Desenvolupament industrial i clusterització. La indústria càrnia porcina a Catalunya, segles XIX i XX

Abstract

[cat] Aquesta recerca analitza la indústria càrnia porcina catalana durant els segles XIX i XX. Identifica els principals factors que han condicionat el seu desenvolupament i les dinàmiques de localització geogràfica en el territori. També mostra, finalment, la trajectòria seguida del que és i ha estat el seu principal centre de producció: el clúster carni de Vic. Així considerada, aquesta tesi contribueix a millorar la comprensió de la realitat industrial catalana en perspectiva històrica. I suposa també una aportació original a la literatura internacional sobre el cicle de vida dels districtes industrial i clústers, a la localització de l’activitat econòmica en el territori i a les relacions entre ramaderia i indústria, tres àmbits que es plantegen de manera integrada. La principal conclusió d’aquesta tesi és que la trajectòria industrial, els processos de localització geogràfica i el cicle de vida dels clústers que la composen han estat sempre molt condicionats pels canvis en la política comercial. Des d’una perspectiva històrica de llarg termini, el desenvolupament més intens del sector cal situar-lo a partir dels anys seixanta del segle passat. Però les primeres fases de gènesi i consolidació dels districtes locals es van produir amb anterioritat. Com en d’altres tipus de clústers, un dels factors que va incidir en el seu desenvolupament aglomerat va ser la interdependència que es va produir entre dues activitats molt relacionades, com era la producció ramadera i la transformació industrial. La interdependència entre activitats és un factor habitual en els processos de clusterització. No obstant això, en el cas que s’analitza, aquesta només va ser possible amb el desenvolupament de la ramaderia estabulada, que amb els seus plantejaments quasi industrials es va poder desvincular del sòl i relocalitzar-se lliurement, com qualsevol altra activitat industrial. El desenvolupament del sector va anar, doncs, molt lligat al de la producció ramadera estabulada i aquesta al de la disponibilitat de cereals pinso barats. Paral·lelament, la disponibilitat d’aliments assequibles per als animals va estar en tot moment molt condicionada per l’evolució de la política comercial, un factor absolutament exogen a la dinàmica interna del clúster. Dividit en dues gran parts, l’estudi analitza precisament aquesta interdependència, i ho fa aproximant-se a l’evolució i la distribució geogràfica de les activitats ramadera i industrial des de finals del segle XIX fins a les acaballes de la dictadura franquista. Així, en la primera part de la tesi, en la que s’adopta una perspectiva més general, analitza la localització municipal de les activitats en el decurs del període analitzat, i cerca canvis en els patrons de distribució que s’expliquin per la deriva en l’orientació en política comercial de cada moment. D’aquesta manera, s’intenta explicar un patró inicial de tendència a la clusterització, una posterior dispersió i, finalment, una represa de l’aglomeració en l’àmbit de l‘activitat industrial càrnia, seguint la pauta dels canvis en política comercial en el conjunt del període analitzat. L’aproximació es complementa amb una estilització del desenvolupament local del sector en un dels principals enclavaments catalans, el de Vic. Aquesta segona part de la tesi doctoral aprofundeix, entre d’altres, en els factors que expliquen el sorgiment, el fort desplegament, i la potent especialització càrnia i ramadera a Osona, i en certa mesura, en la resta de districtes carnis catalans.