Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] Aquest treball és un estudi arqueològic dels paraments de l’església de Sant Genís de Rocafort, Martorell, Província de Barcelona. És la continuació del Pràcticum del Màster Oficial d’Arqueologia (2010-2013) “El castell de Sant Genís de Rocafort” on s’hi van identificar per primera vegada les cinc fases constructives. L’objectiu d’aquesta tesis és confirmar que es tractaria d’una església cenobial i identificar a quina regla monàstica pertanyia als seus inicis. Amb aquest propòsit es realitzen l’anàlisi estratigràfica, la fotogrametria i l’aixecament 3D dels paraments per tal de, juntament amb fonts documentals, acotar-ne la cronologia. S’analitza l’estil arquitectònic, el d’elements específics (finestres, el fragment d’arc al migdia de les restes, negatives, etc.) i la decoració, tot fent èmfasi en els baixos relleus a la façana principal i les tombes. Finalment, s’ha analitzat la intervenció de conservació-restauració duta a terme mentre es realitzava aquest treball de tesi. Les cinc fases identificades anirien d’abans del 1114 fins al 1535; la part de l’edifici que ens ha arribat hauria estat construït sobretot en dos moments: 1126 i 1176, en estil romànic de transició, si bé hi ha elements que són posteriors, tals com un arcosoli, remats superiors o la finestra de la façana principal; aquesta seria del s.XIV amb l’arc que la tanca del s.XVI. A través de l’estudi de les negatives coneixem les característiques de les dependències adjacents i específicament del claustre, que ha pogut ser parcialment recreat (alçada, amplada, zona de pas...). A la cantonada del claustre s’ha identificat quina funció tindria el fragment d’arc. A la cara nord de l’església s’ha trobat la base d’un campanar. Amb la informació obtinguda (període, parts, ús, significat) s’infereix el context ideològic en què va ser concebut per tractar d’identificar a quina regla monàstica estaria adscrita inicialment. Es parteix de les hipòtesis existents i s’amplia la cerca, la qual cosa du a descobrir documentació nova que fa referència al monestir. Pel que fa a la decoració, la de les tombes seria genèrica. La de la façana principal, composta de quatre figures, es tracta com a grup i es cerquen casos similars en estil, nombre, període i ubicació: s’identifica un patró que fins ara hauria passat desapercebut, i es plantegen hipòtesis sobre la seva possible finalitat. En referència a la intervenció de conservació-restauració, és analitzada i es fa una cerca sobre el marc normatiu vigent per conèixer el nivell d’adequació de l’execució. A l’inici d’aquesta recerca existien dubtes sobre la naturalesa de l’edifici, sobre la seva adscripció monàstica d’origen (atribuïda a l’Orde del Temple o més recentment al Benedictí); es creia que tenia una sola fase constructiva i no havia estat intervingut arqueològicament – a banda d’accions d’aficionats locals durant el franquisme–. Els baixos relleus de la façana es consideraven decoratius o extemporàniament heràldics. En aquest treball es confirma la naturalesa monàstica i es conclou que als seus inicis hauria estat vinculada a la Regla de Sant Agustí, funcionant com a monestir i panteó familiar de la nissaga Castellví i, d’acord amb la hipòtesi interpretativa de les figures de la façana, com a centre d’ensenyament. Sobre la intervenció de conservació-restauració esmentada, es conclou que no hauria satisfet els criteris normatius vigents.
[eng] The aim of the present thesis is to provide an archaeological interpretation of the walls from the coenobitic church at Saint Genís of Rocafort monastery, Province of Barcelona, Catalonia. Its purpose is getting to know more about the period and circumstances under which it was built. The data obtained is later combined with the document sources with three main goals, namely: narrowing down its chronology, identifying which monastic rule was followed by their monks and, last, understanding the meaning of its low reliefs on the main façade. This research is a continuation of my Master Degree Thesis (2010-2013), wherein five constructive phases were found. By the time the present PhD thesis was initiated (2013) with the aim to improve the accuracy of the findings, no archaeological interventions beyond the aforementioned had been done. Previous analysis yielded that only one constructive phase was present, as well as non-clear results regarding its original monastic rule. According to the data obtained in this thesis, the church construction would have begun before 1114; only foundations would remain from that period. The current church itself would have been done after 1126 on a first phase, and after 1176 on a second phase. Further arrangements and modifications were added until the XVIth century. As for the Rule followed in its conception, it seems to have been Saint Augustine’s Rule. Back then, such Rule did not have its own architectural style nor its own proper order constituted yet. The low reliefs seem to follow a pattern than can be observed in other monastical churches from the same years. Such pattern seems to have remained unnoticed until now. The present work suggests that it could correspond to a symbolic representation of the knowledge being taught in the monastery. While the current work was already under development, a restoration intervention not related to this thesis took place; it included the same kind of archaeological analysis (2015) and found the same phases. The restoration procedure of such intervention is herewith analysed under the scope of the international recommendations and national laws. This analysis concludes that the restoration intervention did not fully comply with the normative framework.
Arqueologia cristiana; Arqueología cristiana; Christian archaeology; Monestirs; Monasterios; Monasteries; Martorell (Catalunya); Martorell (Cataluña); Martorell (Catalonia); Art medieval; Arte medieval; Medieval art; Conservació i restauració d'edificis; Restauración arquitectónica; Conservation and restoration of buildings
90 - Archaeology. Prehistory
Ciències Humanes i Socials
Programa de Doctorat en Societat i Cultura
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.