Utilidad de la ecografía doppler carotídea en la cuantificación del riesgo cardiovascular en pacientes con esclerodermia

Abstract

L’Esclerodèrmia o Esclerosi Sistèmica (ES) és una malaltia autoimmune caracteritzada per l’afecció de la microvasculatura, la immunitat innata i la fibrosi difusa dels diferents òrgans. Igual que en altres malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide o el lupus eritematós sistèmic, els events cardiovasculars són una causa freqüent de mort en aquests pacients (8-15%), per la qual cosa una avaluació del risc cardiovascular i la detecció de malaltia cardiovascular subclínica està recomanada en aquests pacients. L’objectiu d’aquest treball va ser valorar diferents mètodes per avaluar el risc cardiovascular i la detecció de malaltia subclínica en els pacients amb ES. Al primer estudi es van incloure 43 pacients i es van realitzar escales de risc cardiovascular validades per a la població espanyola, a més es va realitzar TC per a la quantificació de calci coronari i ecografia Doppler carotídea per al càlcul del gruix de la íntima-mitja i valorar la presència de plaques ateroscleròtiques. Evidenciem que les taules de risc cardiovascular clàssiques no són útils per determinar el risc real en els pacients amb ES, per això cal considerar la realització de proves d’imatge per detectar l’ateromatosi subclínica. Tant l’ecografia Doppler carotídea com la TC són útils per a la identificació de malaltia cardiovascular subclínica. En aquest estudi, l’edat avançada o l’HDL van ser els principals factors de risc de presentar arteriosclerosi subclínica en els pacients amb ES. Al segon estudi amb la idea de minimitzar el factor edat es van incloure 60 pacients amb edat inferior a 60 anys amb ES i es van comparar amb 60 persones del mateix rang d’edat sense la malaltia, a tots ells es va realitzar estudi cardiovascular complet amb perfil lipídic, escales de risc cardiovascular aprovades per a la població espanyola i ecografia Doppler carotídea. Els pacients amb ES menors de 60 anys presentaven amb més freqüència aterosclerosis subclínica en forma de placa carotídies que el grup control. En aquest treball els pacients amb ES presentaven més hipertensió arterial, rebien amb més freqüència tractament amb estatines, presentaven més elevació de VSG, tenien millor perfil lipídic i tenien una menor hàbit tabàquic que els controls. Les escales de risc no van identificar aquells pacients amb malaltia cardiovascular subclínica i en els pacients afectes d’ES el factor de risc més important per al desenvolupament de plaques d’aterosclerosi carotídies va ser la presència d’hipertensió arterial pulmonar. Podem concloure que els pacients amb ES presenten una major prevalença de malaltia cardiovascular subclínica, que aquesta no es detecta correctament amb les taules clàssiques de risc cardiovascular i que tant l’ecografia Doppler carotídea com el TC amb quantificació de calci són eines útils sobretot en aquells pacients amb edat avançada, HDL disminuït o presència d´hipertensió pulmonar en menors de 60 anys.

