Optimización de las estrategias en el cribado poblacional de cáncer colorrectal

Abstract

El càncer colorectal (CCR) és una malaltia prevenible si s’apliquen programes de cribratge en població de risc mig i alt. L’avanç en el coneixement dels mecanismes que participen en el desenvolupament del propi càncer, en concret la demostració del potencial premaligne de l’adenoma i la possibilitat de la seva resecció durant la colonoscòpia, ha donat peu a diverses estratègies preventives. No obstant això, la colonoscòpia precisa d’importants recursos sanitaris i econòmics que ha motivat plantejar alternatives mitjançant proves de cribratge inicial per a millorar l’eficiència del programa, si bé no totes presentaran el mateix rendiment en funció de la lesió premaligna i la seva localització. De fet, tant el test de sang oculta en femta immunoquímic com la sigmoidoscòpia han demostrat reduir la incidència i mortalitat del CCR. Malgrat això, totes dues estratègies han estat criticades a causa de la limitació que presenten per a la detecció de lesions serrades proximals. L’evidència suggereix que fins a un 30% dels tumors es desenvolupen a partir de lesions serrades i aquestes lesions podrien ser els precursors del càncer d’interval pel que la seva detecció es considera un dels objectius futurs de les estratègies per a millorar els programes poblacions de cribratge. Així mateix, la implementació progressiva dels programes de cribratge poblacionals ha ocasionat un augment considerable del nombre de colonoscòpies derivades de les indicacions de vigilància endoscòpica de les lesions detectades en colonoscòpies basals. Les guies clíniques actuals únicament consideren la morfologia i histologia de les lesions ressecades per a realitzar les recomanacions de vigilància. No obstant això, la predisposició genètica, els factors ambientals i patològics també podrien influir en l’aparició d’aquestes lesions i la seva recurrència en el temps. Per tant, aquest projecte pretén avaluar dos aspectes claus en l’estratègia actual del programa de cribratge de CCR del nostre territori: 1- Avaluar el rendiment diagnòstic de la prova de sang oculta en femta immunoquímic i de la sigmoidoscòpia per a la detecció de lesions serrades en el còlon proximal mitjançant la comparació de la taxa de detecció de lesions serrades proximals en una població espanyola amb sigmoidoscòpia simulada en el context d’un estudi multicèntric controlat i aleatoritzat de cribratge poblacional (COLONPREV) i 2-Determinar factors predictius clínics, demogràfics, histopatològics i moleculars somàtics de recurrència de lesió d’alt risc en la colonoscòpia de vigilància als 3 anys, en individus amb adenomes avançats (displàsia d’alt grau, component vellós o ≥10 mm) i/o multiplicitat ≥3 pòlips identificats en la colonoscòpia basal d’un programa de cribratge

El cáncer colorectal es una enfermedad prevenible si se aplican programas de cribado en población de riesgo medio y alto. El avance en el conocimiento de los mecanismos que participan en el desarrollo del propio cáncer, en concreto la demostración del potencial premaligno del adenoma y la posibilidad de su resección durante la colonoscopia, ha dado pie a diversas estrategias preventivas. Sin embargo, la colonoscopia precisa de importantes recursos sanitarios y económicos que ha motivado plantear alternativas mediante pruebas de cribado inicial para mejorar la eficiencia del programa, si bien no todas van a presentar el mismo rendimiento en función de la lesión premaligna y su localización. De hecho, tanto el test de sangre oculta en heces inmunoquímico como la sigmoidoscopia han demostrado reducir la incidencia y mortalidad del cáncer colorectal. A pesar de ello, ambas estrategias han sido criticadas debido a la limitación que presentan para la detección de lesiones serradas proximales. La evidencia sugiere que hasta un 30% de los tumores se desarrollan a partir de lesiones serradas y dichas lesiones podrían ser los precursores del cáncer de intervalo por lo que su detección se considera uno de los objetivos futuros de las estrategias para mejorar los programas poblaciones de cribado. Asimismo, la implementación progresiva de los programas de cribado poblacionales ha ocasionado un aumento considerable del número de colonoscopias derivadas de las indicaciones de vigilancia endoscópica de las lesiones detectadas en colonoscopias basales. Las guías clínicas actuales únicamente consideran la morfología e histología de las lesiones resecadas para realizar las recomendaciones de vigilancia. Sin embargo, la predisposición genética, los factores ambientales y patológicos también podrían influir en la aparición de dichas lesiones y su recurrencia en el tiempo. Por tanto, este proyecto pretende evaluar dos aspectos claves en la estrategia actual del programa de cribado de CCR de nuestro territorio: 1- Evaluar el rendimiento diagnóstico de la prueba de sangre oculta en heces inmunoquímico y de la sigmoidoscopia para la detección de lesiones serradas en el colon proximal mediante la comparación de la tasa de detección de lesiones serradas proximales en una población española con sigmoidoscopia simulada en el contexto de un estudio multicéntrico controlado y aleatorizado de cribado poblacional (COLONPREV) y 2-Determinar factores predictivos clínicos, demográficos, histopatológicos y moleculares somáticos de recurrencia de lesión de alto riesgo en la colonoscopia de vigilancia a los 3 años, en individuos con adenomas avanzados (displasia de alto grado, componente velloso o ≥10 mm) y/o multiplicidad ≥3 pólipos identificados en la colonoscopia basal de un programa de cribado

Evidence from several studies has shown that screening is effective and cost-effective for CRC prevention in average-risk populations. Scientific advancement in understanding of CCR biology, in particular the demonstration of the premalignant potential of the colorectal adenoma and the endoscopic polypectomy has given rise to various preventive strategies. However, colonoscopy requires significant health and financial resources, that has given reason for propose alternatives to improve the efficiency of the program. Indeed, fecal occult blood testing and flexible sigmoidoscopy have been shown to reduce CRC-specific mortality and incidence in randomized controlled trials. Regardless, both strategies have largely been criticized because of their potential limitation for detecting proximal lesions. Evidence suggests that up to 30% of CRC cases develops from serrated polyps and it has been suggested that SP are the key precursors of colonoscopy interval cancer. Overall, the evidence suggests that detection of proximal and large serrated lesions may should be one of the future goals of CRC screening strategies. Moreover, after a correct polypectomy, it is also necessary to continue periodic colonoscopy surveillance given the risk of metachronous lesions. As a result, the care and financial burden on our health system increases. The clinical guidelines follow up recommendations are based on the size, number, and pathologic characteristics of the removed lesions in baseline colonoscopy, although, genetic clinical factors could also have influence over time. Identifying predictors of metachronous lesions would provide a better risk stratification and improve the efficiency of surveillance programs. Therefore, this project aims to evaluate two key aspects in the current strategy of the CRC screening program: 1- We assess the detection rate of proximal serrated polyps by simulated sigmoidoscopy and faecal immunochemical test compared with total colonoscopy in a population-based, multicentre, nationwide, randomised controlled trial (ColonPrev study), 2- We aimed to determine predictive factors clinical, endoscopic and molecular biomarkers of metachronous risk lesions at 3 years in individuals with advanced adenomas (high grade dysplasia, villous component or ≥10 mm) and / or multiplicity ≥3 polyps in baseline screening colonoscopy