Estratègies cinegètiques i aprofitament animal en el pas del MIS-3 al MIS-2 al nord-est de la península Ibèrica

Abstract

So as to understand how hunter-gatherer communities faced the climatic deterioration that ended in the last glacial maximum, the research of this PhD thesis is focused on the study of osteoarchaeological remains retrieved from the residential contexts of Iberian Middle Gravettian (c. 28.5-31 ka cal BP) and Final Gravettian (c. 23.5-30 ka cal BP) levels of Arbreda Cave. The methodical examination of faunal remains of small mammals (erinaceids and leporids), carnivores and ungulates has allowed us to reach the principal target: investigate in depth hunting strategies and practices as well as dietary habits and animal raw material exploitation in the northeast of Iberian Peninsula during the transition from MIS-3 to MIS-2. The archaeozoological analysis suggests a hunt focused on familial groups of horses and red deer among ungulates as well as rabbits and hedgehogs among small prey. The taphonomic study points to an intensive management of products obtained from hunt. Concerning ungulates, an exhaustive exploitation was carried out: it is observed different kinds of butchery activities, marrow extraction and use of bone as fuel and raw material to make “less-elaborated” tools. With regard to small prey, the carcasses were whole carried to the site, where they were butchered, cooked and consumed. The spatial distribution analysis reveal that hunter-gatherer communities established themselves in particular areas of the cave, close to the north wall and beneath the existing roof of the shelter. The low level of space organization complexity in activity areas supports the idea that occupation would not have been long. As far as seasonality is concerned, although hunter-gatherers frequented the site throughout the year, the most intensive use took place between spring and autumn during the Middle Gravettian and from early spring to early summer during the Final Gravettian

Amb la finalitat de comprendre com les societats caçadores-recol·lectores s’adaptaren a l’empitjorament climàtic que desembocà al darrer màxim glacial, la recerca d’aquesta tesi doctoral es focalitza en l’estudi de les restes osteoarqueològiques dels contextos residencials del Gravetià mitjà ibèric (c. 28,5-31 ka cal BP) i del Gravetià final (c. 23,5-30 ka cal BP) de la cova de l’Arbreda (Serinyà). El metòdic examen de les restes faunístiques de petits mamífers (erinaceids i lepòrids), carnívors i ungulats ha permès assolir el principal propòsit perseguit: aprofundir en el coneixement de les estratègies i pràctiques de caça així com dels hàbits alimentaris i l’aprofitament de les matèries primeres d’origen animal al nord-est de la península durant el pas del MIS-3 al MIS-2. L’anàlisi arqueozoològica indica una caça dirigida, principalment, cap a la predació de grups familiars de cavalls i cérvols pel que fa als ungulats, i del conill i l’eriçó pel que respecte a les petites preses. L’estudi tafonòmic apunta a una explotació intensiva dels productes derivats de la caça. Els ungulats foren objecte d’un aprofitament exhaustiu: es documenten diversos tipus d’activitats de carnisseria, l’obtenció del moll de l’os i l’ús de l’os com a combustible, així com la confecció d’útils «poc elaborats». Les carcasses de les petites preses foren aportades d’una peça al jaciment, on foren processades, cuinades i consumides. L’anàlisi de distribució espacial revela que les comunitats caçadores-recol·lectores s’establiren en unes àrees concretes del jaciment, sobretot a tocar de la paret nord de la cova, lloc que durant el Gravetià es trobava protegit per la cornisa de tova calcària. El baix nivell de complexitat de l’organització espacial de les àrees d’activitat dona suport a la idea que les ocupacions no haurien estat gaire prolongades. A partir dels indicadors d’estacionalitat, s’ha pogut reconèixer que si bé s’haurien produït ocupacions al llarg de l’any, aquestes haurien tingut lloc de manera més destacada entre primavera i tardor durant el Gravetià mitjà i entre primavera i principis d’estiu durant el Gravetià final