitzat degut a la falta de sensibilitat. La present tesi doctoral es composa d’un estudi experimental publicat al 2019 i un estudi clínic encara no publicat, que analitza els patrons electrocardiogràfics associats a la localització i duració de la isquèmia miocàrdica amb l’objectiu, per una banda, de demostrar que existeixen canvis electrocardiogràfics específics a pesar del trastorn de la conducció i, per altra banda, objectivar l’impacte que té la localització i duració de la isquèmia sobre la capacitat diagnòstica dels algoritmes actualment publicats. Els resultats del nostre treball aporten una millor caracterització electrocardiográfica dels pacients amb infart i BBEFH. El patró electrocardiogràfic d’aquests pacients difereix significativament en base a la localització, transmuralitat i duració de la isquèmia miocàrdica. L’anàlisi electrocardiogràfic minuciós d’aquests patrons permetrà millorar l’eficàcia dels algoritmes diagnòstics actuals.

El diagnóstico de infarto de miocardio en presencia de bloqueo de rama izquierda del haz de His (BRIHH) es un reto para el clínico, dado que los cambios electrocardiográficos intrínsecos al trastorno de conducción basal pueden enmascarar los patrones electrocardiográficos de isquemia. La estrategia actual, recomendada por las guías clínicas europeas es realizar una coronariografía emergente a todos los pacientes con sospecha de síndrome coronario agudo y bloqueo de rama izquierda no conocido, sin embargo, esta estrategia cuenta con un número de falsos positivos muy elevado. A pesar de que se han creado diversos algoritmos electrocardiográficos para el diagnóstico de infarto en presencia de BRIHH, no se recomienda su uso generalizado por falta de sensibilidad. La presente tesis doctoral se compone de un estudio experimental publicado en 2019 y un estudio clínico todavía no publicado, que analizan los patrones electrocardiográficos asociados a la localización y duración de la isquemia miocárdica con el objetivo, por un lado, de demostrar que existen cambios electrocardiográficos específicos a pesar del trastorno de la conducción y, por otro lado, objetivar el impacto que tiene la localización y duración de la isquemia en la capacidad diagnóstica de los algoritmos actualmente publicados. Los resultados de nuestro trabajo aportan una mejor caracterización electrocardiográfica de los pacientes con infarto y BRIHH. El patrón electrocardiográfico de estos pacientes difiere significativamente en base a la localización, transmuralidad y duración de la isquemia miocárdica. El análisis electrocardiográfico minucioso de estos patrones permitirá mejorar la eficacia de los algoritmos diagnósticos actuales.

The electrocardiographic recognition of acute myocardial infarction in patients with concurrent left bundle branch block (LBBB) is hampered by background changes in ST-segment directly caused by the basal LBBB. Nowadays, the European clinical guidelines, recommend to perform an emergent coronary angiography in all patients with suspected acute coronary syndrome and unknown left bundle branch block, but this strategy has a very high number of false positives. Although various electrocardiographic algorithms have been created for the diagnosis of acute myocardial infarction in the presence of LBBB, their use is not recommended due to lack of sensitivity. This thesis consists of an experimental and a clinical studies which analyze the electrocardiographic patterns associated with the location and duration of myocardial ischemia with the aim, on the one hand, to demonstrate that there are specific electrocardiographic changes despite the conduction disorder and, on the other hand, to objectify how the location and duration of the ischemia impact on the diagnostic accuracy of the currently published algorithms. The results of our work provide a better electrocardiographic characterization of patients with infarction and LBBB. The electrocardiographic patterns of these patients differs significantly based on the location, extension, and duration of the myocardial ischemia. A detailed analysis of these patterns will improve the efficacy of current diagnostic algorithms.