The impact of nursing interventions and hospitalization on patients’ sleep quality

Author

Bellon, Filip

Director

Gea Sánchez, Montserrat

Rubinat, Esther

Date of defense

2022-09-23

Pages

226 p.



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament d'Infermeria

Abstract

Objectius: L’objectiu d’aquesta tesi va ser determinar el paper de l’hospitalització i les intervencions d’infermeria en la qualitat del son dels pacients hospitalitzats. Per assolir aquest objectiu, es van plantejar diversos objectius específics: (1) sintetitzar l’efecte d’intervencions d’infermeria en la millora de la qualitat del son de pacients hospitalitzats (2) descriure les característiques de les intervencions d’infermeria per millorar el son i determinar què intervencions tenen més eficàcia per recomanar futures línies de recerca (3) descriure la qualitat i la quantitat de son de pacients hospitalitzats i avaluar la seva associació amb factors sociodemogràfics i hàbits de salut (4) avaluar l’impacte dels factors ambientals, i les intervencions de cures d’infermeria a la qualitat del son. Metodologia: Per respondre a l’objectiu específic 1 i 2, es van fer dues revisions. Una revisió sistemàtica d’ECAs, i posteriorment, per tal d’obtenir la major evidència possible, una “umbrella review”. Per respondre als objectius específics 3 i 4, es van realitzar dos estudis observacionals descriptius sobre dades de 343 pacients de 12 hospitals públics situats a nou regions espanyoles diferents. Resultats: L’ús de taps per a les orelles i antifaços, la musicoteràpia, l’acupuntura i l’acupressió, l’aromateràpia i els programes educatius sobre l’ús de mesures coadjuvants van semblar que són les intervencions d’infermeria més eficaces per millorar la qualitat del son dels pacients ingressats. Els pacients van mostrar resultats alarmants en la puntuació del PSQI, i resultats van mostrar que dormien una mitjana de 56 minuts menys a l’hospital en comparació de casa seva. El baix nivell educatiu, les comorbiditats o la medicació sedant es van mostrar com a factors de risc per a un pitjor somni. No obstant això, una activitat física més elevada pot ser un factor de protecció. Possibles factors associats a la mala qualitat del son van ser la freqüència de les intervencions d’infermeria, així com els factors pertorbadors. Conclusions: Els resultats van mostrar intervencions d’infermeria potencialment eficaces per millorar la qualitat del son, a més, que la freqüència de les intervencions de cures infermeres nocturnes afecta negativament la qualitat del son. Tot i això, la majoria de les intervencions d’infermeria realitzades són potencialment modificables. Els resultats suggereixen la implementació i la recerca d’intervencions centrades en la reducció dels factors pertorbadors als hospitals durant la nit.


Objetivos: El objetivo general de esta tesis fue determinar el papel de la hospitalización y las intervenciones de enfermería en la calidad del sueño de los pacientes hospitalizados. Para lograr este objetivo, varios objetivos específicos fueron planteados: (1) sintetizar el efecto de intervenciones de enfermería en la mejora de la calidad del sueño de pacientes hospitalizados (2) describir las características de las intervenciones de enfermería para mejorar el sueño y determinar qué intervenciones tienen mayor eficacia para recomendar futuras líneas de investigación (3) describir la calidad y cantidad de sueño de pacientes hospitalizados y evaluar su asociación con factores sociodemográficos y hábitos de salud (4) evaluar el impacto de los factores ambientales, y las intervenciones de cuidados de enfermería nocturnos en la calidad del sueño. Metodología: Para responder al objetivo específico 1 y 2, se realizaron dos revisiones. Una revisión sistemática de ECAs, y posteriormente, con el fin de obtener la mayor evidencia posible, una “umbrela review”. Para responder a los objetivos específicos 3 y 4, se realizaron dos estudios observacionales sobre un conjunto de datos de 343 pacientes de 12 hospitales públicos situados en nueve regiones españolas diferentes. Resultados: El uso de tapones para los oídos y antifaces, la musicoterapia, la acupuntura y la acupresión, la aromaterapia y los programas educativos sobre el uso de medidas coadyuvantes parecieron ser las intervenciones de enfermería más eficaces para mejorar la calidad del sueño de los pacientes ingresados. Los pacientes mostraron resultados alarmantes en la puntuación del PSQI, y resultados mostraron que dormían una media de 56 minutos menos en el hospital en comparación con en su casa. El bajo nivel educativo, las comorbilidades o la medicación sedante se mostraron como factores de riesgo para un peor sueño. Sin embargo, una mayor actividad física puede ser un factor de protección. Posibles factores asociados a la mala calidad del sueño fueron frecuencia de las intervenciones de enfermería, así como factores perturbadores. Conclusiones: Los resultados mostraron intervenciones de enfermería potencialmente eficaces para mejorar la calidad del sueño, y que la frecuencia de las intervenciones de cuidados de enfermería nocturnos afecta negativamente a la calidad del sueño. Sin embargo, la mayoría de las intervenciones realizadas son potencialmente modificables. Los resultados sugieren la implementación e investigación de intervenciones centradas en la reducción de los factores perturbadores en los hospitales durante la noche.


Objectives: The general objective of this dissertation was to determine the role of hospitalisation, and nursing interventions on sleep quality of hospitalized patients. To achieve this objective, we set several specific objectives:(1) to synthesis the effect of nursing interventions in improving the quality of sleep for patients hospitalized in acute and semi-acute units (paper I) (2) to describe the characteristics of nursing interventions to improve sleep and determine which nursing interventions have mayor efficacy in order to recommend future lines of research (paper II) (3) to describe self-reported sleep quality and quantity of hospitalized patients, and to assess its association with sociodemographic factors and poor health habits, and sedentary lifestyle (paper III) (4) to evaluate the impact of environmental disturbing factors, and night-time nursing care interventions on sleep quality of hospitalized patients (paper IV). Methodology: In order to answer specific objective 1 & 2, two systematic reviews were carried out. One systematic review of randomized controlled trials, afterwards, an umbrella review was conducted in order to obtain the highest possible evidence. To answer specific objectives 3 & 4, two descriptive observational studies were performed on a data set of 343 patients from 12 public hospitals located in nine different Spanish regions. Results: The use of earplugs and eye masks, music therapy, acupuncture and acupressure, aromatherapy, and educational programs on the use of adjuvant measures seemed to be the most effective nursing interventions in improving inpatients’ sleep quality. Patients from Spanish public hospitals showed alarming results on the PSQI score, inpatients reported to sleep a mean of 56 minutes less in hospital compared to at home. Low educational level, comorbidities, or sedative medication were shown to be risk factors for poorer sleep. However, higher physical activity may function as a protective factor. Possible factors associated with poor sleep quality were frequency of nursing care interventions as well as self-reported disturbances. Conclusions: Findings demonstrated a range of potentially effective nursing interventions to improve sleep quality, and that frequency of night-time nursingcare interventions affects sleep quality negatively. However, most performed interventions are potentially modifiable. Results suggest the implementation and research of interventions focused on the reduction of disruptive factors in hospitals during nighttime.

Keywords

Infermeria; Somni; Hospitalització; Enfermería; Sueño; Hospitalización; Nursing; Sleep; Hospitalization

Subjects

614 - Public health and hygiene. Accident prevention

Knowledge Area

Infermeria

Documents

Tfb1de1.pdf

1.655Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)