Kulangsu (1684-1903): un enclave entre imperios

Abstract

Aquesta tesi estudia l’illa de Kulangsu, a Xiamen (Fujian, Xina), des de finals del segle XVII fins a principis del segle XX. Hi ha estudis importants sobre la seva etapa com a concessió internacional al segle XX, però nosaltres ampliem temes i cronologia. A partir de documentació arxivística molt plural, amb fonts inèdites civils o eclesiàstiques, a arxius occidentals i xinesos, la nostra tesi s’estructura en quatre apartats. La trajectòria històrica de Kulangsu i el seu territori per establir unes condicions singulars de partida i que es mantingueren al llarg del període; una anàlisi de l’evolució social i econòmica, tot incidint en els intercanvis a nivell transimperial entre Àsia i el món; la societat de la illa com a cruïlla de cultures i credos durant els segles XVII a XX; i, finalment, un estudi sobre la incidència de les guerres de l’Opi, les relacions internacionals i les tensions de començaments de l’època contemporània a Kulangsu. Al llarg de la tesi s’ observa la formació d’ una comunitat diversa culturalment, fruit d’ un procés prolongat i complex d’interaccions, amb uns trets econòmics, socials i religiosos particulars, en comparació amb la propera Xiamen. Per això, en aquest treball se singularitza la identitat de Kulangsu, exposant les claus per comprendre com l’illa va atreure l’interès de les noves potències occidentals i com es va convertir en un espai comunitari global i alhora vinculat a les dinàmiques xineses. Kulangsu va ser un llindar destacat en la comunicació entre la Xina i la resta del planeta. Analitzem l’entorn social del sud de Fujian, des de la dinastia Qing, per fer llum sobre les forces socioeconòmiques que van permetre l’auge del comerç i el manteniment d’una tradició nàutica al llarg dels segles. Revisem també l’establiment de les xarxes marítimes de la primera globalització que van connectar Xiamen amb els territoris europeus i les colònies asiàtiques o americanes. Amb això reevaluem el paper específic de Kulangsu en un marc tan canviant i impactant, alhora que aprofundim en les trobades culturals i religioses que es van donar a l’àrea. Al final del treball, com a conclusions de la nostra investigació, mostrem com l’impacte de les forces continentals xineses i transoceàniques a les transformacions socials de la localitat va ser un factor de transformació immediata i de llarg abast. A més d’altres temes com el sistema de comerç, el paper dels intermediaris, el problema amb els culins o les activitats religioses, que ofereixen una perspectiva del moviment de persones, béns i idees a Kulangsu, que ens permeten prendre-la com a referència de fenòmens d’integració multicultural global experimentats en enclavaments semblants per a futurs estudis d’història local.

“Esta tesis estudia la isla de Kulangsu, en Xiamen (Fujian, China), desde fines del siglo XVII hasta principios del siglo XX. Existen estudios importantes sobre su etapa como concesión internacional en el siglo XX, pero nosotros ampliamos temas y cronología. A partir de documentación archivística muy plural, con fuentes inéditas civiles o eclesiásticas, en archivos occidentales y chinos, nuestra tesis se estructura en cuatro apartados. La trayectoria histórica de Kulangsu y su territorio para establecer unas condiciones singulares de partida y que se mantuvieron a lo largo del período; un análisis de la evolución social y económica, incidiendo en los intercambios a nivel transimperial entre Asia y el mundo; la sociedad de la isla como encrucijada de culturas y credos durante los siglos XVII a XX; y, finalmente, un estudio sobre la incidencia de las guerras del Opio, las relaciones internacionales y las tensiones de comienzos de la época contemporánea en Kulangsu. A lo largo de la tesis se observa la formación de una comunidad diversa culturalmente, fruto de un proceso prolongado y complejo de interacciones, con unos rasgos económicos, sociales y religiosos particulares, en comparación con la cercana Xiamen. Por ello, en este trabajo se singulariza la identidad de Kulangsu, exponiendo las claves para comprender cómo la isla atrajo el interés de las nuevas potencias occidentales y de qué manera se convirtió en un espacio comunitario global y a la vez vinculado a las dinámicas chinas. Kulangsu fue un umbral destacado en la comunicación entre China y el resto del planeta. Analizamos el entorno social del sur de Fujian, desde la dinastía Qing, para arrojar luz sobre las fuerzas socioeconómicas que permitieron el auge del comercio y el mantenimiento de una tradición náutica a lo largo de los siglos. Asimismo, revisamos el establecimiento de las redes marítimas de la primera globalización que conectaron Xiamen con los territorios europeos y las colonias asiáticas o americanas. Con ello reevaluamos el papel específico de Kulangsu en un marco tan cambiante e impactante, a la vez que profundizamos en los encuentros culturales y religiosos que se dieron en el área. Al final del trabajo, como conclusiones de nuestra investigación, mostramos cómo el impacto de los fuerzas continentales chinas y transoceánicas en las transformaciones sociales de la localidad fue un factor de transformación inmediata y de largo alcance. Además de otros temas como el sistema de comercio, el papel de los intermediarios, el problema con los culíes o las actividades religiosas, que ofrecen una perspectiva del movimiento de personas, bienes e ideas en Kulangsu, que nos permiten tomarla como referencia de fenómenos de integración multicultural global experimentados en enclaves semejantes para futuros estudios de historia local.

This thesis is focused on Kulangsu Island in Xiamen (Fujian, China) from the end of the 17th century to the start of the 20th century. While previous studies were centred on its period as an international concession in the 20th century, we hereby further investigate from an extended magnitude of topics and chronology. Based on a comprehensive range of archival documentation, together with unpublished civil and ecclesiastical sources in Western and Chinese archives, our thesis will be structured in four sections: to follow the historical trajectory of Kulangsu and its territory in order to characterize the unique initiative factors retained throughout the period; to analyse the social and economic development, with an emphasis on the crosstalk among empires from Asia and the world; to consider the island as a melting pot of cultures and religions during the 17th to 20th centuries; lastly, to look into the impacts of the Opium Wars, international relations and the tensions of the early contemporary period on Kulangsu. Throughout the thesis, we have noticed the formation of a culturally diverse community in Kulangsu, owing to a series of long-term complex interactions, particularly distinct in economic, social and religious features compared to nearby Xiamen. Therefore, this study will highlight Kulangsu, and elaborate the crucial points to understand how the island drew the attention of the new Western powers and how it grew into a global community space meanwhile still connected to Chinese dynamics. Kulangsu represented as a prominent channel for communication between China and the rest of the world. We critically analysed the social environment of southern Fujian, from the Qing dynasty onwards, to shed light on the social and economic driving forces that enabled the rise of trade and the maintenance of a nautical tradition over the centuries. We also review the establishment of the maritime networks of early globalisation that connected Xiamen with European territories and Asian or American colonies. Combining all aspects, we re-evaluate the specific role of Kulangsu in such a changing and influencing framework and delve into emerging encounters of the cultural and religious in the area. In the last section as conclusions of our research, we demonstrate how the Chinese and transoceanic continental forces have effect on the social transformations of the local community in an immediate and far-reaching way. As for other themes like the trade system, the role of intermediaries, the coolie affair, and religious activities, we present a perspective on the flow of people, goods and ideas in Kulangsu, which could be referred to in future studies of local history regarding global multicultural integration phenomena experienced in similar historical enclaves.