La Esclerodermia o Esclerosis Sistémica (ES) es una enfermedad autoinmune caracterizadas por la afección de la microvasculatura, de la inmunidad innata y la fibrosis difusa de los diferentes órganos. Igual que otras enfermedades autoinmunes como la artritis reumatoide o el lupus eritematoso sistémico los eventos cardiovasculares son una causa frecuente de muerte en estos pacientes (8-15%), por lo que una evaluación del riesgo cardiovascular y la detección de enfermedad cardiovascular subclínica está recomendada en estos pacientes. El objetivo de este trabajo fue valorar diferentes métodos para la evaluación del riesgo cardiovascular y la detección de enfermedad subclínica en los pacientes con ES. En el primer estudio se incluyeron 43 pacientes y se realizaron escalas de riesgo cardiovascular validadas para la población española, además se realizó TC para la cuantificación de calcio coronario y ecografía Doppler carotídea para el cálculo del grosor de la íntima media y valorar la presencia de placas ateroscleróticas. Evidenciamos que las tablas de riesgo cardiovascular clásicas no son útiles para determinar el riesgo real en los pacientes con ES por lo que se debe considerar la realización de pruebas de imagen para detectar la ateromatosis subclínica. Tanto la ecografía Doppler carotídea, como la TC son útiles para la identificación de enfermedad cardiovascular subclínica. En este estudio la edad avanzada o el HDL fueron los principales factores de riesgo de presentar arteriosclerosis subclínica en los pacientes con ES. En el segundo estudio con la idea de minimizar el factor edad se incluyeron 60 pacientes con edad inferior a 60 años con ES y se compararon con 60 personas del mismo rango de edad sin la enfermedad, a todos ellos se realizó estudio cardiovascular completo con perfil lipídico, escalas de riesgo cardiovascular aprobadas para la población española y ecografía Doppler carotídea. Los pacientes con ES menores de 60 años presentaban con más frecuencia aterosclerosis subclínica en forma de placa carotídeas que el grupo control. En este trabajo los pacientes con ES presentaban más hipertensión arterial, recibían con mayor frecuencia tratamiento con estatinas, presentaban mayor elevación de VSG, tenían mejor perfil lipídico y tenían una menor hábito tabáquico que los controles . Las escalas de riesgo no identificaron aquellos pacientes con enfermedad cardiovascular subclínica y en los pacientes afectos de ES el factor de riesgo más importante para el desarrollo de placas de aterosclerosis carotídeas fue la presencia de hipertensión arterial pulmonar. Podemos concluir que los pacientes con ES presentan una mayor prevalencia de enfermedad cardiovascular subclínica, que ésta no se detecta correctamente con las tablas clásicas de riesgo cardiovascular y que tanto la ecografía Doppler carotídea como el TC con cuantificación de calcio son herramientas útiles sobre todo en aquellos pacientes con edad avanzada, HDL disminuido o presencia de hipertensión pulmonar en menores de 60 años.

Scleroderma or Systemic Sclerosis (SS) is an autoimmune disease characterized by the presence of microvasculature damage, dysregulation of innate and adaptive immunity as well as diffuse fibrosis of the different organs. As with other autoimmune diseases such as rheumatoid arthritis or systemic lupus erythematosus, cardiovascular events are a frequent cause of death in these patients (8-15%). It is for this reason that a cardiovascular risk assessment and detection of subclinical cardiovascular disease is recommended in these patients. The aim of this study was to evaluate different methods to assess cardiovascular risk and to detect subclinical disease in patients with SS. Forty-three patients were included in the first study. Cardiovascular risk scales approved for Spanish population were performed, as well as a CT scan to quantify coronary calcium, and carotid Doppler ultrasound to calculate the thickness of the intima-media to assess the presence of atherosclerotic plaques. Classic cardiovascular risk tables are not useful to determine the real risk in patients with SS, that is why imaging tests should be considered to detect subclinical atheromatosis. Both carotid Doppler ultrasound and CT are useful for the identification of subclinical cardiovascular disease. In this study, advanced age and low HDL levels were the main risk factors for the presence of subclinical arteriosclerosis in patients with SS. In the second study, with the aim of minimizing the age factor, 60 patients with SS were included and compared with 60 people without the disease. All of them underwent a complete cardiovascular study with lipid profile, cardiovascular risk scales approved for the Spanish population and carotid Doppler ultrasound. Patients with SS under the age of 60 years had subclinical atherosclerosis with the presence of carotid plaque more frequently than the control group. In this study, the patients with SS had more arterial hypertension, received more frequent treatment with statins, had a higher erythrocyte sedimentation rate (ESR), had a better lipid profile and were fewer smokers, compared to the controls without the disease. The risk scales did not identify those patients with subclinical cardiovascular disease, the greatest risk factor for the development of carotid atherosclerosis plaques in SS patients was the presence of pulmonary arterial hypertension. We can conclude that patients with SS have a higher prevalence of subclinical cardiovascular disease, which is not correctly detected with the classic cardiovascular risk tables. Both carotid Doppler ultrasound and CT with calcium quantification, are useful tools especially in those patients with advanced age, decreased HDL or the presence of pulmonary hypertension in those under 60 years of age.