Meta-mood knowledge as a moderator of the relationship between risk factors and internalizing psychopathology: anxiety and depression

Abstract

En aquest treball examinem la importància de l’autoconsciència emocional (és a dir, la capacitat de percebre i comprendre el propi món emocional) utilitzant un abordatge multidimensional del coneixement meta-emocional (i.e., considerant les dimensions ‘atenció a les emocions’ i ‘claredat emocional’) amb el focus posat en la psicopatologia interioritzada (i.e., ansietat i depressió). A la pràctica clínica, el coneixement meta-emocional és un factor clau en la psicoteràpia, però encara hi ha un buit en la literatura respecte al paper moderador del coneixement meta-emocional, aspecte que ens va impulsar a presentar aquest treball. L’objectiu general va ser examinar les dues dimensions centrals del coneixement meta-emocional des d’una perspectiva multidimensional. Més concretament, examinem aquests dos moderadors per a identificar factors de risc de l’augment de l’ansietat i la depressió en una mostra d’adolescents i adults de població no clínica. A la part I, primer revisem breument la literatura rellevant sobre aquest tema per presentar l’estat de la investigació. A la Part II, ens centrem en els objectius específics i expliquem amb més detall els tres treballs de recerca empírica publicats. Cada article empíric inclou una reflexió formal sobre els reptes que suposa el desenvolupament d’abordatges teòrics i aplicats de l’autoconsciència emocional. Finalment, discutim les troballes obtingudes en la revisió de la literatura i en els tres treballs empírics publicats, incloent-hi recomanacions per a la intervenció, el treball clínic i la investigació futura.

En el presente trabajo examinamos la importancia de la autoconciencia emocional (es decir, la capacidad de percibir y comprender el propio mundo emocional) utilizando un abordaje multidimensional del conocimiento meta-emocional (i.e., considerando las dimensiones ‘atención a las emociones’ y ‘claridad emocional’) y con el foco en la psicopatología interiorizada (i.e., ansiedad y depresión). En la práctica clínica, el conocimiento meta-emocional es un factor clave en psicoterapia, pero aún existe un vacío en la literatura con respecto al papel moderador del conocimiento meta-emocional, lo cuál nos impulsó a presentar este trabajo. El objetivo general fue examinar las dos dimensiones centrales del conocimiento meta-emocional desde una perspectiva multidimensional. Más concretamente, examinamos estos dos moderadores para identificar factores de riesgo del aumento de la ansiedad y la depresión en una muestra de adolescentes y adultos de población no clínica. En la Parte I, primero revisamos brevemente la literatura relevante sobre este tema para presentar el estado de la investigación. En la Parte II, nos centramos en los objetivos específicos y explicamos con más detalle los tres estudios empíricos publicados. Cada artículo empírico incluye una reflexión formal sobre los retos que supone el desarrollo de abordajes teóricos y aplicados de la autoconciencia emocional. Por último, discutimos lo hallado en la revisión de la literatura y en los tres trabajos de investigación publicados, incluyendo recomendaciones para la intervención, el trabajo clínico y la investigación futura.

In the present work, we examined the importance of emotional self-awareness (i.e., the ability to perceive and understand one’s own emotional world) using a multidimensional approach to dimensions of meta-mood knowledge (i.e., attention to emotions and emotional clarity) with a focus on internalizing psychopathology such as anxiety and depression. In clinical practice, meta-mood knowledge is a key factor in psychotherapy, but there is a gap in the literature regarding the moderating role of meta-mood knowledge, which prompted us to present this work. The overall goal was to examine the two core dimensions of meta-mood knowledge from a multidimensional perspective. More specifically, we examined these two moderators to identify risk factors for increased anxiety and depression in a sample of adolescents and adults from a nonclinical population. In Part I, we first briefly reviewed the relevant literature on this topic to present the state of the research. In Part II, we focused on the specific aims and explained the three empirical research papers in more detail. Each empirical paper includes a formal reflection on the challenges of developing theoretical and applied approaches to emotional self-awareness. Finally, we discussed our findings from the literature review and the three empirical research papers, including recommendations for interventions, clinical work, and future directions.