La responsabilidad parental: La obligación de alimentos. Análisis doctrinal y jurisprudencial

Abstract

[spa] En el ámbito de la vida familiar, las rupturas conyugales o de pareja son los acontecimientos que tienen mayores consecuencias sobre sus miembros, y principalmente sobre los más débiles, los niños, niñas y adolescentes. Pero una ruptura conyugal o de pareja no reduce de ninguna manera las responsabilidades parentales de los progenitores frente a sus hijos. De hecho, la pensión de alimentos ha venido cobrando importancia en el Derecho de Familia, en el que emerge la figura de la manutención de los menores de edad entendida como la aportación económica que le corresponde aportar al progenitor no custodio.

En esta tesis se analizan doctrinal y jurisprudencialmente las obligaciones que derivan de las relaciones de familia en su conjunto, pero centrándose en la obligación de los progenitores para con sus descendientes, y abordando los diversos aspectos relacionados con tal deber y obligación legal y moral.

A lo largo de la historia se han venido produciendo circunstancias diversas en cuanto a la obligación de alimentos, concepto que desde la época medieval ha transitado un proceso evolutivo considerable hasta su definición actual, por la que se considera una obligación surgida de la responsabilidad parental de los ascendientes para con los descendientes, conforme al deber de aquellos en cuanto a las necesidades de estos, en el sentido de brindarles lo necesario para vivir y lograr un pleno desarrollo e integración en la sociedad.

Es importante subrayar que la pensión de alimentos, cuando se produce en un contexto de divorcio o separación de una pareja con descendencia común, se concreta en una cuantía impuesta a uno de sus miembros, fijada en relación a su capacidad económica, y sujeta a una necesaria proporcionalidad respecto de las necesidades de los descendientes de la relación. Dicha cuantía contempla todos los elementos imprescindibles para la manutención, más allá de los literalmente ‘alimentarios’, es decir vestimenta, asistencia sanitaria y formación del alimentista, entre otros precisos para subsistir. Además, este derecho no se extingue cuando los descendientes cumplen la mayoría de edad, sino que tiene que concurrir una serie de circunstancias para que cese la obligación de

alimentos, como es el desaprovechamiento de la oportunidad de estudiar, o que los descendientes dispongan de un trabajo fijo, entre otros supuestos que son objeto de esta tesis.

En cuanto a los métodos de carácter extrajudicial de solución de controversias en torno a la cuestión de los alimentos, destaca la mediación familiar como uno especialmente adecuado, por lo que ya se ha impuesto en algunos países y, por supuesto, en España, donde adquiere cada día más importancia como un eficiente mecanismo de consenso y solución de diferencias y pareceres también en este tipo de conflictos.

Y, en cuanto a los casos en que los progenitores tienen la obligación, pero no disponen de la solvencia económica necesaria, es el Estado el que asume tal obligación, aportando temporalmente una cuantía que, luego, es reclamada por la Administración al progenitor, convertido así en deudor de estos alimentos institucionales.

Es de notar, pues, que existe una serie de medidas y de alternativas para procurar que los niños, niñas y adolescentes queden siempre salvaguardados de las circunstancias familiares que pudieran perjudicarles, y para evitar que puedan quedar desprotegidos en caso de incumplimiento de las obligaciones de alimentos por parte de sus progenitores.

[cat] En l'àmbit de la vida familiar, les ruptures conjugals o de parella són els esdeveniments que tenen majors conseqüències sobre els seus membres, i principalment sobre els més febles, els nens, nenes i adolescents. Però una ruptura conjugal o de parella no redueix de cap manera les responsabilitats parentals dels progenitors enfront dels seus fills. De fet, la pensió d'aliments ha vingut cobrant importància en el Dret de Família, en el qual emergeix la figura de la manutenció dels menors d'edat entesa com l'aportació econòmica que li correspon aportar al progenitor no custodi.

En aquesta tesi s'analitzen doctrinal i jurisprudencialment les obligacions que deriven de les relacions de família en el seu conjunt, però centrant-se en l'obligació dels progenitors envers els seus descendents, i abordant els diversos aspectes relacionats amb tal deure i obligació legal i moral.

Al llarg de la història s'han vingut produint circumstàncies diverses quant a l'obligació d'aliments, concepte que des de l'època medieval ha transitat un procés evolutiu considerable fins a la seva definició actual, per la qual es considera una obligació sorgida de la responsabilitat parental dels ascendents envers els descendents, conforme al deure d'aquells quant a les necessitats d'aquests, en el sentit de brindar-los el necessari per a viure i aconseguir un ple desenvolupament i integració en la societat.

