Reglamentació, educació i minibàsquet: un estudi històric i comparatiu

Abstract

Aquesta tesi ha estat pensada com una revisió històrica i pedagògica del minibàsquet, tot fent una comparativa de la normativa de joc en diferents països i èpoques. El minibàsquet es desenvolupa a Europa a partir de 1962, primer a Espanya, prenent com punt de partida el biddy-basket que neix als EUA l’any 1950, referent aquest del qual s’anirà allunyant progressivament. Els objectius de la tesi són: per una banda investigar els principals elements filosòfics que configuren els reglaments del minibàsquet; i per una altra banda descriure i raonar l’evolució del minibàsquet entre els anys 1950 i 2020, tant des de la vessant normativa com des de la pedagògica. Això suposa fer una lectura dels canvis i modificacions del reglament des dels punts de vista de la psicologia i de la filosofia política, anant més enllà de les qüestions estrictament tècniques. El mètode que s’ha fet servir per desenvolupar aquesta tesi és un mètode hermenèutic-interpretatiu. A partir de l’anàlisi dels textos dels reglaments i de les bases filosòfiques que els fonamenten s’han estudiat les diferents visions que conviuen en l’activitat esportiva amb infants. Com a instruments per descompondre aquestes diverses visions, així com mirant també aquell important vincle dels adults amb els infants, dos dels pilars teòrics utilitzats han estat la cibernètica i la psicoanàlisi. A partir d’aquestes eines epistemològiques que tenen un tronc comú –tenen una mirada atenta envers la dinàmica totes dues– hem realitzat una lectura dels textos tenint en compte quins són els elements principals que hi apareixen, i quines configuracions es donen. Algunes idees han aparegut reiteradament: participar com a sinònim de jugar a pista; la reacció dels adults davant de la idea d’humiliació dels infants; el desprestigi de la competició; la edistribució del temps de joc (temps de pista) entre els jugadors de l’equip (a partir de la configuració de la norma d’alineació); l’acció d’aturar el marcador i deixar de comptar els punts (norma de tancar acta); el paper dels entrenadors i els àrbitres per fer del minibàsquet una activitat educativa. Com a resultat d’aquesta anàlisi qualitativa i interpretativa dels textos reglamentaris i pedagògics, hem trobat una centralitat temàtica que condiciona l’arquitectura pedagògica de l’activitat i del seu reglament: el mandat de garantir la no humiliació dels jugadors. Hem descobert que les conseqüències d’aquestes i d’altres mesures en els infants porten irremeiablement els jugadors a no reconèixer el producte (el joc) que produeixen ells mateixos, complicant-los el procés d’emancipació cap a la adultesa. Les conclusions principals que volem destacar d’aquesta tesi són: en primer lloc, que els infants que practiquen minibàsquet estan subjectes a una lògica acumulativa (norma d’alineació, norma de tancar acta, limitació de la influència de l’entrenador durant els partits, confusió entre el paper pedagògic de l’entrenador i el nou paper també intencionalment pedagògic de l’àrbitre) segons la qual se’ls retira –o almenys es limita molt– la saludable possibilitat d’esdevenir autors del seu propi joc. I en segon lloc: que aquest tipus de lògica que ha estès la cultura del minibàsquet durant dècades en el món infantil és el motlle a partir del qual s’han confegit la majoria dels reglaments dels miniesports (minihandbol, minivoleibol, futbol 7). Aquesta segona conclusió serveix, així mateix, per justificar la importància d’haver-nos dedicat a revisar l’esperit del mini o, en altres paraules, la filosofia i l’ètica del minibàsquet.

This doctoral thesis has been thought has an historical and pedagogical revision of mini-basketball, by making a comparison of the playing rules in different countries and epochs. Mini-basketball was developed in Europe, first in Spain, taking as a starting point the biddy-basketball born in the USA in 1950, referent from which it will move away progressively. The objectives of the doctoral thesis are: on the one hand, to track the pivotal philosophical elements that configure mini-basketball’s rule books; and on the other hand, to describe and to reason minibasketball evolution between 1950 and 2020, from the normative and pedagogical approaches. That implies to make a reading of changes and modifications in ruling from the psychological and also the political philosophy point of view, and not only as a simple technical concern. The method that has been used to develop this doctoral work is the hermeneutical-interpretative. From the analysis of rule books and from the philosophical basis that hold them the coexisting different visions of children’s sports have been revised. As instruments for decomposing these diverse visions, and also looking at the important bond between adults and children, two of the theorical pillars have been cybernetics and psychoanalysis. From these epistemological tools that have a common root – both have a careful look at the dynamic side– we have made a reading of texts noticing which are the principal elements, and what configurations stablish. Some ideas appeared repeatedly: to join in or to participate as a synonym of playing in the court; the adult reaction in front of the idea of children’s humiliation; the discredit of competition; the redistribution of playing time in the team roster (by the configuration of mandatory playing time rule); the action related with stopping the counter (the counter stop rule); the role of coaches and referees in order to make mini-basketball an educational activity. As a result of this qualitative and interpretative analysis of rule book and pedagogical texts, we have also found a thematic centrality that conditions the activity’s pedagogical architecture and its rule book: the mandate to guarantee to avoid players’ humiliation. We have discovered that the consequences of these and other measures on children lead irremediably players not to recognize the product (the play) they made, making difficult any emancipation process towards adulthood. The most noticeable conclusions that we want to highlight from this thesis are: in first place, that children that play mini-basketball are subject to an accumulative logic (mandatory playing time rule, counter stop rule, the limitation of coach’s influence during games, the confusion between the pedagogical role of coach and the newly and also pedagogical role of the referee) which confluences in the withdrawal -or at least an important limitation- for the healthy possibility of becoming authors of their own game. And in second place: that this kind of logic that has spread the mini-basketball’s culture during decades in the child’s world is the mold from which most of mini-sports rule books (mini-handball, mini-volleyball, football 7 by side) are written. This second conclusion serves, also, to justify the importance of having dedicated this work to “the mini spirit” or, in other words, the mini-basketball philosophy and ethics.