Els Ex-libris dibuixats per Josep Triadó y Mayol

Abstract

El naixement de l’ex-libris artístic constitueix una evidència més de la repercussió que suposa per a Catalunya la impantació del Modernisme. Tanmateix, la seva continuïtat durant el període noucentista també ens permetrà copsar el canvi de tractòria que es dóna en la vida catalana entre el 1906 i el 1911 i de constar la materialització del triomf de la nova tendència artística. Aquesta funció de “mirall” dels canvis artístics que atorguem a l’exlibrisme català és un dels seus valors més trascendentals. Tot i així, de manera general s’ha silenciat que l’exlibris és, tal vegada, el material més idoni per conèixer millor aquells qui, amb llurs encàrrecs, possibilitaren que un estil artístic determinat es difongués al màxim en uns anys crucials per a la recuperació cultural dels Països Catalans. En aquest sentit, ens vam proposar la tria d’un artista que no tan sols hagués actuat durant el Modernisme i el Noucentisme, sinó que a més ho fes amb intensitat, i que les seves obres fossin recollides pels col·leccionistes més representatius del moviment exlibrista. Tenim la sort que podem disposar d’un aquests artistes: Josep Triadó i Mayol. Per tant, l’objectiu final d’aquest treball és l’estudi de l’obra exlibrística completa d’aquest autor, que abraça des dels primers batecs del moviment exlibrista (1900-1901) fins al seu acabament (1920-1926). La recerca ha inclòs la recollida de la totalitat de la seva obra, l’ordenació cronològica i la localització de dibuixos i planxes calcogràfiques que es donaven com a perdudes després de la Guerra Civil.