Communication and language management in third sector organisations supporting refugees

Abstract

Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el nombre de persones desplaçades ha arribat a un màxim històric. El 2020 hi havia més de 80 milions de persones desplaçades (ACNUR, 2020). Als països receptors, les organitzacions del tercer sector gestionen l’acolliment de sol·licitants d’asil i migrants. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és explorar com les organitzacions del tercer sector que donen suport als refugiats gestionen la comunicació i la diversitat lingüística. L’estudi se centra en les organitzacions del tercer sector que operen a quatre països: Itàlia, Grècia, Espanya i el Regne Unit. La pregunta principal que aquesta tesi intenta respondre és com són d’accessibles per als usuaris dels seus serveis les pràctiques de comunicació de les organitzacions del tercer sector. La tesi ha adoptat un enfocament qualitatiu destudi de casos per explorar el tema, a partir de fonts de dades com entrevistes, discussions de grups focals, qüestionaris i lanàlisi de materials daprenentatge didiomes a laula. Els participants són refugiats, personal d'organitzacions del tercer sector i organismes públics, i professors d'idiomes del país d'acollida. Els resultats d’aquesta tesi revelen les dificultats a què s’enfronten els refugiats a l’hora d’accedir a la informació als països d’acollida. A més, la tesi analitza les pràctiques de traducció i interpretació a les organitzacions estudiades, i els mètodes que fan servir per comunicar-se amb els seus beneficiaris tant presencialment com en línia. Finalment, la tesi ofereix recomanacions per a aquestes organitzacions sobre com poden fer els continguts i la prestació de serveis més accessibles.

Según el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR), el número de personas desplazadas ha alcanzado un máximo histórico. En 2020 había más de 80 millones de personas desplazadas (ACNUR, 2020). En los países receptores, las organizaciones del tercer sector gestionan la acogida de solicitantes de asilo y migrantes. El objetivo de esta tesis doctoral es explorar cómo las organizaciones del tercer sector que apoyan a los refugiados gestionan la comunicación y la diversidad lingüística. El estudio se centra en las organizaciones del tercer sector que operan en cuatro países: Italia, Grecia, España y el Reino Unido. La pregunta principal que esta tesis intenta responder es cómo de accesibles son las prácticas de comunicación de las organizaciones del tercer sector para los usuarios de sus servicios. La tesis ha adoptado un enfoque cualitativo de estudio de casos para explorar el tema, a partir de fuentes de datos como entrevistas, discusiones de grupos focales, cuestionarios y el análisis de materiales de aprendizaje de idiomas en el aula. Los participantes son refugiados, personal de organizaciones del tercer sector y organismos públicos, y profesores de idiomas del país de acogida. Los resultados de esta tesis desvelan las dificultades a las que se enfrentan los refugiados a la hora de acceder a la información en los países de acogida. Además, la tesis analiza las prácticas de traducción e interpretación en las organizaciones estudiadas, y los métodos que emplean para comunicarse con sus beneficiarios tanto presencialmente como en línea. Por último, la tesis ofrece recomendaciones para estas organizaciones sobre cómo pueden hacer sus contenidos y la prestación de servicios más accesibles.

According to the United Nations High Commissioner for Refugees (UNHCR), the number of people in displacement has reached an all-time high. In 2020 more than 80 million people were in displacement (UNHCR, 2020). In the receiving countries, third sector organisations manage the hosting of asylum-seekers and migrants. The objective of this doctoral research is to explore how third sector organisations that support refugees manage communication and language diversity. The study focused on third sector organisations operating in four countries: Italy, Greece, Spain, and the United Kingdom. The main question that this dissertation aimed to answer was to what extent are the communication practices of third sector organisations accessible for their service users. A qualitative case-study approach was used to explore the subject, drawing from sources of data such as interviews, focus group discussions, questionnaires, and the analysis of classroom language learning materials. The participants are refugees, staff at third sector organisations and public bodies, and host-country language teachers. The results of this thesis shed light on the difficulties that refugees face when accessing information in the host countries. The thesis reviews the translation and interpreting practices at organisations, and the methods employed at organisations to communicate with their beneficiaries face-to-face and online. Finally, the thesis provides recommendations on how these organisations could make their content and service provision more accessible.