La mentoría como herramienta de acompañamiento para la inclusión social de menores inmigrantes

Abstract

En el context actual de demanda creixent d'asil i refugi a Europa, la mentoria social ha anat guanyant en acceptació com una metodologia d'intervenció comunitària en la qual, mitjançant la creació de relacions basades en vincles de confiança, les persones mentores acompanyen a nens i joves en risc d'exclusió per a afavorir el seu desenvolupament positiu. Encara que als EUA els programes de mentoria existeixen des de fa un segle, els resultats de les metaanàlisis que avaluen l'impacte dels programes són molt semblants. Aquests destaquen que, en general, les iniciatives d'aquesta naturalesa solen aconseguir progressos modestos en els seus resultats per als menors. Aquest treball presenta una anàlisi del programa comunitari Rossinyol, amb la finalitat de dilucidar si efectivament la mentoria està marcant una diferència real en la vida dels menors immigrants que es troben en procés d'adaptació a una realitat social nova. Sota aquesta premissa, es presenten els problemes i reptes que dificulten les experiències de mentoria i, enfront d'ells, s'inclouen una sèrie de propostes per a la seva superació. En última instància, a fi de millorar els procediments que asseguren la qualitat i supervisió dels aparellaments, es presenta l'experiència d'implementació en un servei formal de mentoria d'una aplicació digital que ofereix informació en temps real dels esdeveniments clau relatius a totes les parelles. Aquesta innovació tecnològica suposa un avanç fonamental per a l'avaluació de la qualitat del suport social a menors que suporten adversitats.

En el contexto actual de demanda creciente de asilo y refugio en Europa, la mentoría social ha ido ganando en aceptación como una metodología de intervención comunitaria en la que, mediante la creación de relaciones basadas en vínculos de confianza, las personas mentoras acompañan a niños y jóvenes en riesgo de exclusión para favorecer su desarrollo positivo. Aunque en los EE.UU. los programas de mentoría existen desde hace un siglo, los resultados de los metaanálisis que evalúan el impacto de los programas son muy parecidos. Estos destacan que, en general, las iniciativas de esta naturaleza suelen conseguir progresos modestos en sus resultados para los menores. Este trabajo presenta un análisis del programa comunitario Ruiseñor, con el fin de dilucidar si efectivamente la mentoría está marcando una diferencia real en la vida de los menores inmigrantes que se encuentran en proceso de adaptación a una realidad social nueva. Bajo esta premisa, se presentan los problemas y retos que dificultan las experiencias de mentoría y, frente a ellos, se incluyen una serie de propuestas para su superación. En última instancia, en aras de mejorar los procedimientos que aseguran la calidad y supervisión de los emparejamientos, se presenta la experiencia de implementación en un servicio formal de mentoría de una aplicación digital que ofrece información en tiempo real de los eventos clave relativos a todas las parejas. Esta innovación tecnológica supone un avance fundamental para la evaluación de la calidad del apoyo social a menores que soportan adversidades.

In the current context of increasing demand for asylum and refuge in Europe, social mentoring is gaining acceptance as a community intervention method. The aim of this method, which involves providing mentors to accompany children and adolescents at risk of exclusion, is to promote the positive development of minors by creating relationships based on bonds of trust. In the United States, mentoring programmes have been around for a hundred years. However, meta-analyses that evaluated the impact of such programmes report that these initiatives tend to achieve modest progress in terms of outcomes for the children concerned. This paper presents an analysis the Nightingale community programme to determine whether mentoring really does make a difference to the lives of immigrant minors who are adapting to their new social reality. The study looks at the problems and challenges faced by mentoring programmes and present several proposals intended to overcome them. Finally, to improve the procedures in place to ensure the quality and supervision of mentor-mentee relationships, the study also presents the experience of implementation a digital application to provide real-time information about key events that have occurred to pairs taking part in a formal mentoring programme. This technological innovation represents fundamental progress for evaluating the quality of social support provided to minors faced with adversity.