dc.description.abstract
[cat] En el diagnòstic de la CBP és cabdal la detecció dels anticossos antimitocondrials (AMA). Fins en un 15% dels pacients són seronegatius per aquests anticossos. La detecció dels AMA mitjançant la tècnica MIT3 (que incorpora els 3 epítops principals) augmenta la sensibilitat d’aquests anticossos, així com l’ús dels anticossos antinuclears anti-sp100, anti-gp210 altament específics per la malaltia. No obstant, persisteix un percentatge de pacients seronegatius que requereixen biòpsia pel diagnòstic. Els anticossos contra la proteïna kelch-like 12 (KLHL12) i contra la hexocinasa 1 s’han identificant recentment com a nous marcadors de CBP per la seva alta especificitat (96-97%). En la cohort d’estudi de 366 pacients la positivitat d’aquests anticossos va ser de 40% per anti-KLHL12 i 45% per anti-HK1, mentre que en pacients seronegatius pels AMA la seva seroprevalença va ser de 53 i 42% respectivament. La prevalença d’aquests nous anticossos no ha estat testada fora del estudi descriptiu inicial. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest estudi és avaluar i comparar la prevalença en sèrums de pacients de diferents zones d’Europa i Canadà.
Addicionalment, en diversos estudis s’ha descrit una possible implicació pronòstica dels anticossos anti-sp100 i anti-gp210. Els anticossos anti-gp210 s’han relacionat amb major colèstasis i alteració analítica, així com hepatitis de interfase més greu i major taxa d’insuficiència hepàtica, mentre que els anti-sp100 s’han relacionat amb major prevalença de cirrosis, elevació de FA però no s’ha demostrat un clar impacte en la supervivència.
No s’ha avaluat la implicació pronòstica dels nous anticossos anti-HK1 i anti-KLHL12 ni s’ha estudiat la variació de la seva prevalença al llarg del temps.
En aquest context es van analitzar 487 pacients amb CBP documentada diagnosticada segons les guies de europees. Van participar centres de referencia en CBP de Barcelona, Salamanca, Calgary (Canadà), Edmonton (Canadà) i Varsòvia (Polònia). Es va testar la presencia dels autoanticossos contra HK1 i contra el pèptid KLHL12 mitjançant ELISA i els anticossos antimitocondrials AMA per la tècnica MIT3. Es va testar la especificitat comparant els resultats amb 127 sèrums de pacient sense CBP.
La prevalença de anti-HK1 per les diferents poblacions va ser de 36,6-52,4% i de anti-KLHL12 de 22-33%, essent similars entre les 5 poblacions. La freqüència de pacients seronegatius pels anticossos antimitocondrials va ser diferent en les diferents poblacions (p=0,002). En conseqüència, es van estratificar segons positivitat dels anticossos antimitocondrials.
En antimitocondrials positius considerant tota la població els anticossos anti-HK1 van ser positius en un 45,7% amb una especificitat de 94,5% mentre anti-KLHL12 van ser positius en un 24,9% amb una especificitat de 95,3 %.
En antimitocondrials negatius la positivitat general va ser de 24,7% per HK1 estadísticament inferior a AMA positius. La prevalença va ser diferent segons les poblacions essent de 11,8- 40%. Per anti-KLHL12 la positivitat general va ser de 19,2% similar entre AMA positius i negatius. La prevalença va ser diferent segons les poblacions 10,3-80%. Analitzant ambdós nous anticossos pel diagnòstic de pacients seronegatius per els AMA es van detectar un 38,4% de pacients, amb una especificitat del 91,3%. La combinatòria dels dos nous anticossos va incrementar la sensibilitat del diagnòstic serològic de 85% a 90,8%.
En 254 pacients amb CBP del Hospital Clínic de Barcelona es van analitzar per ELISA els anticossos anti-HK1, anti-KLHL12, anti-sp100, anti-gp210 i AMA (MIT3) al inici de la malaltia (mediana de 4 anys del diagnòstic). En 169 pacients es van realitzar una nova determinació addicional i en 49 dues determinacions addicionals. El temps entre la primera i última determinació van ser de 8 anys.
Es va valorar la presentació analítica al diagnòstic, comorbiditats autoimmunes, resposta al tractament, índex pronòstic GLOBE i l’índex UK-CBP en relació al anticossos específics. Durant una mediana de seguiment de 14 (IQR 8) anys es va valorar l’evolució de la seva malaltia hepàtica i mortalitat. Es va analitzar l’impacte de la positivitat dels anticossos en relació amb la supervivència lliure de trasplantament o mort de causa hepàtica i temps fins la descompensació.
En la cohort de Barcelona els anticossos anti-HK1 van ser positius en un 46% els anti-KLHL12 en un 23%. Els AMA van ser positius en un 94% i anti-sp100 en un 26% i anti-gp210 en un 21%. En els 16 pacients seronegatius per AMA el 37% van presentar un dels dos nous anticossos. Dels 10 pacients seronegatius per AMA i pels antinuclears específics per la CBP un 40% va presentar algun dels nous anticossos.
La variació en el temps de HK1 va ser de 13% i de anti-KLHL12 5%, anti-sp100 3% i anti-gp210 3%. Principalment els pacients seronegatius van desenvolupar els anticossos, essent molt poc freqüent que pacients inicialment amb anticossos esdevinguessin seronegatius durant el seguiment. Els pacients testats abans i després del tractament amb AUDC no van presentar variació superior als testats en les dues ocasions després d’instaurar el tractament.
Els canvis serològics no van relacionar-se amb una diferent presentació o pronòstic excepte en el cas de anti-sp100. 4 pacients inicialment seronegatius per aquest anticòs i posteriorment seropositius van presentar major taxa de cirrosis i menor supervivència lliure de trasplantament i mort en relació amb la malaltia hepàtica que els pacients persistentment positius o seronegatius.
No es van apreciar diferencies clíniques, analítiques, de resposta a tractament ni pronòstiques en relació a anti-KLHL12. Els pacients anti-HK1 positius van presentar major bilirubina al diagnòstic, menor resposta a AUDC segons el criteri Toronto. Els índex pronòstic van ser similars. També van presentar menor supervivència lliure de descompensació hepàtica i menor supervivència lliure de trasplantament o mortalitat de causa hepàtica . La mortalitat general va ser similar.
Els pacients anti-sp100 positius van presentar major taxa de solapament amb hepatitis autoimmune, sense altres diferencies en la presentació ni resposta al tractament. Els malats anti-sp100 positius tenien major taxa de mal pronòstic segons l’índex GLOBE. També van presentar menor supervivència lliure de descompensació hepàtica i supervivència lliure de trasplantament o mortalitat en relació amb la malaltia hepàtica. La mortalitat general va ser similar. En contraposició, els pacients anti-gp210 positius van presentar al diagnòstic major hipertransaminasèmia i nivells de immunoglobulina M però una similar resposta al tractament, similars índexs pronòstic i una evolució sense diferències respecte a pacients anti-gp210 negatius.
ca
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
ca
