Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
Frente a un contexto de inaplicación del tipo penal de manipulación de mercado incorporado al Código Penal de la Nación Argentina (CP) por la Ley 26.733 de 2011, la tesis tiene por objetivo indagar acerca de la justificación de la criminalización de esta clase de conductas y analizar críticamente la legislación dictada con ese fin en aquel país. Para lo primero, se adopta una perspectiva dual, mediante la cual se pretende visibilizar la existencia de buenas razones para la persecución penal de este fenómeno y obtener derivaciones útiles en el plano de lege ferenda. Se comienza con un estudio acerca de la lesividad de los comportamientos manipulativos, a cuyo efecto se discuten las principales posiciones doctrinarias basadas en el concepto de bien jurídico y se propone una reformulación del interés a tutelar, con fundamento en la Hipótesis de Eficiencia de los Mercados. El análisis se completa con el punto de vista de la ilicitud material considerada como un criterio limitativo adicional de la potestad punitiva estatal, que permite trazar distinciones valorativas entre las distintas tipologías de manipulación sobre la base de lo que se considera correcto o incorrecto en la sociedad actual y, en consecuencia, crear normas penales dotadas de mayor consenso social. Con respecto al segundo propósito del trabajo, se realiza una extensa exégesis de los tipos penales contenidos en el art. 309 CP y de los supuestos infraccionales previstos en la legislación administrativa, en función de lo cual se determina su concreto ámbito de cobertura frente al universo de prácticas identificadas en la casuística. A fin de lograr una interpretación de ambas regulaciones ajustada a la realidad, se tiene en cuenta la concreta configuración de los mercados de capitales en la actualidad. A partir de ello, se emite un juicio acerca de los alcances de la normativa con la que se sanciona la manipulación de mercado en Argentina y se elabora una propuesta de reforma.
Given the poor enforcement of the market manipulation offense set forth in Law 26.733 of 2011, which amended the Argentine Criminal Code (CC), this thesis has two objectives: first, to study the justification of the criminalization of such conduct, and second, to analyze the legislation enacted in Argentina to achieve this end. I approach the first objective from a dual perspective to show that there are good reasons for criminalizing behaviors of this type and to provide useful de lege ferenda criteria. I begin by enquiring into the harmfulness of market manipulation practices through a discussion of the main doctrinal opinions, based on the theory of legal goods (Rechtsgutstheorie). This leads me to propose a new definition of the interest to be provided with legal protection, which I derive from the Market Efficiency Hypothesis. I conclude this section by addressing the question of moral wrongfulness, which is intended to provide an additional limitation on criminal legislation that offers conceptual tools for distinguishing between what is regarded as right or wrong by the community, which therefore enables the creation of legislation that is more widely accepted. I achieve the second objective by conducting an in-depth study of the conduct described under article 309 CC and the infractions set forth in the administrative legislation. My aim in so doing is to define how far behaviors that are typically characterized as manipulative are covered by Argentine law. I then provide a reality-adjusted interpretation by considering the actual structure and functioning of capital markets. Based on these findings, I put forward an opinion on the scope of these provisions and propose a legal amendment.
Davant d’un context d’inaplicació del tipus penal de manipulació de mercat incorporat al Codi Penal de la Nació Argentina (CP) per la Llei 26.733 de 2011, la tesi té per objectiu indagar sobre la justificació de la criminalització d’aquesta mena de conductes i analitzar críticament la legislació dictada amb aquesta finalitat en aquell país. Per al primer objectiu s’adopta una perspectiva dual, mitjançant la qual es pretén visibilitzar l’existència de bones raons per a la persecució penal d’aquest fenomen i obtenir derivacions útils en el pla de lege ferenda. Es comença amb un estudi sobre la lesivitat dels comportaments manipulatius, a l’efecte dels quals es discuteixen les principals posicions doctrinàries basades en el concepte de bé jurídic, i es proposa una reformulació de l’interès a tutelar, fonamentant-ho en la hipòtesi d’eficiència dels mercats. L’anàlisi es completa amb el punt de vista de la il·licitud material considerada com un criteri limitatiu addicional de la potestat punitiva estatal, que permet traçar distincions valoratives entre les diferents tipologies de manipulació sobre la base del que es considera correcte o incorrecte a la societat actual i, en conseqüència, crear normes penals dotades de més consens social. Pel que fa al segon propòsit del treball, es duu a terme una extensa exegesi dels tipus penals continguts a l’art. 309 CP i dels supòsits infraccionals previstos a la legislació administrativa, en funció de la qual se’n determina l’àmbit concret de cobertura davant de l’univers de pràctiques identificades en la casuística. Per aconseguir una interpretació d’ambdues regulacions ajustada a la realitat, es té en compte la configuració concreta dels mercats de capitals a l’actualitat. A partir d’això, s’emet un judici sobre l’abast de la normativa amb què se sanciona la manipulació de mercat a l’Argentina i s’elabora una proposta de reforma.
Dret penal; Derecho penal; Criminal law; Mercat financer; Mercado financiero; Financial market; Actes lesius en dret; Lesión (Derecho); Lesion (Law); Delinqüència; Delincuencia; Crime; Argentina
343 - Criminal law. Penal offences
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Dret [192]