Temixihuiliztli, la obstetricia nahua durante el primer siglo novohispano

Abstract

Durant el segle XVI l'antic Mèxic va viure un procés històric de colonització, a partir del qual hi varen confluir dones provinents de tres arrels culturals diferents: la mesoamericana, la ibèrica i l'africana. En aquell context, la parteria nahua o temixihuiliztli va experimentar un procés de mestissatge per la interacció amb altres formes de concebre i atendre el naixement humà i condicionada per la imposició d'un nou ordre social, polític i cultural. El tema de l'obstetricia a Mèxic ha estat estudiada des de diferents disciplines, com són la Història de la medicina, l'antropologia mèdica, els estudis de gènere i la història cultural. L'àmplia majoria dels estudis ha coincidit a ressaltar que durant l'època prehispànica l'art de les parteres va gaudir d'un gran reconeixement social i després de la conquesta espanyola va quedar "abandonat" en mans d'"ignorants" i "supersticioses" dones. A més, la majoria coincideix amb la idea que durant el període novohispà no hi va haver canvis significatius en l'exercici de la parteria, fins que va entrar en escena el progrés mèdic, impulsat per homes cultes, a partir de la segona meitat del segle XVIII. El tema del reconeixement social ha ocupat un lloc privilegiat en l'atenció dels investigadors. En contrast, els coneixements teòrics i cosmogònics d'origen nahua, així com les tècniques que eren propietat de les parteres, s'han mantingut sota un vel de desconeixement o incomprensió; el qual és degut, en part, al mateix procés de colonització, però també a l'emergència de l'argument de la "modernització" de l'obstetrícia en el discurs dels metges il·lustrats del segle XVIII, que ha estat repetit fins als nostres dies. (Ravelo, 2016) Aquesta tendència va contribuir a la pèrdua de la noció històrica de la parteria novohispana, realitzada per dones de diferents procedències ètniques, a l'encaixonar tres-cents anys en un suposat "estat de degradació i abandonament" amb la finalitat de cancel·lar qualsevol mena de reconeixement al coneixement i a les pràctiques desenvolupades per elles per atendre el part, i d'aquesta manera legitimar-se com els nous protagonistes de la "modernització de l'Obstetrícia". (Ravelo, 2019)

Durante el siglo XVI el México antiguo vivió un proceso histórico de colonización, a partir del cual confluyeron en este territorio mujeres provenientes de tres raíces culturales distintas: la mesoamericana, la ibérica y la africana. En este contexto, la partería nahua o temixihuiliztli experimentó un proceso de mestizaje por la interacción con otras formas de concebir y atender el nacimiento humano y condicionada por la imposición de un nuevo orden social, político y cultural. El tema de la Obstetricia en México ha sido abordado desde distintas disciplinas, como son la Historia de la medicina, la antropología médica, los estudios de género y la historia cultural. La amplia mayoría de los estudios ha coincidido en señalar que durante la época prehispánica el arte de las parteras gozó de amplio reconocimiento social y tras la conquista española quedó “abandonado” en manos de “ignorantes” y “supersticiosas” mujeres. Además, la mayoría coincide en la idea de que durante el periodo novohispano no hubo cambios significativos en el ejercicio de la partería, hasta que entró en escena el progreso médico, impulsado por varones cultos, a partir de la segunda mitad del siglo XVIII. El tema del reconocimiento social ha ocupado un lugar privilegiado en la atención de los estudiosos. En contraste, los conocimientos teóricos y cosmogónicos de origen nahua, así como las técnicas que ellas poseían, se han mantenido bajo un velo de desconocimiento o incomprensiòn; lo cual se debe, en parte, al proceso mismo de colonización, pero también a la emergencia del argumento de la “modernización” de la obstetricia en el discurso de los médicos ilustrados del siglo XVIII, y repetido hasta nuestros días. (Ravelo, 2016) Esta tendencia contribuyó a la pérdida de la noción histórica de la partería novohispana, realizada por mujeres de distintas procedencias étnicas, al encajonar trescientos años en un supuesto “estado de degradación y abandono” con el fin de cancelar cualquier tipo de reconocimiento al conocimiento y a las prácticas desarrolladas por ellas para atender el parto, y de esa manera legitimarse como los nuevos protagonistas de la “modernización de la Obstetricia”. (Ravelo, 2019)

During the 16th century, ancient Mexico experienced a historical process of colonization, with the result that women from three different cultural roots converged in this territory: Mesoamerican, Iberian and African. In this context, Nahua or temixihuiliztli midwifery underwent a process of incorporation of other ways of conceiving and caring for human birth due to interaction with other cultures and conditioned by the imposition of a new social, political and cultural order by the Spanish invaders. The subject of Obstetrics in Mexico has been approached from different disciplines, such as the history of medicine, medical anthropology, gender studies and cultural history. The vast majority of studies have agreed that during pre-Hispanic times the art of midwives enjoyed wide social recognition and after the Spanish conquest it was left "abandoned" in the hands of "ignorant" and "superstitious" women. In addition, most studies agree on the idea that during the New Spain period there were no significant changes in the practice of midwifery until medical progress came on the scene, driven by “educated” men, starting in the second half of the 18th century. The issue of social recognition of indigenous obstretrics has occupied a privileged place in the attention of scholars. In contrast, the theoretical and cosmogonic knowledge of Nahua origin, as well as the techniques they possessed, have been kept under a veil of ignorance or misunderstanding, which is due, in part, to the process of colonization itself, but also to the emergence of the argument of the "modernization" of obstetrics in the discourse of enlightened doctors of the eighteenth century, and repeated to this day. (Ravelo, 2016) This trend contributed to the loss of the historical notion of midwifery in New Spain, carried out by women of different ethnic origins, by enclosing three hundred years in a supposed "state of degradation and abandonment" in order to cancel any type of recognition of the knowledge and practices developed by them to attend childbirth, and thus legitimize those “enlightened doctors” themselves as the new protagonists of the "modernization of Obstetrics". (Ravelo, 2019)