La Barceloneta en transició: una comunitat marítima urbana en el pas de la vela al vapor (1840-1900)

Abstract

La introducció del vapor a la navegació i del metall a la construcció naval va alterar els fonaments centenaris de l’economia litoral del Mediterrani, afectant les bases de la subsistència de moltes comunitats que vivien de la relació amb el mar. Aquesta tesi estudia la transformació que va experimentar una d’aquestes comunitats, la Barceloneta, entre els anys 1840 i 1900. Partint de la intersecció teòrica i historiogràfica dels camps de la història marítima, la història urbana i la història social, el treball aborda dues qüestions centrals. En primer lloc, si la Barceloneta va tendir a dissoldre els components que havien fonamentat la seva consolidació com a comunitat marítima fonamentada en el món de la vela i la fusta. En segon lloc, la comprensió del sentit social de les repetides nocions de crisi i decadència que es van desplegar sobre la Barceloneta a la fi del segle XIX. La tesi adopta un plantejament del canvi social entès de forma holística, i estudia els canvis que a diferents nivells va experimentar la Barceloneta en les dècades claus de la Revolució Industrial. Es segueix una aproximació que combina l’atenció als elements estructurals, tant econòmics com demogràfics, sanitaris o laborals, amb una reconstrucció microsocial del comportament de determinats grups, en especial l’elit socioeconòmica vinculada a les activitats artesanals i nàutiques. La dimensió local de l’estudi connecta amb la història global a través de l’atenció a processos generals, d’abast mundial, que tenen en la Barceloneta un impacte substancial. Per dur- lo a terme, s’ha treballat amb un ampli ventall de fonts, en especial dues bases de dades, una poblacional i una comercial-industrial, construïdes a partir del buidatge del Registre Civil, de les llistes d’ingressos hospitalaris i de les guies comercials de Barcelona. S’ha combinat amb el tractament de documentació hemerogràfica, de diverses fonts institucionals, notarials i judicials i d’una vasta sèrie de fonts secundàries contemporànies. La tesi es divideix en cinc capítols. El primer versa sobre la transformació de l’economia de la Barceloneta a nivell macro i micro, combinant un anàlisi sectorial de l’evolució econòmica amb l’estudi de processos de canvi claus com el triomf del vapor, la liberalització del comerç i la navegació o la reforma del port de Barcelona. A més, s’analitza en profunditat els canvis en aquelles activitats lligades al proveïment de productes i serveis per a la marina mercant. El segon capítol tracta sobre la construcció naval i els seus sectors auxiliars, els seus fonaments durant l’era de la vela, el rol del districte en el sistema català i el procés de desintegració gremial fins l’any 1870. Des de llavors, s’aborda l’impacte que va experimentar el triomf del vapor i el ferro en la navegació, que causà una crisi que va posar fi al model artesanal d’una activitat central en l’economia marítima catalana. El tercer capítol analitza l’evolució poblacional de la Barceloneta, incloent els seus comportaments demogràfics i els canvis en els moviments migratoris dels que el barri marítim fou destinatari. El capítol quart, per la seva banda, estudia els mercats de treball masculins i femenins i la transformació de l’estructura ocupacional, de les categories laborals i dels nivells de qualificació social del treball entre els habitants del districte. Per últim, el cinquè capítol aborda l’evolució de les condicions de vida de la població a partir de l’anàlisi de les causes

socials de la mortalitat, de l’impacte de les epidèmies, del proveïment de diferents serveis públics com l’accés a l’aigua o el clavegueram i dels àmbits de l’educació i l’habitatge. La Barceloneta de fi del Vuit-cents tenia poc a veure amb la de mig segle enrere. El seu teixit econòmic es va transformar i, en conseqüència, també ho va fer la composició de la seva elit. Aquests canvis es van reflectir en la pròpia identitat de la Barceloneta, tant la projectada des de dins com la modelada per actors externs. La transformació del món laboral també va ser profunda, així com la de les seves estructures social i espacial, els seus nivells de vida o la seva relació amb la ciutat. L’interès d’aquest treball es basa en el coneixement que aporta sobre les conseqüències que, a múltiples nivells, van tenir els triomfs de la industrialització, la navegació a vapor i el capitalisme global en les societats del segle XIX.

The advances of steam in navigation and metal in shipbuilding altered the centuries-old foundations of the Mediterranean coastal economy, affecting the livelihoods of many communities that depended on their relationship with the sea. This thesis studies the transformation that one of these communities, Barceloneta, underwent between 1840 and 1900. Framed in the theoretical and historiographical intersection of the fields of maritime, urban, and social history, the work addresses two central questions. Firstly, whether Barceloneta tended to dissolve the components that had underpinned its consolidation as a maritime community based on the world of sailing and wood. Secondly, to understand the social meaning of the notions of crisis and decadence deployed at the end of the 19th century towards the port district. The dissertation adopts a holistic approach to social change and studies the one that Barceloneta experienced in the decades that followed the Industrial Revolution. The method deployed combines attention to structural elements, such as demographic, labour and economic change, with a micro-social reconstruction of the behaviour of specific groups. The local dimension of the study connects with global history through attention to general, worldwide processes that had a substantial impact on Barceloneta. The thesis is divided into five chapters. The first deals with the transformation of the economy at the macro and micro levels. The second chapter addresses shipbuilding and its ancillary sectors, its foundations during the age of sail and its crisis since the 1870s. The third chapter analyses the evolution of the population of Barceloneta, including its demographic behaviour and the changes of migratory movements. The fourth chapter studies the male and female labour markets and the transformation of the occupational structure, labour categories and skill levels. Finally, the fifth chapter deals with the evolution of the living conditions of the population through the analysis of the causes of death and elements such as sanitation, hygiene, education, and housing. The Barceloneta of the late nineteenth century bore little resemblance to the Barceloneta of a half- century earlier. Its economic fabric was transformed and consequently, so was the composition of its elite. These changes were reflected in the very identity of Barceloneta, both the one projected from within and the one modelled by external actors. The labour world was also profoundly transformed, as well as its social and spatial structures, its standards of living and its relationship with the city. All of them generated far-reaching social changes. The interest of this study lies in the knowledge it provides on the consequences of the triumphs of industrialisation, steam navigation and global capitalism in 19th-century societies