The rhetorical structure of analytical writing: a macro and microdevelopmental approach

Abstract

Analytical writing is an academic genre that combines features of expository and argumentative writing, involving a lifelong learning process. Although the ability to write analytically is necessary for academic success and enables writers to participate in academic, research-related fields of activity, the pathway to master this mode of discourse has rarely been explored. Thus, in this doctoral thesis we aim to bridge this gap by characterizing the development and microdevelopment of analytical writing from elementary school to university. In the review of the literature, we revise the different conceptualizations of writing, particularly focusing on analytical writing. We also examine the approaches to analyze the discourse structure of expository and argumentative writing and the main developmental and microdevelopmental studies on these genres. We continue reviewing previous meta-analyses on writing instruction and the effects of linguistic condition in cognitive- and language-related tasks, and finally describing the EsCan project, of which this doctoral thesis is part of. Next, this doctoral thesis is organized into two main studies. In Study 1 we conducted a meta-analysis of argumentative writing interventions in Romance languages. The study had two goals: first, to determine the impact of these interventions on text quality. Second, and in relation to the doctoral thesis, to inform the design of the treatment implemented in Study 2. We included 21 studies in the meta-analysis, three implementing text structure instruction and 18 implementing strategy instruction. Our results show that all the implemented treatments had a positive effect in the quality of students’ argumentative writing. The average weighted effect size was 0.94, indicating a significant and large effect of the treatments on text quality at posttest. However, there was significant heterogeneity between the effect sizes and most of the variability was likely to be produced by between-study factors. The meta-regression showed that the type of treatment implemented to the control group significantly moderated the magnitude of the effect, but publication type, treatment duration, grade, and quality indicator scores did not. In Study 2, we examined the writings of 181 Catalan/Spanish bilingual and 212 Spanish monolingual students from elementary school (Grade 6), high school (grade 10), and university (second year). We focused our analyses on three analytical texts participants produced about different topics: the first at the onset of the writing treatment, the second at the end of it, and the third one month later. We traced changes in rhetorical structure completeness and the argumentative-expository gradation and examined the impact of schooling experience, linguistic profile, and treatment on the rhetorical structures students’ developed. The results of the ordinal and linear regressions and of the generalized estimating equations showed that both measures were positively affected by schooling experience and treatment, while linguistic condition only affected the scores in the argumentative-expository gradation, favoring the bilingual participants. To conclude, the doctoral thesis presents compelling evidence for the effectiveness of argumentative writing treatments in Romance languages to improve the quality of students’ texts. In addition, our results shed light on the development and microdevelopment of analytical writing, a key genre in academic success and knowledge construction, and the impact of schooling experience, linguistic condition, and pedagogical scaffolding in these processes.

La escritura analítica es un género académico que combina características de los textos expositivos y argumentativos, cuyo dominio requiere de un largo proceso de aprendizaje. Pese a que la habilidad para escribir analíticamente es necesaria para el éxito académico y facilita la producción de los distintos tipos de texto requeridos en el ámbito académico y de la investigación, el camino evolutivo para dominar este género ha sido poco explorado. Por ende, en esta tesis doctoral nos proponemos superar esta limitación caracterizando los cambios evolutivos (con el nivel escolar) y microevolutivos (en sucesivas redacciones de textos analíticos en el contexto de un tratamiento pedagógico en escritura) que se dan en la escritura analítica desde la educación primaria hasta la universidad.

En la revisión de la literatura repasamos las diferentes conceptualizaciones de la escritura, centrándonos en la escritura analítica, y examinamos las aproximaciones al análisis de la estructura discursiva de los textos expositivos y argumentativos, así como los principales estudios del desarrollo evolutivo y microevolutivo en estos géneros. Revisamos también los metaanálisis existentes en escritura, así como los efectos de la condición lingüística en la realización de tareas cognitivas y lingüísticas, y finalmente describimos el proyecto EsCan, del cual esta tesis forma parte.

La investigación que hemos llevado a cabo en esta tesis doctoral comprende dos estudios principales. El Estudio 1 consiste en un metaanálisis de las intervenciones realizadas en escritura argumentativa en lenguas romance. El estudio tenía dos objetivos: primero, determinar el impacto de estas intervenciones en la calidad de los textos. Segundo, fundamentar el diseño del tratamiento pedagógico implementado en el Estudio 2. El metaanálisis incluyó 21 estudios. En tres de estos estudios se aplicó un tratamiento

basado en la instrucción explícita de la estructura requerida en un texto argumentativo y en 18 se aplicó una instrucción sistemática de estrategias de redacción de textos. Los resultados del metaanálisis muestran que todos los tratamientos aplicados tuvieron un efecto positivo en la calidad de los textos argumentativos producidos. El tamaño del efecto medio ponderado fue 0.94, indicando un efecto fuerte y significativo de los tratamientos aplicados en la calidad textual en el posttest. Sin embargo, se encontró una heterogeneidad significativa entre los tamaños del efecto, la mayoría de la cual era probable que fuese producida por diferencias entre los estudios. La metarregresión mostró que el tipo de tratamiento implementado en el grupo control moderó significativamente la magnitud del efecto, pero el tipo de publicación, la duración del tratamiento, el curso escolar y las puntuaciones de los estudios en indicadores de calidad no lo hicieron.

