Aproximació a l'estudi de l'espectacle religiós medieval: el Misteri o Festa d'Elx

Abstract

"Le théatre du Moyen Age est un inconnu", Així iniciava Henri Rey-Flaud el seu apassionant assaig “Le cercle magique”, que ha suscitat tota mena de polèmiques i àdhuc de desqualificacions per mor de la seva audàcia i agosarades però suggestives hipòtesis.

El cert és que la noció de teatre és pràcticament desconeguda per a la societat medieval, fonamentalment agrària i que ja en els seus inicis havia oblidat el llegat del teatre antic amb el desmoronament de l'imperi romà i el declivi de les ciutats. La cultura cristiana, coneixia, tanmateix, altres tipus de teatralitat basats en el ritu, en la cerimònia comunitària; i la litúrgia, pregonament arrelada en aquesta tradició, s'iniciaria, doncs, amb noves formes rituals. Les formes dramàtiques medievals, almenys en principi, no responen a necessitats estètiques sinó antropològiques.

Però la historia no es pot engabiar en compartiments closos. Tampoc I'Edat Mitjana no és un bloc homogeni i no podem fer generalitzacions al respecte. De fet observem, almenys, tres etapes distintes que es corresponen, d'alguna manera, amb la practica escènica, Un primer període, que hom anomena Alta Edat Mitjana, i que nosaltres designaríem com a època pagano-medieval, que teatralment podem anomenar etapa iniciàtica (ss. IV-IX). Una segona etapa, que anomenaríem feude-medieval, i que significarà un procés d'assimilació teatral (ss. IX-XIl). Finalment, amb el renaixement de les ciutats, s'iniciarà I'etapa burgo-medieval i suposarà per a les pràctiques dramàtiques una gairebé total integració (ss. XIII-XVI) : sorgiran els anomenats “Misteris”, quan el laïcat es fa seves les dramatitzacions eclesiàstiques i les empelta del llevat ritual popular, condemnat a desaparèixer, que només sobreviu inserit en la nova religió. El nostre estudi, centrat en un espectacle nascut en el darrer període burgo-medieval, transcendit a través de la seqüela de I'Edat Mitjana que fou l'Antic Règim i perviscut fins al present malgrat la revolució industrial, se cenyirà, Iògicarnent, a I'activitat dramàtica durant aquests últims segles medievals i post-medievals, i especialment en aquesta "segunda Edad Media, a mi paladar la edad más atractiva del pasado europeo" en paraules d'Ortega y Gasset.