És important subratllar que la pensió d'aliments, quan es produeix en un context de divorci o separació d'una parella amb descendència comuna, es concreta en una quantia imposada a un dels seus membres, fixada en relació a la seva capacitat econòmica, i subjecta a una necessària proporcionalitat respecte de les necessitats dels descendents de la relació. Aquesta quantia contempla tots els elements imprescindibles per a la manutenció, més enllà dels literalment ‘alimentaris’, és a dir vestimenta, assistència sanitària i formació de l'alimentista, entre altres precisos per a subsistir. A més, aquest dret no s'extingeix quan els descendents compleixen la majoria d'edat, sinó que ha de concórrer una sèrie de circumstàncies perquè cessi l'obligació d'aliments, com

és el desaprofitament de l'oportunitat d'estudiar, o que els descendents disposin d'un treball fix, entre altres supòsits que són objecte d'aquesta tesi.

Quant als mètodes de caràcter extrajudicial de solució de controvèrsies entorn de la qüestió dels aliments, destaca la mediació familiar com un especialment adequat, per la qual cosa ja s'ha imposat en alguns països i, per descomptat, a Espanya, on adquireix cada dia més importància com un eficient mecanisme de consens i solució de diferències i parers també en aquesta mena de conflictes.

I, quant als casos en què els progenitors tenen l'obligació, però no disposen de la solvència econòmica necessària, és l'Estat el que assumeix tal obligació, aportant temporalment una quantia que, després, és reclamada per l'Administració al progenitor, convertit així en deutor d'aquests aliments institucionals.

És de notar, doncs, que existeix una sèrie de mesures i d'alternatives per a procurar que els nens, nenes i adolescents quedin sempre salvaguardats de les circumstàncies familiars que poguessin perjudicar-los, i per a evitar que puguin quedar desprotegits en cas d'incompliment de les obligacions d'aliments per part dels seus progenitors.

[eng] In the sphere of family life, marital or couple breakups are the events that have the greatest consequences on its members, and mainly on the weakest, the children and adolescents. But a marital or partnership breakup in no way reduces the parental responsibilities of parents towards their children. In fact, alimony has been gaining importance in Family Law, in which the figure of child support emerges, understood as the economic contribution that corresponds to the non- custodial parent.

This thesis analyzes doctrinally and jurisprudentially the obligations deriving from family relationships as a whole, but focusing on the obligation of the parents towards their descendants, and addressing the various aspects related to such duty and legal and moral obligation.

Throughout history there have been diverse circumstances regarding the obligation of alimony, a concept that since medieval times has undergone a considerable evolutionary process until its current definition, by which it is considered an obligation arising from the parental responsibility of the ascendants towards the descendants, in accordance with the duty of the former regarding the needs of the latter, in the sense of providing them with what is necessary to live and achieve a full development and integration in society.

It is important to underline that the alimony, when it occurs in a context of divorce or separation of a couple with common descendants, takes the form of an amount imposed on one of its members, fixed in relation to their economic capacity, and subject to a necessary proportionality with respect to the needs of the descendants of the relationship. This amount includes all the essential elements for the maintenance, beyond the literal 'food', that is to say, clothing, health care and training of the maintenance provider, among others necessary for subsistence. Moreover, this right is not extinguished when the descendants reach the age of majority, but there must be a series of circumstances in order for the maintenance obligation to cease, such as failure to take advantage of the opportunity to study, or that the descendants have a permanent job, among other assumptions that are the subject of this thesis.

As for the extrajudicial methods of dispute resolution on the issue of alimony, family mediation stands out as a particularly appropriate one, which has already been imposed in some countries and, of course, in Spain, where it is becoming increasingly important as an efficient mechanism of consensus and solution of differences and opinions also in this type of conflict.

And, in cases where the parents have the obligation, but do not have the necessary economic solvency, it is the State that assumes this obligation, temporarily contributing an amount that is then claimed by the Administration from the parent, who thus becomes the debtor of this institutional maintenance.

It should be noted, therefore, that there are a series of measures and alternatives to ensure that children and adolescents are always safeguarded from family circumstances that could be detrimental to them, and to prevent them from being left unprotected in the event of non-compliance with the maintenance obligations of their parents.