Prescripció d'opioides forts en el tractament del dolor crònic no oncològic per part dels metges de família de Catalunya. Anàlisi quantitativa i qualitativa de la prescripció

Abstract

INTRODUCCIÓ:

La prescripció d’Opioides Forts (OF) és cada cop més habitual a les consultes d'Atenció Primària (AP) de Catalunya, amb un augment sostingut de la DHD (dosi/1.000 habitants/dia). Aquest augment és especialment significatiu en el Dolor Crònic No Oncològic (DCNO), en el que el temps d’exposició al fàrmac augmenta de manera exponencial els riscos associats a la seva prescripció. HIPÒTESI:

La prescripció global d’opioides forts pel tractament del dolor crònic no oncològic per part dels Metges de Família catalans presenta un patró de creixement sostingut, amb àrees susceptibles de millora en base a les directrius de les guies de pràctica clínica.

OBJECTIUS:

1) Objectiu principal: Quantificar i caracteritzar la prescripció global d'opioides forts pel dolor crònic no oncològic per part dels Metges de Família de Catalunya durant el període 2013- 2017.

2) Objectius secundaris:

a. Investigar la prescripció no segura d'opioides forts per part dels Metges de Família. b. Descriure les pautes de prescripció d’opioides forts (titulació, dosis de rescat). c. Explorar la relació dels Metges de Família (MF) amb les Unitats de Dolor de referència. d. Descriure les dosis i tipus d’opioides forts prescrits pels MF i les indicacions per les que s’han prescrit. e. Quantificar l’impacte econòmic de la prescripció d’opioides forts a Catalunya. f. Detectar el nombre de pacients amb dosis d’opioides forts per sobre de la dosi diària recomanada (DDD).

g. Quantificar i descriure les prescripcions concomitants de risc d’opioides forts. h. Descriure les pautes de prescripció i dosis de fentanil d’alliberament transmucós immediat i les indicacions per les que s’ha prescrit.

MÈTODES:

En una primera fase es realitzà un estudi descriptiu mitjançant enquesta autoadministrada per correu electrònic, enviada a tots els MF socis de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària). Basant-nos en les respostes de l’enquesta, es dissenyà un estudi de base poblacional descriptiu, retrospectiu, longitudinal amb obtenció de dades anonimitzades de prescripció d’OF per DCNO (més de 3 mesos) dels usuaris de Catalunya majors de 15 anys durant 5 anys (2013-2017) per part dels MF, amb la col·laboració de l’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) mitjançant el Programa PADRIS (Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut). En una segona fase, es seleccionaren els pacients de la base de dades que havien rebut prescripcions concomitants (PC) de risc de fàrmacs depressors del sistema nerviós central amb OF (gabapentinoides, benzodiazepines i antidepressius) i els que havien rebut Fentanil d’Alliberament Transmucós Immediat (FATI).

PRINCIPALS RESULTATS:

De 3602 enquestes enviades, es van rebre 551 respostes. La gran majoria (87%) de MF refereixen prescriure OF per dolor musculesquelètic. Quasi la meitat (48.6%) prescriuen FATI. La gran majoria (78.7%) intenten disminuir les dosis de benzodiazepines al prescriure OF. Els efectes adversos més habituals que descriuen al prescriure OF són el restrenyiment i les nàusees. Les principals dificultats que refereixen al prescriure OF són el seu maneig (control d’efectes adversos, tolerància, control del dolor, seguiment) (71%) i la resistència al consum i prescripció per part de pacients i professionals (18%). La valoració de la interrelació amb les Unitats de Dolor va ser de 2 ± 1 (escala 1 al 5), éssent els problemes de comunicació (52.2%) i d’accessibilitat (27.1%) els principals punts de millora.

Dels 22.691 pacients inclosos a l’estudi de base poblacional, 17.509 (77.2%) eren dones, 10.585 (46.6%) tenien més de 80 anys, i la majoria tenien ingressos de menys de 18.000 euros l’any. La majoria de pacients tenien patologia musculesquelètica i trastorns psiquiàtrics. S’observa una predominància del fentanil transdèrmic a la DDD per mil habitants/dia, amb un maxim increment de la DDD en el tapentadol (increment del 312%) en el període estudiat. S’observa un augment del 66.89% de la DDD total per mil habitants/dia entre el 2013 (0.737) i el 2017 (1.23). La DEM/dia (Dosi Equivalent de Morfina) mitja de tots els fàrmacs va ser de 83.09 mg. Els OF que van suposar un major cost van ser el fentanil transdèrmic i el FATI, éssent el tapentadol l’OF amb el major augment en el cost durant el període estudiat. 20.534 pacients (89.7%) havien rebut PC de risc. Els homes i les persones amb més ingressos van rebre menys PC de risc. Les benzodiazepines i els fàrmacs Z van ser prescrits de manera concomitant amb OF a 15.883 (70%) pacients, els antidepressius a 14.932 (65%) i els gabapentinoides a 11.267 (49%) pacients. 483 pacients (21.32%) van rebre FATI (2.266 prescripcions totals) sense un OF de base.

CONCLUSIONS:

En base als MF enquestats, els seus patrons de prescripció d’OF en DCNO s’adeqüen majoritàriament a les guies clíniques, tot i que existeixen àrees de millora, com l’ús de FATI. Els MF demanden formació en dolor, perceben resistències en la prescripció d’OF i creuen necessari millorar la relació amb les Unitats del Dolor. La prescripció d’OF per DCNO per part dels MF catalans ha augmentat de forma sostinguda durant el període estudiat, especialment en pacients vulnerables (dones grans amb pocs ingressos) a dosis altes o molt altes. Els nous OF estan desplaçant altres fàrmacs. Un alt percentatge de pacients van rebre PC de risc amb OF amb riscos coneguts, així com FATI per indicacions no autoritzades.