En el Estudio 2 examinamos los textos de 181 estudiantes bilingües en catalán y español y 212 estudiantes monolingües en español de educación primaria (sexto curso), educación secundaria (cuarto curso), y universidad (segundo curso). Nuestros análisis se centraron en tres textos analíticos que los participantes produjeron sobre temas distintos: el primero al inicio del tratamiento en escritura, el segundo al final de este, y el tercero un mes después. Estudiamos los cambios en la completitud de la estructura retórica y en la gradación argumentativa-expositiva y examinamos el impacto de la experiencia educativa, la condición lingüística y el tratamiento en las estructuras retóricas que los alumnos desarrollaron en sus textos. Los resultados de las regresiones ordinales y lineales y de las ecuaciones de estimación generalizadas mostraron que ambas medidas se vieron afectadas positivamente por la experiencia educativa y el tratamiento, mientras que la condición lingüística únicamente afectó la puntuación en la gradación argumentativa - expositiva, a favor de los participantes bilingües.

En conclusión, la tesis doctoral presenta evidencias concluyentes sobre la efectividad de los tratamientos en escritura argumentativa para mejorar la calidad de los textos que los estudiantes producen. Además, nuestros resultados aportan información relevante sobre el desarrollo evolutivo y el microevolutivo de la escritura analítica, un género clave para el éxito académico y la construcción de conocimiento, y sobre el impacto de la experiencia educativa, la condición lingüística y el andamiaje pedagógico en estos procesos.

L’escriptura analítica és un gènere acadèmic que combina característiques dels textos expositius i argumentatius, el domini del qual requereix un llarg procés d’aprenentatge. Tot i que l’habilitat per escriure analíticament és necessària per a l’èxit acadèmic i facilita la producció dels diferents tipus de text requerits en l’àmbit acadèmic i de la recerca, el camí evolutiu per dominar aquest gènere ha estat poc explorat. Per tant, en aquesta tesi doctoral ens proposem superar aquesta limitació caracteritzant els canvis evolutius (amb el nivell escolar) i microevolutius (en successives redaccions de textos analítics en el context d’un tractament pedagògic en escriptura) que es donen en l’escriptura analítica des de l’educació primària fins a la universitat.

En la revisió de la literatura repassem les diferents conceptualitzacions de l’escriptura, centrant-nos en l’escriptura analítica, i examinem les aproximacions en l’anàlisi de l’estructura discursiva dels textos expositius i argumentatius, així com els principals estudis del desenvolupament evolutiu i microevolutiu en aquests gèneres. Revisem també les metaanàlisis existents en escriptura, així com els efectes de la condició lingüística en la realització de tasques cognitives i lingüístiques, i finalment descrivim el projecte EsCan, del qual aquesta tesi forma part.

La recerca que hem dut a terme en aquesta tesi doctoral comprèn dos estudis principals. L’Estudi 1 consisteix en una metaanàlisi d’intervencions en escriptura argumentativa en llengües romàniques. L’estudi tenia dos objectius: primer, determinar l’impacte d’aquestes intervencions en la qualitat dels textos. Segon, fonamentar el disseny del tractament implementat a l’Estudi 2. La metaanàlisi va incloure 21 estudis. En tres d’aquests estudis s’havia aplicat un tractament basat en la instrucció explícita de l’estructura requerida en un text argumentatiu i en 18 s’havia realitzat una instrucció sistemàtica d’estratègies de redacció de

textos. Els resultats de la metaanàlisi mostren que tots els tractaments aplicats van tenir un efecte positiu en la qualitat dels textos argumentatius produïts. La grandària mitjana ponderada de l’efecte va ser 0.94, indicant un efecte fort i significatiu dels tractaments aplicats en la qualitat textual en el posttest. Tanmateix, es va trobar una heterogeneïtat significativa entre les mides de l’efecte, la majoria de la qual era probable que fos produïda per diferències entre els estudis. La metaregressió va mostrar que el tipus de tractament implementat al grup control va moderar significativament la magnitud de l’efecte, però el tipus de publicació, la durada del tractament, el curs escolar i les puntuacions dels estudis en indicadors de qualitat no ho van fer.

A l’Estudi 2 vam examinar els textos de 181 estudiants bilingües en català i espanyol i

212 estudiants monolingües en espanyol d’educació primària (sisè curs), educació secundària (quart curs), i universitat (segon curs). Les nostres anàlisis es van centrar en tres textos analítics que els participants van produir sobre temes diferents: el primer a l’inici del tractament en escriptura, el segon al final d’aquest, i el tercer un més després. Vam estudiar els canvis en la completesa de l’estructura retòrica i en la gradació argumentativa-expositiva i vam examinar l’impacte de l’experiència educativa, la condició lingüística i el tractament en les estructures retòriques que els alumnes van desenvolupar en els seus textos. Els resultats de les regressions ordinals i lineals i de les equacions d’estimació generalitzades van mostrar que ambdues mesures es van veure afectades positivament per l’experiència educativa i el tractament, mentre que la condició lingüística únicament va afectar la puntuació en la gradació argumentativa - expositiva, a favor dels participants bilingües.

En conclusió, la tesi doctoral presenta evidències concloents sobre l’efectivitat dels tractaments en escriptura argumentativa per millorar la qualitat dels textos que els estudiants produeixen. A més, els nostres resultats aporten informació rellevant sobre el desenvolupament evolutiu i microevolutiu de l’escriptura analítica, un gènere clau per a l’èxit acadèmic i la construcció del coneixement, i sobre l’impacte de l’experiència educativa, la condició lingüística i la bastida pedagògica en aquests processos.