L'aplicació de l'entrenament coadjuvant i la seva relació amb la càrrega externa, el rendiment i els episodis de lesions

Abstract

L’entrenament coadjuvant dins del microcicle estructurat, és àmpliament acceptat en els equips de futbol d’elit europeus amb el propòsit de poder entrenar i maximitzar les potencialitats del jugador, encara que és un model amb molta base empírica però amb poca base científica. Per aquest motiu l’objectiu d’aquesta tesi és conèixer l’efecte de les dades obtingudes de les sessions d’entrenament coadjuvant sobre les variables de càrrega externa obtingudes amb dispositiu GPS, els episodis de lesions i l’indicador de rendiment d’un equip professional masculí de futbol durant diferents moments de la temporada 2018-2019. Van participar vint-i-dos jugadors de futbol (19,9 ± 0,5 anys, 178,2 ± 5,7 cm,

71,0 ± 5,9 kg) que pertanyien a l'equip filial d’un club de la 1a divisió espanyola. Els jugadors es van agrupar per les seves quatre posicions de joc, en tres grups de minuts de joc durant els partits i en dos grups de jugadors amb dies de baixa i sense per lesió. Es van correlacionar les variables d’entrenament coadjuvant amb les de càrrega externa, episodis de lesions i l’indicador de rendiment. Dels resultats de les diferents anàlisis exposats en la tesi, es pot concloure que existeixen diferències de l’entrenament coadjuvant entre la primera volta amb relació a la segona, i sembla que l’entrenament coadjuvant, estructural del tren superior en grup, preventiu i de qualitats específiques té incidència sobre el nombre d’episodis de lesions durant la 1a volta. L’entrenament coadjuvant de restauració i preventiu està associat a una millora de l’indicador de rendiment durant tota la temporada i en la 2a volta, i té efectes positius en les variables de càrrega externa amb una orientació tant locomotora com neuromuscular en tota la temporada i en 1a i 2a volta. Els jugadors que juguen més minuts i els centrals són els que realitzen més sessions estructurals del tren superior en grup durant tota i la 2a volta de la temporada respectivament. No existeixen diferències entre els dos grups amb dies de baixa i sense per lesió, respecte a l’entrenament coadjuvant en els diferents moments de la temporada.

The coadjuvant training within the structured microcycle, is widely accepted in elite european soccer teams with the purpose of being able to train and maximize the player's potential. However, it is considered a model with a strong empirical basis but no a scientific one. It is for this reason, that the objective of this thesis is to discover the effect of the data obtained from these coadjuvant training sessions on the external loading variables obtained with the GPS device, the episodes of injuries and the performance indicator of a professional men's soccer team during different periods of the 2018-2019 season. Twenty-two soccer players (19.9 ± 0.5 years, 178.2 ± 5.7 cm, 71.0 ± 5.9 kg), belonging to a subsidiary team of a first division Spanish league football club, took part in the study. The players were grouped by their four play positions, in three different groups according to their playing time during a match and in two groups of players with sick leave, or on leave due to an injury. The data variables of coadjuvant training were correlated with the external load, episodes of injuries and the performance indicator. From the results of the different analyses presented in the thesis, it is possible to conclude that there are differences in the coadjuvant training between the first round and the second. It seems that the structural of the upper body in group, preventive and specific-quality coadjuvant training have an incidence with the number/amount of injury episodes during the first round. Recovery and preventive coadjuvant training is associated with an inprovement of the performance indicator throughout the season, and has positive effects on the external load variables with both a locomotor and neuromuscular orientation, both throughout the season as in the 1st and the 2nd back. The players who played more minutes and the central defenders are the ones who perform the most structural of the upper body in group coadjuvant training sessions during the whole and the second round of the season, respectively. There are no differences between the two injury groups on sick leave related to the coadjuvant training at the different times of the season.