De las formas narrativas brevísimas al microrrelato en la obra de ficción de Borges y en sus antologías

dc.contributor.author
López Díaz, Ricardo
dc.date.accessioned
2022-11-03T06:06:14Z
dc.date.available
2022-11-03T06:06:14Z
dc.date.issued
2022-05-02
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/675842
dc.description.abstract
La finalitat principal d’aquesta tesi doctoral consisteix a estudiar la manera com es poden concebre les aportacions que va exercir Jorge Luis Borges sobre la narrativa brevíssima. Aquesta influència es fa en tres moviments: primer, l’anàlisi del Borges lector de microrelats i creador d’antologies de ficcions brevíssimes; segon, l’estudi del Borges productor i narrador de microrelats; i tercer, un examen de l’anomenada empremta de Borges, en què un corpus de microrelats d’escriptors espanyols i hispanoamericans assenyala una manifesta o suposada influència borgiana. Els catorze autors contemporanis del corpus són José María Merino, Luis Mateo Díez, Juan José Millás, Julia Otxoa, José del Turó, Eugenio Mandrini, Luisa Valenzuela, Raúl Brasca, Ana Maria Shua, Cristina Peri Rossi, René Avilés Fabila, Mònica Lavín, Diego Muñoz Valenzuela i Lilian Elphick. Com a conclusions principals, podem considerar quatre postulats. Primer, els creadors del corpus van créixer i es van formar com a escriptors gràcies a nombroses lectures entre les quals, tard o d’hora, es va reflectir l’empremta borgiana; no obstant això, podem afirmar que en les seves creacions breus i en les maneres de llegir la nostra percepció del patrimoni borgià també va resultar modificada. Segon, a Borges i Bioy Casares, traduir consisteix a reescriure, i, generalment, a recrear. Tercer, les repetides al·lusions a Cervantes tant de la part de Borges com dels autors del corpus il·lustren la insistència temàtica del microrelat com a gènere que assaja constantment l’extrema concisió del relat de cara a la novel·la. Finalment, les preferències borgianes per les literatures orientals obeeixen a un impuls de crear una forma de correspondència entre els sistemes lingüístics propis de la llengua xinesa, per exemple, i l’espanyol; el sistema ideogràfic xinès vol evocar, així, un paradigma de la depuració estilística de la narrativa brevíssima.
en_US
dc.description.abstract
La principal finalidad de esta tesis doctoral consiste en estudiar la forma en que se pueden concebir las aportaciones que ejerció Jorge Luis Borges sobre la narrativa brevísima. Esta influencia se realiza en tres movimientos: primero, el análisis del Borges lector de microrrelatos y creador de antologías de ficciones brevísimas; segundo, el estudio del Borges productor y narrador de microrrelatos; y tercero, un examen de la llamada impronta de Borges, en la que un corpus de microrrelatos de escritores españoles e hispanoamericanos señala una manifiesta o supuesta influencia borgiana. Los catorce autores contemporáneos del corpus son José María Merino, Luis Mateo Díez, Juan José Millás, Julia Otxoa, José de la Colina, Eugenio Mandrini, Luisa Valenzuela, Raúl Brasca, Ana María Shua, Cristina Peri Rossi, René Avilés Fabila, Mónica Lavín, Diego Muñoz Valenzuela y Lilian Elphick. Como principales conclusiones, podemos considerar cuatro postulados. Primero, los creadores del corpus crecieron y se formaron como escritores gracias a numerosas lecturas entre las que, tarde o temprano, se reflejó la impronta borgiana; no obstante, podemos afirmar que en sus creaciones breves y en sus modos de leer nuestra percepción del patrimonio borgiano también resultó modificada. Segundo, en Borges y Bioy Casares, traducir consiste en reescribir, y, generalmente, en recrear. Tercero, las repetidas alusiones a Cervantes tanto de la parte de Borges como de los autores del corpus ilustran la insistencia temática del microrrelato como género que ensaya constantemente la extrema concisión del relato de cara a la novela. Finalmente, las preferencias borgianas por las literaturas orientales obedecen a un impulso de crear una forma de correspondencia entre los sistemas lingüísticos propios de la lengua china, por ejemplo, y el español; el sistema ideográfico chino quiere evocar, así, un paradigma de la depuración estilística de la narrativa brevísima.
en_US
dc.description.abstract
The main purpose of this doctoral thesis is to study the way in which the contributions made by Jorge Luis Borges on the very brief narrative can be conceived. This influence is carried out in three movements: first, the analysis of Borges as a reader of short-short stories and creator of anthologies of brief fictions; second, the study of Borges as a producer and narrator of short-short stories; and third, an examination of the so-called Borges imprint, in which a corpus of short-short stories created by Spanish and Latin American writers indicates a manifest or alleged Borgesian influence. The fourteen contemporary authors of the corpus are José María Merino, Luis Mateo Díez, Juan José Millás, Julia Otxoa, José de la Colina, Eugenio Mandrini, Luisa Valenzuela, Raúl Brasca, Ana María Shua, Cristina Peri Rossi, René Avilés Fabila, Mónica Lavín, Diego Muñoz Valenzuela and Lilian Elphick. As main conclusions, we can consider four postulates. First, the creators of the corpus grew and were trained as writers thanks to numerous readings among which, sooner or later, the Borgesian imprint was reflected; however, we can affirm that in their brief creations and ways of reading our perception of the Borgesian heritage was also modified. Second, in Borges and Bioy Casares, translation consists of rewriting, and, generally, of recreating. Third, the repeated allusions to Cervantes by both Borges and the authors of the corpus illustrate the thematic insistence of the short-story as a genre that constantly rehearses the extreme conciseness of the story towards the novel. Finally, Borges’s preferences for Eastern literature obey an impulse to create a form of correspondence between the linguistic systems of the Chinese language, for example, and Spanish; the Chinese ideographic system wants to evoke, thus, a paradigm of the stylistic purification of the very brief narrative.
en_US
dc.format.extent
332 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Microrelat
en_US
dc.subject
Microrrelato
en_US
dc.subject
Short-short story
en_US
dc.subject
Borges
en_US
dc.subject
Antologia
en_US
dc.subject
Antología
en_US
dc.subject
Anthology
en_US
dc.subject.other
Ciències Socials
en_US
dc.title
De las formas narrativas brevísimas al microrrelato en la obra de ficción de Borges y en sus antologías
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
82
en_US
dc.contributor.authoremail
riclopezd@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Valls, Fernando, 1954-
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyola


Documents

rld1de1.pdf

2.206Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)